(Perfil ampliat per a «Dinarets amb Personatge»)
Biel Massot i Muntaner.-
Dona del seu temps. Emprenedora, vital i engrescada. La biòloga Antonia M. Torres és la gerent del Consell Regulador de la Denominació d’Origen de la Sobrassada. Ens hi acostam per saber més d’ella en relació a algunes coses quotidianes, vitals i/o existencials.
Antònia Maria dedica el TEMPS lliure a estar amb els amics, es considera molt social. I afegeix «en l’estiu, m’agrada passejar en llanxa. M’agrada molt llegir, tenc poc temps, però quan agaf un libre m’hi engresc i sols no faig res més en dos o tres dies. De jove llegia moltíssim».
Sent ADMIRACIÓ «per molta gent; la que és capaç d’asserenar anims i acostar positures. Com a exemple, record un amic del meu pare, que era en Sebastià Gamundí , arquitecte, que era tranquil i serè i ho transmetia.
També admir la gent que té força de voluntat i és capaç de superar-se. Admir molt el meu pare, perquè va ser molt lluitador, va superar moltes dificultats físiques i va fer de ca nostra un centre de reunió d’un grup de gent que feien tertúlies dues vegades per setmana a la tarda. Els fills d’aquesta gent els recordam amb estimació, de veure lo bé que ho varen passar i aquest esperit ens ha unit a tots encara que, d’entrada, no fóssim amics».
«No m’agrada anar al CINEMA, és una cosa que no em crida l’atenció. Gaudesc de pel·lícules intrascendents, còmiques quan a situacions absurdes, o romàntiques. No m’agraden les que hagis de cavil·lar molt… i suspens, sang, morts, assassinats o terror no m’interessen».
«Amb tot, n’hi ha una que m’ho pas molt bé sempre que la veig, que és ‘L’olla de grills’. També m’encanta ‘Memòries d’Àfrica’, de Meryl Streep. Darrerament m’interessen les pel·lícules de grups d’amics que fan activitats plegats».
Si pogués triar algun LLOC per néixer «repetiria. Tenim una illa molt guapa, repetiria Mallorca i repetiria la nostra època».
«Per viure, amb això som més flexible. M’agradaria Sevilla, i també m’agrada molt París».
«Per gaudir trii París. De fet, ho he fet i m’ha encantat».
«D’ART m’agrada molt la pintura, veure-la, jo som poc artista. I l’escultura la començ a entendre, no som massa experta».
«Em decant per la MÚSICA dels 80, quan era més jove: La Mode, Radio Futura, Alaska… Trob que vàrem tenir molta sort a Espanya amb la moguda dels 80, que també va arribar a Mallorca, vàrem tenir alguns grups, com Peor Imposible, amb Rossy de Palma».
Com autor tria Elton John.
Quant a la cançó de la seva vida no en té cap de concreta; «Crec que va per èpoques i algunes cançons em recorden coses concretes, que procur que em donin bones sensacions… Vas fent segons el moment de la vida».
Si s’hagués de quedar sola al món amb alguna PERSONA «seria amb el meu marit… és un gran company de vida i un gran amic».
Pel que fa a GASTRONOMIA «no tenc cap preferència, però m’agrada especialment el menjar mediterrani; m’identific molt amb això, trob que som una zona molt rica gastronòmicament».
Té alguns plats concrets, com «el fiambre de Nadal de ma mare, amb ous filats, que ara el faig jo; també els canelons i uns escaldums».
Del que cuina diuen que el plat que li surt millor són els canelons.
L’ESPORT no li agrada. Tot i així «m’oblig a anar dues vegades per setmana a gimnàstica de manteniment, que me costa molt.
De seguir, m’agrada veure natació, sobre tot i també som capaç de seguir un partit de tennis; poca cosa mes».
No té cap COL·LECCIÓ concreta, però «tenc interès per les plantes i tenc llibres sobre cosa estètica d’aquest tema, o de jardins».
Hi ha una FRASE que cita amb relativa assiduïtat «i la inculc a les meves filles: ‘La meta, el cel’. Te pots proposar tot el que vulguis, sempre i quan t’hi posis».
De LECTURA «m’agrada tot, mentre no siguin thrillers, ni crims ni novel·la negra, pràcticament del demés, tot.
Quan començ un llibre m’agrada acabar-lo encara que no m’acabi de fer.
M’agrada, sobre tot, tota la part històrica d’egipcis i romans. Vaig passar molt de gust amb ‘Sinuhé, l’egipci’.
També ‘La meva família i altres animals’, de Gerald Durrell, és un llibre que em posa de bon humor. El rellegesc adesiara».
D’altra part, no és considera massa entesa en poesia.
Els VIATGES li agraden «i de cada vegada li prenc més gust».
Ha estat sobretot per Europa: Anglaterra, Escòcia, França, Estocolm, Itàlia, gran part d’Espanya. Però també Mèxic, Argentina, Uruguai i Xile.
Té previst anar a Austràlia, a on ara hi té una filla.
«Un viatge especial fou el que férem durant 15 dies al nord d’Itàlia amb l’home i les filles. Va ser un viatge fantàstic. També el de París, que hi anàrem els 4 junts».
«Un RACÓ preferit de Mallorca és el barri antic de Palma; m’agrada passejar-hi. També qualsevol cala de la costa nord. Muntanyes i mar, m’encanta».
«Del món, me va agradar Monza, a Itàlia, un poble-ciutat de petites dimensions molt hermós».
Parlant de VIRTUTS que li puguin faltar: «M’agradaria tenir la capacitat de tenir serenitat i xerrar tranquil·la i tenir la paciència de fer-ho. Crec que així m’entendrien millor; som massa ràpida xerrant i un tant nerviosa».
Considera que el seu principal DEFECTE és ser nerviosa.
Se DEFINIRIA com «una persona molt inquieta i molt perfeccionista».
No parla de repetir cap EXPERIÈNCIA; però diu segur que «n’esborraria moltes…»
Una gran IL·LUSIÓ és «poder tenir la casa arreglada amb un clic».
Els grau més elevat de la seva escala de VALORS és la veritat.
A les persones que l’ENVOLTEN les demana: «Vull sentir-me estimada i passar-ho bé amb la gent que estic, amb els meus amics i passar l’estona i tenir bons records».
En la gent DETESTA «sobre tot, la mentida; la gent que fa doble cara, que no és capaç de ser franca».
Quant a RELIGIÓ es considera catòlica no practicant.
Del pecat troba que «avui en dia tots tenim clar el que són les normes morals, i per mi el pecat s’equipara molt a la seva absència».
Diu que el Més Enllà «està difícil. Som poc creient sobre aquest tema».
De la mort «pens que és segura i que és una pena, però ens arribarà a tots».
Finalment, en relació a Déu «el veig com una necessitat de l’home. En el moment que existeix la mort, necessitam sens falta tenir una esperança».
No contempla cap PARTIT polític ideal: » Jo no crec massa en la política», assegura.
Sobre DONA i/o feminisme ho considera «una moda. Pot ser necessària, però ara crec que és una moda. Tot i que en qualque situació és molt necessari».
«La NATURA crec que és una meravella, però l’home està molt desnaturalitzat. Vivim molt separats del que és el nostre entorn natural».
La seva relació amb MARRATXÍ prové «de quan estudiava; tenia una amiga amb la qual veníem a les festes de sant Marçal, que són de les primeres de l’estiu. I ho record amb molta estimació».
Li agradaria entrevistar la científica Marie Curie, «per dona i per investigadora».
Del fet d’estar contenta d’aquesta VIDA i d’aquest MÓN: «No m’ho planteig. Crec que sí. En aquest moment, diria que sí.
El món està fotudet, però dins la meva part professional intent d’arreglar el que pugui i posar el meu granet d’arena, però veig que tampoc no tenc l’abast necessari.
De tota manera, som una enamorada de la gent jove i pens que és el futur i ens pot donar una sorpresa positiva».
Gràcies, Antònia Maria.
Així va respondre les preguntes que li formulà l’anterior personatge encadenat, el bodeguer Josep Lluís Roses:
-Com veus el futur del mercat de la sobrassada, en general, i la del porc negre en concret)
«El de la sobrassada el veig amb il·lusió i de forma molt positiva de cara a un creixement dels pròxims anys.
Actualment, el porc negre és un mercat complicat, però crec que si la gent jove s’hi implica i s’hi impliquen més empreses, crec que és un mercat estable i pot donar sorpreses».
-Com va la producció de porcella negra mallorquina?
«Noltros no gestionam aquest apartat; ens dedicam al porc d’engreix per a sobrassada».
-Quin segment del mercat mallorquí creus que podria créixer (residents, hoteleria, restauració, botigues especialitzades)?
«A mi m’encantaria dir que és l’hoteleria i la restauració. Podria créixer moltíssim; és un segment en el qual el producte local té molt per fer, però ens falta sensibilitat per part dels restauradors i hotelers».
La crònica
Dinaret amb ANTÒNIA M. TORRES OLIVER
MDR.-
El temps agradós continua acompanyant. A l’ombra de la parra començam fora de l’hora habitual el moment snacks. Els comensals venen de la feina. Jo tenc l’oportunitat de gaudir de n’Antònia M. quasi en exclusiva una bona estona i parlar de la seva feina, per a mi desconeguda i una mica sorprenent, ella s’explica de manera clara, es presenta una dona
alegre, contenta, satisfeta i propera.
Poc a poc es completa el grup, en el vermut les olives coentes no deceben, com sempre, són la sorpresa. La parra que ens empara també és una estona part de la conversa, no debades és gran, en tamany i anys.
Al menjador ens espera d’entrant un xarrupet de xampinyons calentet. No molesta. D’alguna manera es fa evident que la tardor ha arribat. A la conversa diferents comentaris de la feina que comparteixen. Avui un grup que es coneix bé, estan a gust, estam a gust. Parlam una bona estona del que és un consell regulador de la Denominació d’Origen, en què es tradueix la seva tasca, com vetllen pel compliment de les condicions del producte i les passes a seguir pels productors interessats
en obtenir el certificat DO. Tot, al voltant de la sobrassada, d’entrada un producte ben nostrat.
De plat principal, avui arròs melós de pop. No decep. Al seu punt, mengívol, apetitós i gustós.
Tot i que la conversa no decau, el deure crida els comensals. Avui horabaixa tenen un tast, de sobrassada, clar, per obtenir o mantenir la DO i és que el consorci també té la tasca de vigilància del producte. Parlam una estona del procés d’un tast: uns ítems a emplenar de les mostres, de les quals no tenen cap informació i que fins i tot poden estar repetides.
N’Antònia M. aclareix que el personal té formació prèvia. Així i tot, no ho veig fàcil.
Fins a la propera, un plaer de reunió.
L’OPINIÓ DELS ASSISTENTS
«Dues hores prèvies de xerrada profunda, magnífica i molt personal.
Un dinar molt agradable i amb una companyia fantàstica.
Moltes Gràcies».
(Antònia M.T, PM)
«Moltes gràcies per aquest menjar i companyia tan agradable».
(Cris M, PM)
«Gran companyia i dinar. Tertúlia fantàstica.
Gràcies per tot això!»
(Pep Lluís R, PM)
«Molt agraït de poder compartir aquests moments tan agradables. Un plaer conèixer-vos i fruir amb aquest dinar i companyia».
(Ramon G, PM)
«Gràcies per convidar-me a compartir taula i moments amb vosaltres».
(Lidia L, PM)
«Un dinar per recordar».
(Maria D, CO)
