Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Plaça, i d’altres)
Creences d’abans
Pere Blanch Cursach, de ses Talaies (Son Carrió, 1926) en conta algunes:
Llet materna i mal d’orella: «Jo, un pic que tenia mal d’orella vaig anar a una dona que donava mamar a una nina. Em va posar un raget de llet dins l’orella i el mal em va espassar. Si un home tenia mal d’orella li posaven llet de dona que donàs mamar a una nina, i si era una dona que tenia el mal d’orella, li posaven llet de dona que donàs mamar a un nin…»
L’expressió popular ‘quart minvant, consemblant, quart creixent, diferent’: «Si en néixer el primer infant és un nin i la lluna és minvant i la dona no ha tengut gastament, l’altre infant naixerà consemblant, vol dir que també serà un altre nin, però si neix en lluna creixent, serà una nina…»
Una superstició o creença popular: «Un temps deien que quan cantava un gall, s’aturava de fer brusca».
Una altra: «Antigament deien: ‘quan neix un infant, neix un estel’… «
Per a què s’emprava la ‘pixa de porc’: «La pixa de porc l’enfarinaven de cendra perquè es conservàs. La penjaven d’una biga i aquell saïm que feia el feien servir per untar les potes del cavall o untar l’arada amb rodes perquè anàs més llatina…»
(Rafel Perelló, Cent per Cent, 978, Manacor, ’23)
Ametla mallorquina
«Miquel Gual i Franz Kraus firmaren un acord amb el qual la firma ‘Fet a Sóller’ promocionarà i comercialitzarà ametla mallorquina a Europa.
Gual, que és president de la cooperativa de segon grau Camp Mallorquí, va explicar que l’acord té com a finalitat millorar la comercialització del fruit sec ‘ja que enguany hi ha hagut una collita récord’. Només aquesta cooperativa ha recepcionat dels pagesos 1’5 milions de quilos d’ametla mallorquina, un fet que ha propiciat que ‘enguany sobri molta ametla’.
L’acord preveu que els canals de comercialització de Fet a Sóller puguin donar visibilitat a aquest producte agrícola mallorquí al mercat europeu on treballla la firma sollerica. Fet a Sóller disposa d’un potent ‘market place’ a través d’internet a través del qual distribueix a Alemanya i altres països del nord d’Europa productes agroalimentaris. Entre ells hi té un pes destacat la taronja de Sóller o l’oli produït a Mallorca».
(Joan Mora, Sa Veu, 1762, Sóller, ’23)
Memòria democràtica
«Ja es pot consultar a la xarxa un mapa interactiu de les Illes Balears on s’hi localitzen tots els elements relacionats amb la memòria democràtica, com les pedres de la memòria, els arbres de la memòria, fosses comunes de persones executades durant la Guerra Civil i el Franquisme o les carreteres construïdes pels presoners de la dictadura. El mapa es pot consultar a: ideib.caib.es/memoria/
Es tracta d’un visor de la Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears (IDEIB), que ha estat desenvolupat per l’Institut Cartogràfic i Geogràfic de l’arxipèlag en col·laboració amb la Direcció General de Memòria Democràtica.
El visor (…) mostra tant la localització exacta de cada element, com la descripció i imatges de l’ítem seleccionat. A més, els informes es poden descarregar (…)
Es tracta d’una eina interactiva, didàctica i viva que s’actualitzarà de manera permanent amb els nous avanços en memòria democràtica i que, a mesura que avanci el Quart Pla de Fosses i Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears, incorporarà noves dades com el Mapa de Fosses de Menorca, els espai de la memòria, els refugis antiaeris i altres informacions derivades dels diferents estudis de Memòria Democràtica».
(Joan Martorell, Punt Informatiu Pollença, 656, ’23)
Pèrdua d’espai natural
«El col·lectiu ‘Terraferida’ ha publicat un informe en el que denuncia que Mallorca ha perdut 11 quilòmetres quadrats d’espai natural des del 2015, el que equivaldria a la grandària del terme municipal de Lloseta.
A partir d’una comparativa feta amb imatges aèries de l’illa, Terraferida ha classificat i grafiat cada un dels canvis territorials soferts en aquests darrers sis anys. El més sorprenent d’aquest estudi és la velocitat de construcció, ja que les dades mostren que es consumeix més de mitja hectàrea de terra fèrtil al dia, una superfície equivalent a la Seu és edificada cada 19 hores a Mallorca. O el que és el mateix, cada hora que passa s’edifiquen 230 m2. L’estudi reflecteix que la meitat d’aquest territori consumit ha estat edificat amb construccions residencials aïllades, com xalets, que en sis anys han consumit més de 4 km2 de sòl rústic. En segon lloc, es troben les centrals fotovoltaiques, amb 1,1 km2, seguides per les obres viàries, que han asfaltat 79’6 hectàrees.
Com a resposta, el col·lectiu denuncia el gran impacte que té aquests destrucció del territori, a més del consum desmesurat de recursos que suposa. Terraferida proposa una moratòria de construccions residencials en sòl rústic, així com la seva protecció definitiva. A més, demanen un nou Pla Territorial Insular i un pla de rehabilitació d’habitatges dins els centres històrics que permeti reciclar i rehabilitar els espais urbans ja edificats».
(Carme Contestí, Sa Plaça, 427, Inca i comarca, ’23)
Qui és l’estranger?
«Amb uns amics anam a dinar a una població de la zona del Raiguer i a la plaça ens trobam amb una immobiliària situada en una casa de poble, de marès i pedra, que es veu que ha sofert una bona rehabilitació. (…) Un rètol escrit en anglès n’explica l’activitat immobiliària (…) Tots, absolutament tots els anuncis, amb les característiques de l’habitatge, són en anglès, en llengua shakesperiana i per tant suposadament adreçats a possibles compradors estrangers. Bé! N’hi ha un enmig de tots ells, que sí que està escrit en castellà (‘¡Faltaría más!’). Però en aquest cas s’adreça, exclusivament, a possibles venedors i ‘para que lo entiendan todos’. En aquest cas per informar-los de l’interès, d’aquests futurs compradors estrangers, per adquirir habitatges que tenguin, això sí, un mínim de dues habitacions.
Què voleu que vos digui?
Tot d’una m’ha vingut al cap aquells inquietants versos de Palau i Fabre, de ‘Poemes de l’alquimista’:
-De quin país és aquest estranger?
-No ho sé
-Com se diu?
-No ho sé
-Què fa? Quina llengua parla?
-No ho sé
-Com us dieu, bon home?
-…
-De quin país veniu? On aneu?
-Sóc d’aquí. Sóc estranger.
I un calfred m’ha recorregut tot el cos.
(Joan Gelabert Mas, Qui dies passa… Fent Carrerany, 438, Maria de la Salut, ’23)
