Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Coanegra, i d’altres)
Biblioteques
Elionor Pérez, llicenciada en història de 36 anys, és la nova cara de la Biblioteca Municipal Guillem Colom i Ferrà, de Sóller. Explica què l’atreu de treballar en una biblioteca: «Sobretot la relació de tu a tu que es manté amb les persones i l’actitud amb què ve la gent a la biblioteca: en tractar-se d’una acció voluntària, la gent hi ve de gust i el tracte és molt humà i cordial».
En relació al que representa per a ella un llibre, diu: «Cada vegada que una persona obre un llibre s’inicia un procés d’extracció de la rutina diària i l’inici d’una nova aventura. Es tracta d’un procés alliberador, creatiu, personal i intransferible».
Sobre els beneficis que aporta la lectura: «Són varis i importants: ajuda a desenvolupar la imaginació, millora la redacció i l’ortografia i fomenta el gaudi d’una experiència única i insubstituïble».
(Guillem Puig, Sa Veu, 1772, Sóller, 21 IV ’23)
Foc de llenya
(…) «Sí, ja sé que és un poc més enredós cuinar a foc de llenya, però el resultat envers a la cuina de gas o elèctrica és realment ben significatiu (…) I no sols carn, verdura o peix torrat… treis les paelles, les olles i les greixoneres; ja veureu quin goig. (…)
Part de la gràcia d’aquest sistema de cocció és que els aliments adquireixen el gust de la llenya que usem, així que triau bé la fusta. La millor: olivera, taronger, alzina o vinya. (…)
Avantatges:
-A les carns es redueix la utilització d’oli, ja que ja no és tan necessari gràcies als propis sucs de les peces cuinades, part de les quals cauran sobre les brases fumant i donant aquest sabor tan desitjat de carn a la graella, i resultant així plats més lleugers, molt més sans.
- Amb els peixos i fins i tot amb els mariscs, cal una vigilància especial. És ideal comptar amb accessoris apropiats, com reixetes a mida, gàbies i altres que impedeixin que el producte s’enganxi a la graella, la qual ha de tenir un extra d’oli. També són apropiats aquests accessoris per a les petites hortalisses i verdures. Perque són especialment les verdures i hortalisses molt agraïdes quan es fan a la brasa: conserven millor els nutrients i vitamines que en altres formes de cuinat (…)
- Les textures que s’aconsegueixen -el cruixent per fora i el tendre a l’interior- i tots els matisos que aporten les aromes de la brasa són inigualables en tots els tipus d’aliments. (…)
Semblaria que el carbó vegetal és molt millor que la llenya. Però tot depèn del que elaborarem. Si el que volem és cuinar lentament al caliu, aquest és ideal per a un munt d’aliments. Però si per exemple el que volem és fer una calçotada, torrar pebres o albergínies necessitarem una llenya com la del sarment de vinya, per aconseguir una flama ben viva sobre la qual posarem els vegetals. Per a un cas com aquest, la llenya és perfecta (…)
Aquesta cuina ja és present a l’alta gastronomia, un nou motiu per a animar-nos a fer un plat tres estrelles, res a envejar als grans xefs».
(Juan A. Fernández, Parlem de cuina, Sóller, 8095, 21 IV ’23)
Llanatura
«Es tracta d’un dels projectes de la Fundació Es Garrover, una iniciativa que promou l’economia circular, ecològica, social i artesanal a partir de la llana d’ovella mallorquina, i que serveix de teràpia a molts pacients d’Es Garrover, en la seva tasca per fomentar la inserció de persones amb diagnòstic de salut mental.
Na Gemma i n’Eugènia, les impulsores de Llanatura, asseguren que treballar amb la llana és terapèutic, i que el contacte amb aquesta matèria primera ajuda aquestes persones, sobretot dones, en la inserció social i laboral.
Es Garrover és una tercera part de l’aliança d’entitats socials de salut mental, juntament amb Gira-sol i Estel de Llevant, amb qui el Consell de Mallorca, mitjançant l’IMAS, va signar la concertació de places per reforçar l’atenció a persones amb problemes de salut mental».
(Sa Plaça, 431, Inca i comarca, 28 IV ’23)
Mostra de llana
«Els productors d’oví veuen com cada cop se’ls paga menys per la llana provinent de la tosa, amb l’agravant que és un material que no es pot deixar sense retirar per la contaminació que suposa. I, a més, apunten, s’hi afegeix la manca d’empreses comercialitzadores que estan disposades a retirar la llana i enviar-la a la península, ja que a l’illa no hi ha una infrastructura per tractar-la i reutilitzar-la.
De tot plegat, la fira de Maig de Sineu, punt de trobada del món pagès i ramader, acull una mostra sobre les possibilitats i sortides que se li pot donar a la llana i qui és que treballa per al seu reciclatge i reutilització.
Segons la regidora de fires, situats a la zona alta del Fossar i devora el corral on cada any s’hi col·loquen els tonedors, hi haurà ‘un grup liderat per dones que volen revaloritzar la llana d’ovella, aprofitant-la al màxim, realitzant tasques de formació, assessorament i gestió’.
Aina Canyelles, presidenta de l’Associació de l’Ovella Roja Mallorquina, explicarà les bones pràctiques a l’hora de tondre i com separar segons les diferents qualitats de la llana. Cristina Ferrer i el seu equip de Raconatura mostrarà les possibilitats i usos que es poden donar tant en el sector tèxtil, com els de decoració i de complements de moda. Sara Lechuga, a través de Fil de Bosc, aprofita les parts més brutes de la llana per realitzar compostatge i adobar posteriorment els camps de cultiu».
(Antònia Coll, Sa Plaça, 431, Inca i comarca, 28 IV)
Asteroides
«La Unió Astronòmica Internacional (UAI) ha atorgat a dos grans asteroides de quatre quilòmetres de diàmetre descoberts per l’Observatori de Costitx els noms dels mallorquins Joan Binimelis i Abraham Cresques.
El manacorí Joan Binimelis (1538-1616) fou matemàtic, geògraf, astrònom i metge, i autor de la ‘Història General del Regne de Mallorca’, la primera crònica exclusivament mallorquina. [Endemés, durant uns anys fou rector de la parròquia de Sant Marçal, MARRATXÍ].
Ambdós asteroides s’acosten a l’òrbita de Mart. La proposta dels noms mallorquins fou presentada a la UAI per la Fundació de l’Institut d’Astronomia i Astronàutica de Mallorca (FIAAM). Entre els seus objectius s’hi compta el de proposar noms de la història i la cultura de Balears a grans asteroides».
(Perlas y Cuevas, Manacor, 1423, 28 IV ’23)
Musicologia
«Josep Massot i Muntaner, uns mesos abans de morir, va encaminar la publicació de ‘Aportacions de les Balears a la primera musicologia espanyola’. No ha d’estranyar el seu suport, car és un epistolari que mostra les relacions entre diversos intel·lectuals de les Illes i el pare de la musicologia espanyola, Felip Pedrell.
Les musicòlogues Bàrbara Duran i Eugenia Gallego van presentar aquest llibre al Museu de la Música de Barcelona. Totes dues han treballat conjuntament en la transcripció d’aquest gruix de cartes. Pedrell fou el mestre i sobretot l’instigador de les investigacions de Mn. Antoni J. Pont i Antoni Noguera, fundadors de la Capella de Manacor (…)
El llibre és editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat (…) Bàrbara Duran i Eugènia Gallego han volgut dedicar el llibre a la memòria de Mn. Joan Parets, creador del Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca; però expressaren alhora el seu profund agraïment i reconeixementa Josep Massot i Muntaner que fou, com esmentam abans, qui acceptà i apadrinà la publicació d’aquest treball uns mesos abans de morir».
(Perlas y Cuevas, Manacor, 1423, 28 IV ’23)
Infern i dimonis
«M.Magdalena Gelabert va descriure la construcció d’un imaginari col·lectiu vinculat a l’Infern i a la figura del dimoni, que es va construint al llarg del temps i es va fixant a les diverses manifestacions folklòriques (…)
La figura del dimoni és molt present a l’imaginari popular i n’és una bona mostra l’enorme quantitat d’expressions, frases fetes, refranys i dites populars que l’esmenten.(…)
Hi ha una notable varietat de dimonis menors que apareixen a les rondalles, en destaquen alguns: dimoni cucarell, dimonis boiets (…) Els dimonis presenten diverses tipologies que abracen des de les figures grotesques fins a les terrorífiques. Resumint, trobarem els noms del Dimoni gros, el Dimoni, Satanàs, Barrufet, Banyeta verda, Vell orquès; fins als dimonis menors: cucarell, boiets, senyorots dimonis…
En general, l’infern es situa dins una cova. Les interpretacions sobre el significat simbòlic de les coves són molt diverses i depenen del context en el qual es troben (…)
Ben diferents són els dimonis que apareixen a altres tipus de rondalles que es troben dins la sèrie ‘Bruixes, bruixots i follets’, aquí el dimoni hi apareix com una figura aterridora que espanta qui l’invoca i se’l deixa actuar, l’única sortida que hi ha és invocar i resar a Déu i dur damunt elements protectors i beneïts com la creu o escapularis».
(Bàrbara Duran, Cent per Cent, 989, Manacor, 28 IV ’23)
S’Ermita
«Com tothom sap ni l’any 22 ni els dos anteriors (a causa de la pandèmia) s’havia fet la tradicional pujada a l’ermita de Son Seguí.
Per tant, hem de ser conscients que el tradicional Pancaritat, amb la pujada a l’ermita està en perill de desaparèixer. I, segurament, el motiu principal és la manca de persones decidides que es posin al davant per organitzar-ho.
El batle [de Sta Maria del Camí] va informar-nos que el camí de s’Ermita estava molt brut de vegetació, per mor dels anys que no s’hi havia pujat ni fet net. La brigada municipal tampoc pogué anar a netejar-lo ja que estava saturada de feina per les tasques de la Fira.
Un altre motiu de preocupació és que els propietaris de Son Seguí entregaren la imatge de la Verge de l’Ermita a l’Ajuntament i el batle l’entregà al rector de la parròquia per a la seva custòdia. Hi havia preocupació per la seguretat de la imatge, ja que la porta de la capelleta de l’ermita està en molt mal estat i tot l’edifici necessita una reparació (…)
La part més positiva és que de moment la propietat de Son Seguí no s’ha oposat que es faci la pujada. Així ho varen manifestar al batle.
El perill és que si deixam passar un any i un altre any, sense anar a s’ermita el dia de l’Àngel, podria ser que el dia que vulguem tornar-hi, els propietaris hagin canviat d’idea i ens diguin que no».
[La pujada a s’Ermita per fer el pancaritat el Diumenge de l’Àngel també és compartida, de forma secular, pels habitants de Pòrtol, MARRATXÍ]
(Mateu Ramis, Coanegra, 429, Santa Maria del Camí, Abril ’23)
