viernes 26 abril 2024
spot_imgspot_img
InicioMALLORCAPREMSA FORANAOli, Aurora Picornell, Conquesta, Memòries… i més coses

Oli, Aurora Picornell, Conquesta, Memòries… i més coses

Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner


(Sa Plaça i d’altres)

L’oli i el seu procés

Gaspar Barceló (Fornalutx, 1963), expert en matèria d’oli d’oliva, acaba de ser distingit com a Tafoner Major pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Oli de Mallorca. Des de 1991 està al capdavant de la tafona de la cooperativa agrícola Sant Bartomeu.
Parla de procés viscut en relació al sistema continu de producció d’oli. Ho explica així: «Ha estat un procés de coneixement i aprenentatge. Quan vàrem començar, al Pla no es produïa oliva perquè no hi havia oliverar. Tot es concentrava en la Serra de Tramuntana i la seva principal característica era que es produïa un oli amb una acidesa molt elevada. Després d’uns quants anys al Pla es va anar introduint aquest cultiu i als nou de treballar vàrem començar a embotellar el primer oli d’oliva verge extra, que va ser el primer oli mallorquí que va sortir al mercat. El camí per obtenir la certificació de denominació d’origen tampoc no va ser fàcil. Després de dos anys de crear la nova tafona es va crear la DO Oli de Mallorca i el camí no ha estat fàcil. Tots aquests anys han servit per aprendre i anar millorant per arribar a un nivell molt alt de qualitat en què ens trobem ara. El proper pas ha de ser continuar millorant polint el producte que elaboram».
Per aconseguir aquesta millora, explicita: «Sens dubte, hem de tenir una oliva sana i perquè això sigui així cal cuidar l’olivera. L’oliva s’ha de recollir directament de l’arbre i no del terra. Si no ens duen un producte que reuneixi una qualitat mínima, amb ell no podem fer miracles».
(Joan Mora, Sa Veu, 1753, Sóller, 9 XII ’22)

Cent per cent, vint anys

«Vint anys són 7.300 dies. Vint anys són 1.040 setmanes. Llavant el nostre descans estiuenc, ‘Cent per Cent’ ha publicat amb el d’avui 969 números. Si calculam un mínim de 36 pàgines per número, ens en surten 34.884. Sí, gairebé 35.000 pàgines per mostrar com és Manacor, per contar la seva història dels darrers vint anys, per presentar la seva gent.
‘Cent per Cent’ va néixer fa dues dècades, dia 13 de desembre, amb el Teatre de Manacor estibat, ansiosos de veure néixer una nova publicació a Manacor. Els primers vaticinis d’alguns, carregats de seguretat, donaven a la nova revista manacorina no gaire més de tres mesos d’esperança de vida. Aquesta setmana fa vint anys i encara hi som. Cert és que de bon principi pagàrem la inexperiència periodística i empresarial amb unes dificultats que feren perillar el projecte. Avui, en canvi, podem dir que ‘Cent per Cent’ és una publicació d’aquelles que han esdevingut amb el temps imprescindibles per comprendre l’univers manacorí»(…)
(Editorial, Cent per Cent, 969, Manacor, 9 XII)

El nom ‘Cent per Cent’

«El nom fa referència al fet que la revista era fruit de l’aportació de cent persones que posàvem cent mil pessetes cadascú. Però també fa referència a què era una publicació ‘Cent per Cent’ en català. Hi va haver moltes discussions i va ser en Toni Ferrer qu va saber sintetitzar totes aquelles idees en el nom definitiu» assegura Joan Pasqual.
«Va costar algunes discussions. Hi havia altres noms damunt la taula. ‘Sa revista’, ‘Es Dimecres’ o ‘La Veu de Manacor’ eren altres opcions. Vàrem fer votacions. No s’acabava de veure clar -recorda Antoni Ferrer-. Jo vaig ser un dels defensors del concepte de ‘Cent per Cent’. És cert que d’entrada podia conduir cap a un concepte econòmic. Però també trobava que era significatiu. Quan una cosa agafa un significat dins un grup, i ‘cent per cent’ ja significava moltes coses, agafa una certa lògica. Jo vaig defensar aquesta teoria i va ser la que va guanyar el debat» conclou Ferrer.
(Joan Sitges, Cent per Cent, 969, Manacor, 9 XII)

La ploma d’Aurora

Arran de la troballa del cos d’Aurora Picornell al cementeri de Son Coletes «un dels objectes més destacats i al qual es dona més importància és la ploma estilogràfica. Aquesta estava al costat dret del cos. La directora del projecte de fosses del Govern per la Societat de Ciències Aranzadi, Almudena García-Rubio, ha suposat que la duia dins la butxaca. En aquest cas, però, això és el menys destacat. ‘No hi ha d’altre objecte que ens pugui xerrar més de la vida de n’Aurora, que una ploma’, ha posat de manifest.
Una idea compartida pels familiars. El seu nebot-net, Miquel Tortella, ha remarcat que la ploma ‘és l’única cosa que no l’hi han pogut llevar fins al darrer moment’. ‘Han dit que havien trobat unes ulleres, que són una cosa que una persona ha de menester per veure-hi; un encenedor el necessiten per fumar; però amb la ploma ens diu que fins al darrer moment, si puc, escriuré el que vosaltres em voleu llevar’, ha sentenciat durant la presentació dels objectes a Son Coletes aquest divendres passat».
(Cristina Bauzá, Cent per Cent, 969, Manacor, 9 XII)

Conquesta i Repartiment, nova perspectiva

L’investigador solleric Plàcid Pérez i Pastor presenta ‘Conquesta i repartiment de Mallorca. Els inicis de la colonització (1230-1256), un treball amb el qual pretén matisar la construcció històrica tradicional bastida al voltant de la conquesta de Mallorca i el repartiment de l’illa per part de la host de Jaume I, l’any 1229, aportant innovadores hipòtesis sorgides dels estudis més recents i aportacions documentals inèdites.
A partir dels trets fonamentals de la societat andalusina de Mayürqua i dels pactes previs negociats entre els magnats, analitza el procés de conquesta posant l’èmfasi en la constitució dels exèrcits combatents i prescindint dels episodis purament bèl·lics. En canvi, fa un estudi minuciós de la gestió de la victòria, especialment dels successius repartiments del botí que expliquen entre d’altres qüestions, el destí final dels vençuts i el procés de colonització. Aquesta evolució es troba mediatitzada pels esdeveniments polítics i socials que envolten el període, entre els que destaca la lluita pel poder entre els magnats, agreujat per la infeudació del nou Regne de Mallorca a l’infant Pere de Portugal.
En darrer terme, el repartiment immobiliari propicià la formació de nombrosos senyorius, de constitució i dimensions diverses. Les distintes estratègies de gestió que adopten els nous senyors originaren un mercat de la terra molt actiu i una gran mobilitat social entre els pobladors, que donaren pas al naixement d’una societat feudal i cristiana, rèplica dels llocs d’origen dels conqueridors però incorporant característiques pròpies.
Aquesta obra té 286 pàgines i un preu de 21 euros.
(Punt Informatiu Pollença, 652, 16-31 XII)

Joan Veny, memòries

«Mallorca en particular, i les illes Balears en conjunt, han estat bressol de bons filòlegs (…) Joan Veny i Clar (Campos, 1932) se suma a la llista dels il·lustres precedents. L’avala un llarg i dens currículum de treballs de camp, d’investigacions i de docència que el converteixen en una fita importantíssima en el coneixement de la nostra llengua, amb una especial orientació cap a l’estudi dels dialectes geogràfics.
Ara, ja jubilat del seu treball universitari i arribat a la norantena, el doctor Joan Veny i Clar s’ha decidit a repassar per escrit la seva trajectòria vital i el seu camí intel·lectual. Ho fa a les ‘Memòries d’un filòleg norantí’ (Lleonard Muntaner Editor, 2022), un llibre que arriba quan l’autor viu la ‘curva senecta’ (‘la vellesa corbada’), que no és per a ell -tal com confessa- un moment de decrepitud, sinó uns anys que afronta amb optimisme i amb ganes de fer feina(…)
Amb aquest esperit, les memòries de Veny ‘abracen dues dimensions, sense propòsit de separació: una de record de fets biogràfics (familiars, acadèmics, docents) i del meu entorn (pròpiament ‘memòries); i una altra, relacionada amb la recerca desenvolupada al llarg de més de 60 anys de dedicació a les humanitats (‘filòleg’).
Pel que fa als aspectes biogràfics, en el llibre assistim a la narració dels fets que comencen amb la infantesa del fill d’un ferrer de Campos -a qui ajuda en les tasques de manxar a la fornal i que creix entre jocs de carrer i feines de fora vila-.
És un al·lotell que aviat destaca en els estudis (…) i orientarà la seva vida cap a la carrera de professor de francès a instituts de Lleida i Barcelona. Després esdevindrà professor d’universitat i destacarà com a filòleg especialitzat en romanística i dialectologia del català.
El seu mestratge ens fa conèixer la llengua amb tota la seva gran riquesa de matisos i varietats pròpies de multitud de contrades geogràfiques i de diverses èpoques històriques. D’aquí venen els seus treballs de geolingüística o plasmació de mots, formes gramaticals i pronúncies sobre mapes del territori catalanoparlant.
Com que els estudis del doctor Veny abracen tant la llengua antiga com la moderna, i tenen en compte tant l’expressió culta com la dels parlants d’extracció popular (pagesos, pescadors, menestrals…), tota la saviesa arreplegada ha estat posada al servei de l’Institut d’Estudis Catalans per ajudar a confeccionar el diccionari normatiu i altres eines indispensables per al bon ús del català en la societat d’avui.
Ciència, rigor i compromís -tot amerat de bonhomia i humanitat- conformen el camí vital del doctor Joan Veny. En aquestes ‘Memòries’, tan ben escrites, ho podem llegir i corroborar».
(Maties Garcias, Punt Informatiu Pollença, 652, 16-31 XII)

Premsa Forana, freda i calenta

«Molt mala notícia és quan es parla del tancament d’una revista de la Premsa Forana. Al darrer número de la revista de Lloseta, que durant tants d’anys ha sostingut la feina incansable de Pau Reynés, diuen que han sortit amb retard i que la previsió és que aquest sigui el darrer número. Esperem que aquesta crida desesperada tengui resposta al poble i algú agafi el relleu. Els que estan d’enhorabona són els del Cent per Cent que han assolit la fita dels vint anys».
(Sa Plaça, 424, Inca i comarca, 16 XII)

Piano històric

La família del compositor Antoni Torrandell fa donació a la ciutat d’Inca d’un piano que va pertànyer a l’artista. L’instrument quedarà instal·lat al vestíbul de l’Escola Municipal de Música que porta el seu nom.
L’instrument quedarà instal·lat a exposició pública al vestíbul de l’edifici, amb motiu d’homenatge i reconeixement a la figura del músic inquer. Un dels músics més importants del segle XX, segons recordà l’historiador Miquel Pieras.
(Sa Plaça, 424, Inca i comarca, 16 XII)

Cuina i educació

«Diferents estudis confirmen que els infants que habitualment mengen en família -mínim una vegada al dia-, tenen més defenses, són més hàbils amb el diàleg i amb l’escolta -qualitats molt necessàries en la vida, també en el camp educatiu i professional-, i tenen l’autoestima més sana, cosa que els fa més forts a l’hora d’evitar els ambients poc recomanables i les addiccions.
Com més clar tenguem les persones de la família els guanys d’aquesta pràctica quotidiana, més completa l’arribarem a fer. Sempre que puguem compram juntes, guardam el que hem comprat, cuinam… així la implicació ens fa participar més i millor i valoram totes les feines, i les feim amb més alegria i menys peresa. La responsabilitat la transmetem sobretot amb el que feim, no amb el que deim».
(Margalida Munar, Fent Carrerany, 436, Maria de la Salut, XII)
[L’autora és pedagoga. Acaba de publicar ‘Senzill, sa i bo. Cuinam i menjam juntes’ El Gall Editor].

Noms de persona


«(…)Qui més qui manco té un familiar o un amic que té un fill o una filla amb un nom un poc peculiar, o que al menys, a Mallorca s’ha escoltat poques vegades, condemnant quasi a l’oblit la tradició de posar el nom de padrí o la padrina (…) Tot i que a cops pot paréixer el contrari, no és possible inscriure qualsevol nom que vulguis al Registre Civil, sinó que s’hauran de complir certes limitacions. Concretament, la Llei del Registre Civil determina: ‘En la inscripción de expresará el nombre que se da al nacido, si bien no podrá consignarse más de un nombre compuesto ni más de dos simples. Quedan prohibidos los nombres que objetivamente perjudiquen a la persona, así como los diminutivos o variantes familiares y coloquiales que no hayan alcanzado sustantividad; los que hagan confusa la identificación y los que induzcan en su conjunto a error en cuanto al sexo. No puede imponerse al nacido el mismo nombre que ostente uno de sus hermanos, a no ser que hubiera fallecido, así como tampoco su traducción usual a otra lengua’.
Per aquest fet, fa que hi hagi una llista de noms que estan prohibits, entre els que podem trobar els següents: Osama Bin Laden, Stalin, Lucifer, Hitler, Engendro, Loco, Caca. En aquests casos la llei permet al registrador no registrar el nom i que sigui el funcionari qui, si han trancorregut 3 dies sense arribar a un acord, triï el nom del nounat(…)»
(Marc Buades Ferriol, advocat, Fent Carrerany, 436, Maria de la Salut, XII ’22)

ARTÍCULOS RELACIONADOS

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su nombre aquí
Por favor ingrese su comentario!

MEDIOS DIGITALES DE BALEARES, S.L.es el Responsable del tratamiento de los datos personales del usuario y le informa de que estos datos se tratarán de conformidad con lo dispuesto en el Reglamento (UE) 2016/679, de 27 de abril (GDPR), y la Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre (LOPDGDD), por lo que se le facilita la siguiente información del tratamiento:

Fines y legitimación del tratamiento: mantener una relación comercial (por interés legítimo del responsable, art. 6.1.f GDPR) y el envío de comunicaciones de productos o servicios (por consentimiento del interesado, art. 6.1.a GDPR).

Criterios de conservación de los datos: se conservarán durante no más tiempo del necesario para mantener el fin del tratamiento o mientras existan prescripciones legales que dictaminen su custodia y cuando ya no sea necesario para ello, se suprimirán con medidas de seguridad adecuadas para garantizar la anonimización de los datos o la destrucción total de los mismos.

Comunicación de los datos: no se comunicarán los datos a terceros, salvo obligación legal.

Derechos que asisten al usuario: derecho a retirar el consentimiento en cualquier momento. Derecho de acceso, rectificación, portabilidad y supresión de sus datos, y de limitación u oposición a su tratamiento. Derecho a presentar una reclamación ante la Autoridad de control (www.aepd.es) si considera que el tratamiento no se ajusta a la normativa vigente. Datos de contacto para ejercer sus derechos: editor@diariodemarratxi.com.

spot_img
spot_img
spot_img
spot_img

Últimas noticias

Comentarios