(Perfil ampliat per a «Dinarets amb Personatge»)
Biel Massot i Muntaner.-
Andreu Palou és doctor en Bioquímica i, dins el seu camp, és un professional reconegut a nivell mundial, autor de nombrosos estudis i projectes per millorar la qualitat de vida de les persones i posseïdor d’una sèrie de reconeixements en diferents àmbits. Quadrar agenda amb ell no resulta fàcil ja que, encara que jubilat, no ha deixat de fer múltiples coses dins la seva especialitat i quan no imparteix algun curset, dona alguna conferència o participa en un grup d’investigació i estudi.
Per ventura és de les persones que han passat per aquesta secció que ha donat les respostes més concises i sòbries, sense ampliar-les massa -o gens. Totalment científic.
Durant el TEMPS lliure sobre tot li agrada cuidar l’hort, mirar el golf, anar a pescar o veure futbol.
Sent o ha sentit ADMIRACIÓ, «per ventura – diu-, per Nadal Batle, que fou rector de la Universitat».
Utiliza el CINEMA només per passar l’estona; hi ha èpoques que hi va molt, i d’altres que no hi va mai.
Li agrada el cinema històric, de coses reals.
Com a film preferit esmenta ‘La llegenda de la ciutat sense nom’, de Lee Marvin; i diu que la seva cançó, també.
Com a actor destaca Marlon Brando, i com a actriu, Sofia Loren.
Si pogués triar el LLOC per néixer, viure o gaudir no ho dubta gens: «Sempre seria Mallorca».
En ART es sent atret per la pintura: «‘M’agrada veure-la; especialment la del Renaixement».
En MÚSICA es decanta especialment pels Beatles, tot i que també li agraden els cantants tipus Raimon i altres cantautors.
Si s’hagués de quedar sol al món amb alguna PERSONA seria la seva companya.
En tema de GASTRONOMIA li agrada la cuina mallorquina, de la qual es decanta per l’arròs brut, les albergínies farcides, el tumbet i les sopes de matances. Cuina una mica. I creu que l’arròs brut és el plat que li surt millor.
Quant a ESPORT, juga al golf i segueix el futbol i el tennis, tot i que també li agrada seguir l’atletisme.
Hi ha una FRASE que esmenta adesiara: «Ves alerta amb el que demanes, que t’ho poden donar».
En relació a la LECTURA li interessen sobre tot els temes científics i és el que llegeix més. Actualment llegeix pocs llibres; tot i que llegeix molt, però coses curtes. En aquests moments està llegint ‘Teoremes fonamentals de l’estupidesa humana’.
Li agraden coses com ‘La vida en quatre lletres’, que és del científic Carlos López-Otín; o sigui, que serien obres de tipus assaig.
Si hagués d’esmentar algun poeta comenta que, tal vegada, es decantaria per Antonio Machado.
No li agrada gaire VIATJAR: «He viatjat per feina i massa, un excés», comenta. I afegeix «he estat per molts de llocs però he conegut poca cosa, perquè sempre ha estat per feina».
Amb tot, reconeix que un viatge especial era anar a Mèxic «que ho feia bastantes vegades; en tenc un bon record. I d’Argentina també, Bons Aires».
Dubta a l’hora d’anomenar algun RACÓ preferit de Mallorca: «N’hi ha tants… La vall de Sant Miquel, de Campanet».
No destaca cap VIRTUT seva; però sí que voldria tenir més memòria.
Considera que el seu principal DEFECTE «de vegades és deixar les coses fins a lo darrer (proclastinar)».
La seva autoDEFINICIÓ: «Em consider una persona reflexiva, normal, res d’especial».
Assegura que repetiria moltes EXPERIÈNCIES, tot i que no sabria dir quina li ha resultat més impactant.
Creu que li agradaria ESBORRAR bastantes coses del record… «Tantes vegades com t’has equivocat», puntualitza.
Una gran IL·LUSIÓ: «Crec que la il·lusió és veure els meus fills feliços».
Els graus més elevats de la seva escala de VALORS «pentura són la lleialtat, l’amistat».
A les persones que l’ENVOLTEN «no els deman res especialment, que siguin elles mateixes».
En la gent DETESTA més » l’estupidesa, també la maldat».
Confessa que no segueix cap RELIGIÓ.
Del pecat en diu: «Malament, evidentment, ha d’implicar una sanció».
Del ‘Més enllà’: «Trob que ens falta informació».
De la mort: «Igual, no tenim capacitat per entendre-ho; no en sabem res, d’aquest tema. És una desorganització del sistema que ens mantén funcionant».
De Déu: «No crec en Déu, encara que em sé el Credo».
El seu PARTIT polític ideal seria «una mescla dels que ara estan al poder a Espanya. Una mescla de socialisme, nacionalisme i liberalisme».
Quant a DONA i/o feminisme: «Estic a favor de les feministes i del canvi de paper de la dona dins la societat. Crec que estan avançant, però encara queda molt».
De la NATURA: «M’agrada molt».
Amb MARRATXÍ i/o els marratxiners la relació ha estat «bàsicament molt poca, tot i que compràvem els tests i les olles a Pòrtol. Curiosament vaig venir a cercar caragols a Pòrtol en algunes ocasions».
Si en tengués ocasió, li agradaria ENTREVISTAR científics, com per exemple n’Einstein, n’Ochoa o en Hans Krebs.
Finalment, sobre aquesta VIDA, aquest MÓN diu: «N’estic bastant content, tot i que hi podria estar més».
Gràcies, Andreu.
D’altra part, així respon les preguntes que li va plantejar l’anterior personatge encadenada, Antònia Maria Torres:
- Tens una trajectòria professional de molta feina, grans responsabilitats i càrrecs, què suposa per a tu la presidència de ‘Sobrassada de Mallorca’?
«Tenim molta relació amb empreses de fora de Mallorca i m’ha fet especial il·lusió que em propossasin per aquesta tasca, m’enganxa molt, és diferent de tot el que havia fet fins ara». - Com veus el futur del mercat de la Sobrassada de Mallorca? I la de Porc Negre?
«És un mercat que augmenta molt lleugerament, però de manera constant i permet mantenir un producte de molta qualitat; en aquest sentit té un gran futur. Podríem mirar d’expandir més els productes de Mallorca i la sobrassada de Mallorca als mercats internacionals; caldria fer aquest salt d’exportar aquests productes mantenint la qualitat que tenen.
El porc negre és emblemàtic i és un punt de referència per tota la sobrassada de Mallorca. Té un mercat més limitat, però jo el veig bé, un bon futur». - Quin segment del mercat a Mallorca pot créixer?
«El que suposi un alt valor afegit. No podem fer consumir molt de terreny i molts de recursos, perquè en tenim pocs, però sí podem transformar productes donant-los aquest valor afegit». - Com veus el futur del Consell Regulador de la IGP Sobrassada de Mallorca?
«És una estructura absolutament necessària per mantenir la qualitat del producte i promocionar-lo com se mereix».
Per part seva, Andreu Palou ha deixat plantejades les següents preguntes per al proper personatge encadenat, el pedagog Bernat Sureda:
- Vàrem passar l’etapa de canvis a la UIB, amb les distorsions típiques dels períodes de creixement. Mirant enrere, des del punt de vista personal, va valer la pena assumir el càrrec de vicerector? Per què?
- Com va canviar la teva visió de la universitat després d’aquella etapa?
- Hi va haver decisions impopulars que, tot i això, consideres encertades?
- Quina diferència hi ha entre liderar acadèmics i liderar en altres sectors?
- Què creus que les universitats han de canviar urgentment avui?
- A Mallorca podem preveure una major presencia d’universitats privades, com ja ha passat a altres comunitats com Madrid o Andalusia. Quins aspectes positius i negatius pots preveure?
La crònica
Dinaret amb ANDREU PALOU OLIVER
MDR.-
El matí és fred, els snacks i el vermut seran a cobert. Encara queden algunes branques de la buguenvíl·lea en flor, talment com si es resistís a adormir-se del tot. Ens reunim un grup divers, alguns es coneixen bé, altres no ens havíem vist mai, si bé es desvetllaran alguns interessos compartits. Parlarem de bolets, ja n’és temps, temps de picornells. La conversa és
entretinguda, a estones divertida, tant pels qui els comparteixen com pels qui escoltam, els records d’estudiants i professors.
Arriben els entrants, tastarem coca de trempó i de pebres i un mix de formatge manxec i xoriç ibèric, i la conversa continua.
N’Andreu parla tranquil, parla suau, parla baixet i sempre mirant als ulls. Estic tentada de pensar que, volent o sense voler, és una bona manera de captar i mantenir l’atenció i l’interès de qui té davant.
El plat fort d’avui, arròs brouós de caragols i bolets, triomfa, tot un èxit, com sempre però alhora únic, avui l’ingredient sorpresa: la coentor. Compartim el tema, de la coentor, i queda clar que depèn del gust de cada comensal i fins i tot té nivells i en alguns plats obligatorietat.
De postres, ensaïmada, tot un plaer pel paladar.
Amb n’Andreu hem conversat de molts temes: els consells reguladors de sobrassada, d’ensaïmada, d’oli i de vi i algunes curiositats: la DO de l’oli depèn d’un jurat, l’ensaïmada gira cap a la dreta segons DO. Hem parlat de noms d’avui i d’ahir, de la relació de Santa Catalina amb Hipatia, de gens de longevitat, de processats i ultra-processats, fins i tot d’alguns medicaments que podrien tenir alguna sorpresa curiosa i agradable… Una conversa diversa, compartida i interessant. En realitat un tast per deixar el cos i la ment a l’espera de poder gaudir, una altre estona, de tants sabers que una no coneixia, compartits amb la delicadesa que traspua n’Andreu.
L’opinió dels assistents
«Molt agraït als companys de taula i per la convidada a aquest arròs de caragols i bolets i la conversa senzilla i fonda amb els records d’allò que apreciam de tot lo nostro.
Salut i per molts d’anys».
(Andreu P, PM)
«Un bon dinar (quina novetat!) per seguir aprenent moltes coses. Bones viandes i millor companyia.
Salut i força».
(Pep Lluís P, SC)
«Una gran idea, compartir taula amb gent mallorquina. Un arròs brut molt complet i amb coentor.
Gràcies per aquest bon rato. Salut».
(Antònia M. T, PM)
«En un dia fred, un arròs coent per encalentir l’amistat amb un convidat il·lustre com és n’Andreu Palou.
Salut que no cansa».
(Climent P, Sant Joan)
«Molt agraïda per aquest dinar i per la bona companyia.
Un plaer i per molts d’anys!»
(Cati P, PM)
«Un dinar més d’allò més saborós amb una reunió interessant i unes postres nostrades»
(Maria D, Consell)
