Biel Massot i Muntaner.-
Precisament, el primer record que tenc de n’Antònia és gastronòmic; tal vegada un dels primers d’aquest tema. De ben menut, vaig anar amb ella i amigues seves a una caseta de ses Clotes, davallant pel ‘camí del Cel’ de Pòrtol. Feia poc que havien estat les matances i les -aleshores- jovençanes torraren porquim, del qual en vaig ésser partícip. Segurament fou la meva primera bauxa gastronòmica, almenys que en tengui record, i sense ésser conscient que ho fos. De llavors ençà, sobretot d’alguns anys cap aquí, n’hem fetes moltes més, de bauxes culinàries. Cada mes, almenys, una; a vegades més. Una de les darreres ha estat aquesta de la sopa de ceba. I més que segur que no serà la darrera…
Els ingredients
Molt simples, sobre tot ceba, molta. I brou de pollastre i/o carn, endemés d’alguns condiments que podeu veure a continuació.
L’estructura d’aquesta recepta d’avui, seria:
La xef d’avui
Antònia Canyelles Dumas ARRACONERA (Pòrtol, 1951) . Assistent social jubilada. Vídua, tres fills, dues nétes i dos nets. Li agrada viatjar. Entre d’altres coses es dedica al password i la gimnàstica.
Diu que aprèn a cuinar des de que va néixer. De fet, era molt petita, a 10 o 12 anys ja feia el dinar.
Es considera autodidacta, i aprèn coses de veure a sa mare.
Cuina de tot; allò que li puguis demanar. «Fins i tot sopa de ceba», bromeja.
Li agrada tot, no és gens triada; excepte els caragols.
Tot i així, li agraden molt les sopes mallorquines, el frit i coses així.
Entre el que li surt millor hi ha les paelles i les fideuades; no de bades les hi demanen molt.
Sempre que pot surt a menjar a fora i tria el que veu per allà que li pugui fer més gràcia; per exemple, cabridet.
Precisament és cabrit el que considera un dels millors plats que ha menjat, al puig de Santa Magdalena. També el llom amb col, a sa Vinya de Binissalem.
No li sona res estrany que pugui haver menjat, però recalca que caragols no en menjaria «mai en la vida; ni amb un ganivet al coll». Quines coses…
La crònica
Confraria del Bon Gust-4
xef convidada ANTÒNIA CANYELLES DUMAS “ARRACONERA”
MDR.-
Amb el vermut i els snacks presents iniciam la reunió d’avui. La flaire del plat que s’està cuinant ens arriba, no podem estar de comentar la bona olor, ens desperta les papil·les gustatives. N’Antònia en resta importància: «ja veurem què haurà sortit, d’alguna manera jo també m’estrén».
Ja al menjador, avui iniciam el dinar amb la sopa, el plat estrella d’avui: Sopa de ceba, una deliciosa descoberta per a tots els presents. L’opinió és unànime, plat per a repetir, plat per intentar fer a casa. Sopa gustosa, sabors perfectament conjuntats amb una exquisida presentació, torrada de pa amb formatge fus.
Una bona estona el tema serà la sopa, ens ha deixat admirats. No deixa de ser curiós que amb pocs i senzills ingredients resulti aquesta exquisidesa; clar que han estat, els ingredients, a les mans de n’Antònia, que no és poca cosa.
Després de retre bon compte de la sopa encara ens esperaven un conjunt de plats: truita de patata i ceba, duo d’ibèrics, aladrocs marinats, galetes de botifarró i coca de trempó.
Anam tastant, “picant” i gaudint de cada plat. Tot bo.
Més enllà de la conversa culinària entraran, a la conversa, altres temes de la vida mateixa, parlarem de la família, de companys i coneguts, de gusts i plaers particulars, fins i tot d’emocions i sentiments.
Per tancar un gran dinar, les postres, un espectacular púding d’ensaïmada.
Una reunió molt a gust, persones en sintonia, certament contentes d’haver-hi participat.
Així i tot arriba el moment dels adéus, sempre ens esperen tasques a fer i el rellotge poques vegades perdona.
Moltes gràcies, Antònia, pel plat que ens has cuinat i a tota la resta, que ens retrobem ben aviat. Amb l’esperit alegre ens acomiadam fins a la propera.
L’opinió dels assistents
«Un altre dia super.
Un estupend menú. Un èxit, que no decaigui».
(Antònia C, PO)
«N’Antònia RACONERA mos ha preparat una sopa de ceba magnífica. A part hi ha hagut una sèrie de magnífics suplements, tots molt bons, sense oblidar es puding de na Tanita.
Tot molt bo, i s’ambient inclòs».
(Gaby M, PM)
«Avui un dinar de ‘descoberta’: sopa de ceba!, un guster, un plaer; per repetir. No deixa de ser una sort que per més anys que complesqui encara quedin dies per anar descobrint».
(Maria D, Consell)
«Como siempre, una reunión encantadora, disfrutando de una comida muy variada, excelente, en la cual he comido por primera vez la sopa de cebolla, que me ha encantado. Lo mejor, la compañía de todos los comensales».
(Tanita M, PM)
«Només havia menjat una vegada sopa de ceba i me va agradar. Avui, sa tia Antònia mos n’ha feta i mos ha agradat molt. Ha tengut un gustet molt bo i fi. Podem repetir».
(Tonyi S, PO)
«Oh la la!
Molt bona sopa de ceba, diferent a altres que he tastades per la seva elaboració, però molt semblant de gust. Suau i lleugera, i ben combinada amb el pa torrat i el formatge. En voler podem repetir».
(Rosa A, SC)
