(Perfil ampliat per a «Dinarets amb Personatge»)
Biel Massot i Muntaner.-
Pep Suari seria un nou vingut a Pòrtol… però un d’aquells nouvinguts que ja s’han fet perfectament del poble. D’entrada, fa més de trenta anys que és entre noltros però, endemés, s’ha fet perfectament amb la gent; una pel seu tarannà, d’innegable bonhomia i l’altra perquè va muntar una escola de pintura, que encara li dura, per la qual han passat una sèrie de persones portolanes i d’altres marratxineres en general. Pel que fos, no havíem tengut ocasió de fer-li cap entrevista; ni en temps de Pòrtula ni, posteriorment, a la ràdio… era ben necessari esmenar aquesta llacuna… i aquí el tenim, benvingut.
Com tants d’altres, TEMPS lliure no en té gaire, però quan pot «m’agrada fer natació, caminar amb la família o amb la dona… I de tant en tant, veure exposicions d’amics o coneguts i fer alguna volta pel ‘baratillo’ de Consell els diumenges matí».
Precisa el fet d’ADMIRAR algú: «El que es diu admiració, no; diria més connexió, perquè l’anterior pot ser idolatrar una persona i no és el meu caràcter. Tenia bona connexió amb el meu padrí, que era una persona molt senzilla, tenia una vinya i treballava fent rajoles hidràuliques; una cosa era la seva feina i l’altra en temps lliure feia vi, molt senzill però connectat amb la terra, amb la natura».
«CINEMA, darrerament en veig poc, però de petit veia cinema cada diumenge. Els darrers anys estic com a desenganxant-me de l’addicció que provoca. Ara hi ha un excés i saturació d’imatges i he fet com una mica de neteja. De petit vaig créixer amb les sessions de cada diumenge, dues sessions, i m’agradava molt».
«Els films m’agraden quan es parla del costat fosc de la gent, poc conegut, de la psicologia amagada, i sobre tot quan hi ha elements de connexió amb la natura, una connexió no visual, sinó intuïtiva».
«M’agrada qualsevol treball d’Akira Kurosawa».
«Per dir algun actor destacat, tinc mala memòria pels noms… Jack Nicholson.. Ewan McGregor, de Trainspotting».
«D’actrius, Penélope Cruz m’agrada… i alguna de les actuals, que no record el nom».
«Si pogués triar algun LLOC per néixer, la veritat és que estic content d’allà a on vaig néixer: triaria Argentona».
«Per viure, m’agrada el bosc, tinc una cabana a Olot ,a la Fageda de’n Jordà, m’agradaria viure-hi, però també a Galícia o a Astúries.
«Per gaudir, d’una manera genèrica qualsevol lloc que tengui una natura viva, tant lloc de muntanya, com els pics d’Europa, com Formentera. Sobre tot que hi hagi natura viva».
A part de la pintura, l’activitat ARTística que l’atreu és la fotografia: «Als 18 anys estava entre fotografia i pintura, i vaig triar pintura perquè ho trovaba més difícil; per a mi era un repte».
«En qüestió de MÚSICA normalment m’agrada la bona, pel ritme, o harmonia; des de clàssica a actual. De Bach fins a Rosalia, passant per Tete Montoliu i d’altres… No m’agrada gaire el soroll…»
«També destacaria, pel meu gust, Erick Satie i la Rigoberta Bandini».
«Altres que m’agraden d’actuals són Antònia Font, Manel, Lluís Llach, Companyia Elèctrica Dharma, Sisa…»
«Existeixen cançons especials dins la meva vida: l’Ave Maria, de Gounod i Angie dels Rolling Stones perquè em porta a l’època de l’adolescència».
«Si m’hagués de quedar sol al món amb alguna PERSONA seria la meva dona, perquè ja la conec».
«De GASTRONOMIA m’agrada tot. Vagi a on vagi intent menjar les coses típiques del país. Trobo que el menjar mediterrani és el més equilibrat i que m’hi sento més a gust i em senta millor».
«Si m’he de decantar per un plat… Mongetes amb patates bullides».
«Cuino i del que em surt millor és la vedella amb bolets i la paella».
«He practicat molts d’ESPORTS: bàsquet, judo, aikido, squash, futbito… però, darrerament, natació.
No som seguidor de cap, però si hi ha un partit de final d’alguna cosa de futbol el veig».
«Tenc una COL·LECCIÓ d’elapés de bandes sonores, potser quatre-cents discos i no l’amplio més. També col·lecciono pintura si m’agrada i dibuixos si m’agraden… Tenc una col·lecció peculiar que són maletes antigues, en dec tenir unes quaranta. I també càmeres fotogràfiques, també unes quaranta».
«Aplego coses ‘vintage’, que tenguin una certa el·laboració, per a mi era guardar la memòria d’una època… Coses ‘vintage’ que em vinculessin amb la meva infància o joventut, figures de fang o ceràmica popular antiga. O objectes estranys com podia ser un passaport del bateria dels ABBA, objectes particulars».
«Una FRASE que em ve a la ment adesiara, és més un concepte: ‘Si ho vols, ho pots».
«Quant a LECTURA, durant la meva joventut era molt lector d’articles de revista, però poc lector de llibres; coses de política en general i d’art. Darrerament estic llegint un llibre sobre la història de la humanitat des d’un punt de vista molt global».
«De poesia n’he llegida poc, però m’interessa Walt Whitman».
«En general soc poc lector; soc més visual».
«VIATJAR m’agrada molt. Amb 18 anys vaig fer la volta a Europa, de Romania a Àmsterdam. Després he estat dotze vegades a EE.UU. per feina, tres al Japó, cinc a Itàlia. I també al Marroc, França, Alemanya, Noruega, Holanda, Belgica, Suïssa, Egipte…»
«Un viatge especial fou a Egipte, em va agradar molt. I un viatge al Japó».
En demanar-li per un racó preferit de Mallorca, respon amb conformitat: «N’hi ha tants…»
En canvi, del món «ho relaciono molt amb el moment… a Kioto, per exemple, però no a qualsevol moment, sinó a la tardor i a les 8 del matí».
A l’hora de destacar alguna VIRTUT seva esmenta la hipersensibilitat i la intuïció.
I voldria tenir la virtut «de ser millor venedor».
Considera que el seu principal DEFECTE és «un excés de confiança en la gent, però tampoc no ho veig massa defecte. Per ventura, la meva poca voluntat de voler convèncer els demés».
Se DEFINEIX com «una persona que intenta ser coherent amb ella mateixa, honesta i si puc ajudar a fer feliços els altres, ho faig; generosa».
En relació a repetir alguna EXPERIÈNCIA: «No hi ha un fet concret que repetís».
L’experiència que li ha resultat més impactant «és tenir filles i netes».
I no ESBORRARIA res del record: «He tingut una vida bastant amable; potser, en tot cas, l’època del COVID, quan va morir ma mare».
La seva gran IL·LUSIÓ és «que s’acabin les guerres i les amenaces de les guerres».
Els graus més elevats de la seva escala de VALORS són la família i els amics.
«A les persones que m’ENVOLTEN, de fet, no les demano res. Si et fan estar de gust i tu pots aportar el mateix, hi ha un intercanvi. En tot cas, les demano que tenguin una actitud positiva».
«En la gent DETESTO l’egoisme i la prepotència».
En parlar de RELIGIÓ especifica: «Encara que soc cristià de naixement, soc budista d’ideologia, però soc més de l’espiritualitat com a religió, sense cap de concreta. Fer el bé dia a dia, que seria un element comú a quasi totes les religions».
«Crec que el pecat és no ser honest amb tu mateix. El pecat amb majúscules seria fer el mal als altres amb voluntat».
«El més enllà el veig com una energia que quan morim es fusiona amb l’energia còsmica o universal o amb Déu, com una vibració. Del mes enllà sempre he cregut que hi ha una altra vida; crec que és una energia que, en aquest moment, li posaria el nom d’amor».
«La mort és la fi del cicle material i el principi d’un cicle energètic o vibracional; sempre he viscut la mort com una cosa natural. De petit, quan un es moria m’acostava a ell i tenia un sentiment que era una cosa natural».
«Per mi Déu seria la màxima expressió de l’amor».
«El meu PARTIT polític ideal seria un partit, la prioritat del qual fora la gent i el camí fora honest i que només tingués sentit el bé comú, que la seva preocupació fos perquè tothom pogués estar el millor possible».
«En relació a la DONA tenc d’una part molta empatia amb el món femení. Normalment sempre recolzo el feminisme i estic en contra d’actituds masclistes, encara que hi ha un feminisme ultra que tampoc no hi estic massa per això».
«De la NATURA Mallorca és un exemple que en ésser un espai limitat està a punt de tocar el límit de sostenibilitat. És un límit perillós, de no retorn, i si no el cuidem no el podrem recuperar. Hauria de ser una de les prioritats dels polítics: no pensar en protegir tant el constructor, sinó protegir més el pagès que no pas els constructor».
L’EXPERIÈNCIA MARRATXINERA: «Fa 34 anys que estic a Pòrtol i m’he implicat amb l’associació de veïnats i amb els festers. El logo de ‘Pòrtol, es meu poble’ és una donació que vaig fer als festers. I hi tinc l’escola de pintura…»
A l’hora d’ENTREVISTAR algú comenta: «És una mica paradoxal, però m’agradaria tenir una conversa amb la nostra presidenta, sobre tot per parlar del futur de Mallorca; per fer un recordatori de l’important que és conservar la terra i protegir-la, que és la seva terra també».
Finalment, assegura «estic content de la VIDA que he tingut i que tinc. I del MÓN, no massa content en aquest moment; li posaria un -3».
Gràcies, Pep.
LA CRÒNICA
Dinaret amb PEP SUARI CASABELLA
MDR.-
El matí assolellat ens permet gaudir dels snacks a l’ombra de la buganvilla que encara no ha despertat en flors però que ja mostra la seva intenció. Fruim d’aperitiu i conversa.
En Pep és conegut entre el grup assistent, una bona part ha estat, o encara és, alumna de la seva escola i sense cap tipus de dubte se’n senten ben satisfetes. Les classes de pintura faran part de l’encontre i en Pep compartirà també, d’alguna manera, la seva satisfacció.
Els entrants: un delicios xarrupet de marisc, truita de verdures, coca de trempó i coca de tomàtiga, ens acompanyaran en la conversa. Temes que compartim, els nets i les netes, anècdotes del dia a dia i el caramull d’alegries que aporten. En Pep somriu, no menys que la resta, l’alegria és present, estam a gust, estam bé, això sempre es nota. El nostre personatge d’avui, parla molt amb els ulls, es mostra més observador que xerrador i, segurament és una característica més que necessària de l’artista. Parlarem de viatges una bona estona, de llocs llunyans, i en Pep continuarà transmetent, amb les mirades, que s’abeura de les històries.
El plat principal, un saborós frit de mè amb picornells, ens acompanyarà mentre compartim històries de les classes de pintura, de mestres que han compartit , d’escoles de les que es declaren admiradores i de la vida mateixa.
Les postres d’avui, robiols portolans casolans, fan les delícies de tots els presents i clouen una reunió amarada de familiaritat.
L’OPINIÓ DELS ASSISTENTS
«Encantat del dinar i de la companyia, gent sana d’esperit lliure i positiu.
Un plaer immens, llarga vida als personatges».
(Pep S, PO)
«Un dinar pre Pasqua, deliciós. Una reunió quasi intimista. Un relax. Un plaer».
(Maria D, CO)
«Un dinar molt bo i molta germanor. Que no sigui el darrer».
(Antònia C, PO)
«Agraïda, satisfeta, ben menjada i contenta d’haver participat en aquest àpat amb molt bona companyia».
(Rosa J, PO)
«Moltes gràcies per aquesta convidada, em sent molt a gust amb vosaltres i en aquest dinar poder compartir taula amb en Pep Suari ha estat un veritable plaer».
(Teresa S, SC)
«Tot boníssim i molt bona companyia».
(Anna M, Selva)
