jueves 29 septiembre 2022
spot_imgspot_img
InicioMALLORCAPREMSA FORANAPensions, Teatre, Jazz, Germania… i més coses

Pensions, Teatre, Jazz, Germania… i més coses

Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner


(Manacor Comarcal, 1842,1844; Els 1841 i 1843 no han arribat)

Pensions

L’Editorial «Sin rodeos», signat com sempre pel director, Gabriel Veny, qüestiona l’augment de la bretxa entre les pensions que cobren el màxim i les que reben el mínim. Després d’haver advocat per l’augment de les mínimes, intentant reduir l’esmentada bretxa, acaba dient: «Els membres del Govern sí que es preocupen d’augmentar les seves pagues mensuals per parlar, prometre i no cumplir, mes que per treballar (…)»
(Manacor Comarcal, 1842)

De Caterina Albert a Víctor Català

Aquest és el títol del muntatge teatral sobre la biografia d’aquesta escriptora i del seu pseudònim. «La intenció de l’espectacle és explicar els motius que va tenir l’escriptora a refugiar-se en un pseudònim masculí. A finals del segle XIX no estava ben vist que una dona escrivís sobre temes durs, que denunciaven el maltractament i les violacions que patien algunes dones; per aquest motiu, Caterina Albert va decidir refugiar-se sota el nom de Víctor Català per poder escriure amb llibertat».
(Magdalena Ordinas, Manacor Comarcal, 1842)

Un vespre per morir-se de rialles

Títol de l’obra teatral de Pau Quina representada amb èxit a diversos indrets mallorquins: Sencelles, Sant Llorenç, Son Carrió, Son Servera, Porto Cristo i Cala Millor, per ara.
‘Un vespre per morir-se de rialles’ és tota una experiència formada per tres obres de microteatre (d’uns 15/20 minuts de duració cada peça) que en conjunt formen part d’una obra major i interrelacionada. Concretament les tres obretes (Cendres, Arreveure i Al cel el vegem), malgrat ser independents, parlen i reflexionen, sense perdre mai la rialla i l’humor, d’una cosa tan ineludible per l’ésser humà com és la mort.
(Magdalena Ordinas, Manacor Comarcal, 1842)

Rellotge epigenètic

El doctor Martí Duran Ferrer, després de cinc anys de seguiment per recopilar informació, creuar dades i treure conclusions, ha aconseguit aportar a la ciència i a la societat una eina prometedora per avançar en el comportament futur de pacients amb càncers sanguinis. Aquesta eina consisteix en un rellotge epigenètic que aconsegueix saber el nombre de divisions que una cèl·lula ha acumulat en el passat, deixant una empremta en seu arbre genealògic. El mateix doctor ho explica així: «Totes les nostres cèl·lules del cos tenen el mateix ADN, compost per unes tres mil milions de lletres, que depenent com s’interpretin les nostres cèl·lules tindran una funció o una altra. La lectura d’aquest ‘gran llibre de la vida’ que desplegat formaria un llibre de més de dos metres, és tot un entramat de gens silenciats o actius degut a petites marques químiques en els gens, com la metilació. Aquestes marques químiques constitueixen l’Epigenòmica, que s’encarrega de realitzar aquesta lectura, i tot això, en el context del càncer, es troba molt desordenat».
Quant a l’aplicació en general, és esperançadora: «Les dades analitzades en el meu estudi, analitzen pacients amb càncer sanguini, les anomenades leucèmies i limfomes; però els estudis preliminars que estic realitzant posen sobre la taula aquesta qüestió i es preveu que sigui aplicable a la resta de tumors. En principi es podrà extrapolar a la resta de càncers, i a dia d’avui estem treballant en aquesta direcció».
(J.L.Amer Veny, Manacor Comarcal, 1844)

Jazz

Llorenç Barceló és un manacorí organista de Jazz. Té 33 anys i des dels 4 es dedica a la Música, que per a ell «és una forma de comunicar els meus sentiments i que combreguen amb les meves pròpies emocions i el jazz forma part de mi i de la meva vida. Me sent bastant salvatge en la forma d’expressar-me, musicalment parlant». En relació al jazz, diu: «Fa estona que el jazz ja no és un gènere musical, sinó una filosofia. El jazz és un tipùs de música els límits del qual són impossibles de definir. Hi ha molts de colors en el jazz, el tradicional, el modern, el suau, el que el fa botar, el que et relaxa i el que suposa un repte».
(Ana Mascaró, Manacor Comarcal, 1844)

Germania

A la casa de Cultura de Felanitx hi ha l’exposició «La Germania i les revoltes que la precediren» que es podrà visitar fins el dia 9 de gener de 2022. La mostra consisteix en dibuixos de Guillem Morro, porrerenc historiador afincat a MARRATXÍ des de fa anys.
(Salvador Vidal, Manacor Comarcal, 1844, 18 XII ’21)

ARTÍCULOS RELACIONADOS

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su nombre aquí
Por favor ingrese su comentario!

MEDIOS DIGITALES DE BALEARES, S.L.es el Responsable del tratamiento de los datos personales del usuario y le informa de que estos datos se tratarán de conformidad con lo dispuesto en el Reglamento (UE) 2016/679, de 27 de abril (GDPR), y la Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre (LOPDGDD), por lo que se le facilita la siguiente información del tratamiento:

Fines y legitimación del tratamiento: mantener una relación comercial (por interés legítimo del responsable, art. 6.1.f GDPR) y el envío de comunicaciones de productos o servicios (por consentimiento del interesado, art. 6.1.a GDPR).

Criterios de conservación de los datos: se conservarán durante no más tiempo del necesario para mantener el fin del tratamiento o mientras existan prescripciones legales que dictaminen su custodia y cuando ya no sea necesario para ello, se suprimirán con medidas de seguridad adecuadas para garantizar la anonimización de los datos o la destrucción total de los mismos.

Comunicación de los datos: no se comunicarán los datos a terceros, salvo obligación legal.

Derechos que asisten al usuario: derecho a retirar el consentimiento en cualquier momento. Derecho de acceso, rectificación, portabilidad y supresión de sus datos, y de limitación u oposición a su tratamiento. Derecho a presentar una reclamación ante la Autoridad de control (www.aepd.es) si considera que el tratamiento no se ajusta a la normativa vigente. Datos de contacto para ejercer sus derechos: editor@diariodemarratxi.com.

spot_img

Últimas noticias

Comentarios