jueves, octubre 21, 2021
spot_imgspot_img
InicioMALLORCAPREMSA FORANARepublicans, Llengua, Pesca submarina… i més coses

Republicans, Llengua, Pesca submarina… i més coses

Retalls de Premsa Forana

Biel Massot i Muntaner


( Manacor Comarcal, 1831; el 1830 no ha arribat )

Testimoni d’exilada


El darrer capítol de la sèrie dedicada al Desembarcament de Bayo és dedicat al testimoni de Maria Llull Ignacio (Son Servera, 1919). Avui en dia, Maria Llull «viu plàcidament a la llar familiar del seu fill Llorenç, el en Pla de na Tesa [-MARRATXÍ-], i no pot ocultar una sentida emoció, mescla de penar, quan recorda i narra aquell llarg i dur episodi de la seva vida que va condicionar la seva joventut. I quan pronuncia el nom de Franco o la paraula feixistes, baixa el to de la seva veu, com si d’alguna cosa impronunciable es tractàs».
El dia del reembarcament de les forces del capità Bayo «ens vengueren a avisar perquè anàssim ràpidament a la platja de sa Coma per embarcar amb les tropes republicanes i així evitar ser víctimes de l’enemic» recorda Maria. Ella només duia un banyador amb el qual havia jugat i nedat a la platja tot el dia. Maria embarcà en el vaixell «Mar Negro» mentre que part de la seva família ho feu en el «Marqués de Comillas». Aquest vaixell anà cap a Barcelona; el primer cap a València, tot i que «dies després ens dugueren a Barcelona i d’allà a Menorca, on havien desembarcat els ocupants de l’altre vaixell, tenint lloc el nostre reencontre familiar». L’expedició civil fou ben acollida a Maó pels militars republicans que comandaven la plaça i pels propis menorquins, que els varen recolzar i ajudar, fins que cada família s’anà situant a la que seria la seva terra de residència durant tres anys i, per a alguns, bastants més. Per subsistir, el pare de Maria Llull, Llorenç, feia treballs de fusteria a la base militar de la Mola; sa mare, Rafela, tasques de neteja a unes dependències militars, i la seva germana Magdalena treballava de pantalonera a la sastreria Terrades; tots rebien la corresponent remuneració econòmica, «jo era molt jove per a segons quins treballs i ajudava a les tasques de la casa».
Acabada la guerra, amb el pare ja difunt, es produeix l’ansiat retorn dels refugiats al seu poble. Un retorn que, pel que conta Maria, no fou gens agradós: «Ens trobàrem una recepció hostil, de menyspreu i quasi humiliant per part d’amics i familiars quan tornàrem a Son Servera. Ens miraven amb un cert aire de sorpresa simplement per consider-nos ‘rojos’ «. Poc després es traslladaren a Palma, on visqueren a la barriada dels Hostalets.
(Joan Payeras, Manacor Comarcal, 1831)

Institució Pública Antoni Maria Alcover


Cristina Duran Truyols (Manacor, 1988) ha estat nomenada gerent d’aquesta institució. Llicenciada en Història e l’Art, ha fet feina al Palau Reial de l’Almudaina i té experiència en gestió museística. Duran ja coneix aquesta institució perquè participà en les tasques de recepció, neteja, inventari i catalogació de materials de la donació Alcover-Oliver.
La nova gerent agafa el relleu de Joan Sitges amb el repte de treballar la didàctica de l’espai, continuar amb la feina feta fins ara a la Institució, i lluitar pel reconeixement que mereix la figura i el llegat d’Antoni M. Alcover.
(Manacor Comarcal, 1831)

Escola Municipal de Mallorquí


Arran de la Covid-19, el passat curs aquesta entitat va multiplicar el seu impacte social. L’Escola es va haver de reinventar i cercar fórmules alternatives per acostar la seva oferta educativa a la població, fet que va propiciar una aposta decidida per la digitalització, les classes a distància, la retransmissió en ‘streaming’ de molts dels seus actes i també per la inscripció telemàtica. Són novetats que han vengut per quedar i que continuaran aquest curs, cosa que explica un creixement molt important de les matrícules. La directora de l’EMM, Margalida Rosselló, ha comentat que s’ha incrementat l’oferta a altres nuclis del municipi i s’ha ampliat el pati per permetre que es fessin activitats amb la distància suficient. En total l’EMM durant el curs 2020-21 va tenir 1648 alumnes.
(Manacor Comarcal, 1831)

Exposició de pintura


L’escrit del col·laborador Bernat Nadal està dedicat en part a la mostra del pintor Miquel Llodrà. Parlant d’aquest, les paraules de Nadal són contundents: «Un mestre. Com a ensenyant de la didàctica del dibuix i la pintura, fins al títol que també es guanya per la seva saviesa plasmada en els quadres. La mostra, que durant unes setmanes podreu visitar a s’Agrícola, és un esclat de plasticitat. Pintura plana, efectista, senzilla, complicada i amb segell figuratiu en moltes de les seves teles. Bona mà per al dibuix, fet que cada dia és més inusual.
Ara bé, darrere l’efecte visual primari hi ha una composició complexa. Com hi és quan es construeix la cúpula d’una església del Renaixement. La silueta, la figura que queda és plàcida i agradosa. Pèro, invisible, hi ha una suma de forces enormes, com la perspectiva, l’equilibri o, senzillament, una calculada abstracció».
(Manacor Comarcal, 1831)

Campió de pesca submarina


Raúl Ojeda Izquierdo s’ha proclamat campió d’Espanya Sub-23 en el campionat celebrat en aigües d’A Coruña. Ojeda també aconseguí el guardó de peça major, per capturar un llobarro de 7,750 kg. Ojeda pertany al Club Perlas Manacor, considerat tot un referent en l’esport de la pesca submarina.
(Manacor Comarcal, 1831, 18 IX ’21)

Compartir noticia en redes sociales?
Facebook Twitter
ARTÍCULOS RELACIONADOS

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

spot_img

Últimas noticias

Comentarios