Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Coanegra i d’altres)
Natació
Joan Lluís Pons es va proclamar Campió d’Espanya d’Hivern en piscina de 25 metres en la modalitat dels 400 metres estils. Fou en el campionat disputat a Sabadell en el que el nedador solleric va participar a tres proves durant un cap de setmana competitiu.
(Joan Vicens, Sa Veu, 1755, Sóller, 23 XII ’22)
Jocs
L’Ajuntament de Manacor ha posat en marxa la campanya «I tu, a què jugues?». Aquesta, tal com explica la delegada d’Igualtat del municipi, Carme Gomila, va «adreçada als adults» i llança el missatge de què «no hi hauria d’haver jocs de nins o jocs de nines, sinó jocs en general».
I és que encara ara és habitual sentir que hi ha jocs de nins, com les caixes d’eines, les pilotes de futbol o els cotxes. I jocs de nines, com els vestits de princeses, les cuinetes i les juguetes relacionades amb les cures. A més, afegeix la regidora, «veim els catàlegs de diferents botigues i encara hi ha les pàgines de nines en rosa i les de nins en blau».
(Cristina Bauzá, Cent per Cent, 971, Manacor, 23 XII)
Forns
«A l’Edat Mitjana els forns eren un monopoli reial. Aquell privilegi, per sorprenent que sembli, suposava el control en la manipulació i la fabricació de peces de metall, com ara útils per al conreu, eines i armes, a més d’evitar la seva fossa per a la falsificació de moneda. Els forns també eren uns immobles que implicaven un perill potencial per a la població: el seu descontrol podia provocar un incendi de proporcions imprevisibles, donada l’abundància de fusta i material combustible amb què es construïen la major part de les cases de l’època. Cal considerar altrament que la seva edificació no era assequible per a qualsevol persona. La presència d’un forn comportava no només l’adequació d’un gran espai o fins i tot d’una casa sencera sinó també l’aportació de materials com pedra, fusta, guix i argila (béns que no estaven a l’abast de tothom), a més de disposar d’una persona que diàriament s’ocupàs d’alimentar-ne el foc. Per totes aquestes raons, la majoria dels forns existents a Mallorca des de la segona meitat del segle XIII eren de mans de senyors o del rei, que els arrendaven anualment a particulars en subhasta pública amb el compromís de pagar un cens prèviament pactat. Se’ls coneixia com a forns de puja o de fleca, d’aquí els noms de forner o flequer per referir-nos als artesans que tenien per ofici l’elaboració i venda de pa i altres productes de rebosteria en una fleca o obrador».
(Albert Carvajal, Cent per Cent, 971, Manacor, 23 XII)
Robert Graves
Ca n’Alluny, a Deià, acollí la presentació del llibre ‘Robert Graves i ca n’Alluny’. Aquesta va anar a càrrec del seu fill, William Graves.
El fill de Robert Graves mitjançant aquesta publicació ha volgut fer arribar als possibles lectors una visió pròpia sobre el seu pare, sobre la seva vida i també sobre la seva feina i ca n’Alluny, la seva casa de Deià.
Es tracta d’un llibre divulgatiu que consta de dues parts diferenciades, una en la que parla de Robert Graves com a persona, i l’altra on es dedica m´s temps a donar a conèixer ca n’Alluny, a parlar sobre la casa, l’hort i l’olivar i com es desenvolupa al vida a la finca deianenca.
(Isabel Medina, Sóller, 7079, 30 XII)
Ramon Llull
«El 27 de novembre el nostre calendari assenyala la festa de Ramon Llull, un dels personatges més universals que ha donat l’illa de Mallorca. Un laic fill de catalans, casat, pare de dos fills, nascut ben a prop de la cort reial; per tant, d’un cert posicionament social. És conegut com a filòsof, poeta, místic, teòleg i, sobretot, missioner, gran admirador de Francesc d’Assís. El món de la cultura catalana el tendrà com a «Pare de la Llengua». En poques paraules, un poeta de la primera meitat del segle XX, mn. Llorenç Riber, el definirà com «el fill major de nostra raça».
La relació que mantendrà amb la societat, els contactes amb el món universitari, els intel·lectuals cristians, jueus, islamistes, la monarquia, la cort papal, els ordes religiosos, dominicans i sobretot franciscans, ens servirà molt ben molt per marcar el camí de diàleg amb una societat, una cultura, ben estranya a la cristiana.
Tot i ésser, Ramon Llull (1232-1316), una persona universal, un gegant d’esperit, cal dir que resulta encara avui prou desconegut. No hi ha dubte, però, que es tracta d’un singular personatge polièdric de la segona meitat del segle XIII i començament del XIV. De la seva extensa producció literària es conserven unes 260 obres redactades en català, llatí i àrab».
(Joan Pons, Coanegra, 425, Santa Maria del Camí, XII)
Talaiot
L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar amb el finançament del Consell de Mallorca i amb un grup d’arqueòlegs i restauradors han fet feina en tasques de manteniment i conservació del talaiot de na Pol (sa Coma).
Enguany, les tasques s’han centrat en un dels sectors de l’espai concèntric annexat al talaiot. Un espai que ja havia estat objecte de diverses intervencions al llarg dels anys i requeria una urgent consolidació per garantir la seva preservació.
La restauració feta ha consistit a restituir i consolidar els fonaments de l’estructura, eliminar la vegetació i adequar l’accés a l’espai per a la seva visita. Les feines han estat dirigides per l’arqueòleg Alejandro Valenzuela i la restauradora Magdalena Escalas.
(CalaMillor7, 464, XII ’22)
