Biel Massot i Muntaner.-
Avui és el torn d’una ciutadana implantada a sa Cabaneta. No de bades fa anys i panys que està amb noltros, els de Marratxí, fins al punt que hi estiuejava, s’hi va casar, hi viu i hi ha tengut un fill. Revistes, corals, eixides gastronòmiques… de tot. Amb ella i amb el seu marit, Miquel, parent i amic de tota la vida.
És el torn de les ‘sopes d’estiu’. D’una de les múltiples variants que es cobegen rere el qualificatiu estival. Fa dos dies que ha entrat la nova estació i, per tant, hi peguen beníssim.
Les confecciona d’aquesta manera: «Pos dins la greixonera oli en abundancia. Tenc preparades cebes, grell, porro i all. Ho tir dins l’oli fins que tot es confiti… sal i pebre bò… quan la ceba està confitada afegesc tomàtigues de ramellet pelades. Quan s’ha ajuntat i ha format una cosa lligada afegesc julivert picadet, en bastanta quantitat. Ho remen i hi afegesc la col, que ja esta rentada i tallada a trossos. Seguesc remenant fins que veus que tot s’ha confitat i la col lliga amb lo altre. Aquí afegesc, tallat a trossos, colflori i carxofes, si n’hi ha. Hi pos pebre bord.
Seguesc remenant ben remenat i després afegesc l’aigua, que no arribi a tapar la verdura. Ho dus a bullir i que bulli fins que estigui un poc més que grenyal. I atur el foc.
Després vaig fent capes… un poc de brou a baix i una capa de sopes, trempada amb oli i una capa de verdura i així normalment 3 capes i al final acaba amb una capa de verdura… esperar que refredi un poc i menjar.
Es pot acompanyar amb el que vulguis… si ha sobrat un dia per l’altre a mi m’agrada molt amb un ou estrellat i fer una espècie d’ous romputs amb sopes».
Així, l’estructura per components de la recepta d’avui, seria:
La cuinera d’avui
Rosa Arbona (Palma, 1962), mestra d’escola jubilada.
Cuina de tota la vida. Comença a cuinar de ben petita, ensinistrada un poc per la padrina materna i, sobretot, per sa mare, que cuinava molt bé.
Li agrada fer de tot, però té una especial predilecció per les postres. Tot i que els arrossos també li van bé i, en general, diuen que tot li surt molt bo. No és triada, però les faves seques li agraden ‘ringo, rango’; se les menja, però no li acaben de fer.
Li agrada tot tipus de menjar, en general, i li agrada tastar i menjar allò típic de les bandes a on va.
Gaudeix de tot allò que estigui ben fet; tant li és un pa amb oli com unes gambes torrades, la qüestió és que sigui correcte.
Troba que els plats que li surten millor són els rostits i aguiats.
Quan surt a menjar fora de casa es sol decantar per la carn -es considera ‘molt carnívora’- i apunta especialment el costellot; però també el calamar torrat. A casa seva li agrada molt la ‘coca de juevert i arengada’ que fa el seu marit. En general, li agraden les coses senzilles.
El millor record culinari que té, i que fa estona que no menja, són unes copinyes de Maó que menjaven a ca els seus pares cada Nadal. «Pot ser, diu ella, que fos perquè era una cosa anual».
El més estrany que ha menjat són les «formigues culones» que dugué de Colòmbia una tia seva. Diu que es menjaven com a aperitiu i eren cruixents.
Una altra cosa estranya, però que ho trobà molt bo, foren els ‘haggies’ d’Escòcia, una espècie de pilota de carn però farcida amb vísceres. Comenta que, tot i no estar-ne segura d’entrada, li varen encantar.
No té il·lusió per menjar cap plat en concret; sí que li agradaria anar a un súper xef, d’aquests ‘de tantes estrelles’, i anar tastant allò que anàs fent.
Finalment, tampoc no hi ha cap plat que li interessi especialment aprendre a fer; però voldria aprendre diferents tècniques actuals per aplicar a la cuina, algunes tècniques noves (esferificació, nitrògen líquid…)
La crònica
Feim sopes-2
MDR.-
Quan ens dirigim cap el menjador és talment com si un petit grup de persones ens preparàssim per a aïllar-nos un breu moment de la voràgine del dia a dia. Ens entregam a la reunió amb alegria, amb certa felicitat als rostres i amb un decorat esplèndid. Parets transparents que ens permeten continuar formant part del tot però resguardats, natura a la vista i temperatura ideal.
D’entrants una coca de ceba caramel·litzada, encara teba, un plaer indescriptible al paladar, i ensaladilla de carxofa, un plat fresc ideal a l’estiu.
La conversa és fluïda i anam botant de temes amb la mateixa fluïdesa. Parlam de matemàtiques des de diferentes vivències i és que resulta que amb les matemàtiques passa com amb la resta d’experiències, tot depèn de com les hem viscudes. Compartim com veim la malaltia i acabam amb el testament vital. No ens oblidam de les receptes de cuina. Es una meravella com cuinant el mateix amb matisos diferents, continuam assaborint el mateix plat, però diferent. El que passa amb les sopes, ni pus ni més. Avui les ha cuinades na Rosa. Saboroses, esplèndides, exquisides i mengívoles. Per repetir.
Amb les postres, tiramisú, ha arribat la visió del món i de la política, que ens ha permès, un cop nodrit el cos, nodrir també l’esperit, d’esperit crític. Cada una, cada un, des de la seva òptica. Ens acomiadam, a l’espera de la següent, per compartir sopes i conversa.
Les opinions dels assistents
«Lloc agradable, bona companyia i bon menjar. Es pot demanar res més?
Gràcies per poder compartir-ho amb vosaltres».
(Rosa A, SC)
«Les sopes són gairebé una icona del menjar dels nostres padrins, un menjar de supervivència que valora el que hi ha a cada època. Visquem i coses veurem».
(Pep Lluís P, SC)
«He gaudit molt, de les sopes i de la companyonia. Ha estat una magnífica i saborosa manera de celebrar Sant Joan: que en puguem fer molts d’anys amb salut i alegria!! «
(Miquel Àngel Ll, PI)
«Gracias por estas estupendas sopas y gracias a todos los presentes per vuestra tertulia».
(Mariano I, PT)
«Son las segundas sopas mallorquinas, hoy con Miquel Àngel y Pep Lluís, son los nuevos invitados…
¡Maravilloso! «
(Mercedes H, PT)
«Amb alegria com a companya i molt bones sopes i meravellosa coca de ceba. Un plaer».
(Maria D, Consell)
