Retalls de Premsa Forana
Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
( Sa Plaça, 400)
400
Amb aquest número ve el suplement d’un especial per a commemorar el 400. En parlarem en concret en una altra remesa.
«A plaça», secció a mode d’editorial, anuncia l’inici d’una nova etapa a la revista. També informen que comencen a donar forma a la pàgina web amb «més forma i contingut perquè sia una eina més de comunicació entre el mitjà i els lectors i seguidors». Renovar-se o…
(Sa Plaça, 400)
Toponímia destrossada
Aina Vives ens parla dels seus records de ca n’Alordes -allà a on vivien els padrins paterns- que avui ha canviat el nom i el presenten com a «Finca la Belleza». «Quina feredat! -comenta Aina-, quina manera de fer malbé les nostres arrels, d’aniquilar-les en benefici d’uns externs que deixaran quatre calés a una senyora…» Tot i que accepta que vivim del turisme considera que «hem de conservar la nostra toponímia i, si cal, legislar-la».
(Sa Plaça, 400)
La Beata, en paper
Per segon any consecutiu Santa Margalida queda sense l’anomenada «processó més típica de Mallorca». Però la Beata estarà més viva que mai en format imprès. Abans de l’inici de les festes ja ha tengut lloc la presentació d’un conte per als més petits de la casa, «Sor Tomasseta, on sou?», un conte escrit per les bibliotecàries de Santa Margalida, Margalida Rosselló i Maria Brotat, il·lustrat per Antònia Calafat, que pretén donar a conèixer de manera divertida la història i les tradicions de la Vila. Els infants coneixeran així perquè es celebra aquesta processó el primer diumenge de setembre o quin significat tenen les festes i la processó. Un conte que servirà perquè els petits coneguin en un llenguatge proper la biografia de Santa Catalina Tomàs i la seva relació amb la Vila.
Excavació des Turassot
Es tracta d’un jaciment prehistòric ubicat a Costitx que fa part dels projectes de recerca que s’han duit a terme mitjançant subvencions de Patrimoni per a la investigació arqueològica i paleontològica. Segons el director de les excavacions, Sebastià Munar, «l’objectiu és fer una excavació íntegra i estudiar els materials i peces que es trobin i el 2022 fer analítiques i estudis de les estructures i els materials».
(Sa Plaça, 400)
Antics costums
Arran de la festa patronal de Maria, l’article sobre el tema, endemés d’informar-nos que s’han suprimit els sopars a la fresca sota organització municipal, ens recorda que «la Mare de Déu de Setembre és la nativitat de Maria i representa el començament de l’any natural, agrícola, quan la vida neix al camp mentre que l’any es tanca per la Mare de Déu d’Agost quan, fetes les collites, el camp s’adorm, com la Mare de Déu Morta. La diada de la Mare de Déu és coneguda també com la Mare de Déu dels Missatges, perquè aquest dia, segons el costum tradicional, els amos de les possessions renovaven els contractes a aquests treballadors, que per Sant Miquel es posaven a llaurar les terres de valent».
(Sa Plaça, 400)
Son Ramis, nucli antic de Llubí
A inicis de setembre hi ha les festes d’aquesta barriada, de les quals «el que realment es valora d’aquestes festes rumioleres és la passejada que ofereix aquest indret del poble, desconegut per molts visitants i fins i tot poc visitat per molts veïns de l’altre costat.
A Son Ramis s’hi ha d’anar a posta, pujant una costa empinada i no gens suau. Des del seu petit montícul, origen del poble, s’obrin carrers i carrerons amb petites cases amb portal de mig punt i petits finestrons. Un entramat urbà i arquitectònic que s’ha sabut mantenir, encara que malgrat la catalogació d’alguns edificis la ruïna els encalça. Edificis que conviuen amb habitatges recuperats garantint la regeneració rumiolera».
(Sa Plaça, 400)
Tolerància religiosa
«El CEIP es Puig, de Lloseta, serà un dels tres centres educatius on s’impartirà la religió islàmica aquest curs. De moment està enlaire quantes places s’oferiran a cada centre i a quins cursos. La Federació Islàmica no hi està d’acord perquè no es dona resposta a totes les famílies musulmanes que demanen l’assignatura. La selecció de professors serà la mateixa que amb la religió catòlica, titulació superior, màster de professorat i nivell C de català. L’AMIPA de Lloseta s’hi havia oposat». L’article és íntegre. Aquesta informació no té desperdici.
(Sa Plaça, 400)
Certamen Curt
Aquest és el nom del certamen de curtmetratges organitzat pel Club Pollença. A l’actual edició el guanyador ha estat Daniel González que ha dirigit el curtmetratge «Férum atormentada». L’obra «La cistella», de Bartomeu Plomer, ha quedat finalista. El Club Pollença convoca anualment el Curt Club des de 2016, un certamen de curtmetratges dirigit als més joves.
(Aina Vives, Sa Plaça, 400)
Laura Gost
És la guanyadora d’enguany del premi de teatre Pare Colom, atorgat a Inca, amb l’obra «La deliberació dels escorpins». Laura és graduada en comunicació per la UOC i amb 24 anys va guanyar un Goya com a guionista del millor curt d’animació. Com a narradora està en possessió de diversos premis literaris i ha publicat «La cosina gran» editada per Lleonard Muntaner. I encara més coses.
Explica que l’obra teatral guanyadora «és una sàtira suau i autoparòdica de tot el que és l’entorn no només dels escriptors sinó també dels certàmens literaris, amb un punt d’ironia i d’humor». Confessa que es sent còmoda dins la transversalitat de gèneres i assegura que «si només m’hagués de cenyir a un gènere em sentiria segurament limitada». També comenta que «m’atreu una vida mínimament ordenada, amb alguna rutina però sense obsessionar-me (…) En el meu cas, algunes rutines són l’exercici físic, córrer, caminar, fer bicicleta, però també mirar una pel·lícula, anar al cinema o llegir un llibre».
(Toni Rodríguez Mir, Sa Plaça, 400)
Premis literaris Pare Colom
L’Ajuntament d’Inca els lliurà en el claustre de Sant Domingo, després d’haver avaluat 60 originals a l’apartat de narrativa, 105 a poesia i 36 a teatre. A l’edició d’enguany el guanyador de narrativa ha estat Joan Duran i Ferrer, amb «Menjaràs pols», recull de contes. El premi de teatre ha estat per a Laura Gost amb l’obra «La deliberació dels escorpins». I a l’apartat de poesia el guardonat fou Josep Maria Fulquet amb «Domini fosc».
(Sa Plaça, 400, Sa Pobla i comarca, 3 IX ’21)
