Biel Massot i Muntaner.-
En aquesta ocasió, la ‘conductora’ fou l’activista cultural i política Lila Thomàs que, d’entrada, havia triat:
- la poeta Tonina Canyelles
- l’advocada Xisca Mas
- l’actriu Agnès Llobet
mentre que la ‘assistent d’excepció’ era na Catalina Jaume ‘Rafelina’, de sa Cabaneta.
(Xisca)
Però se veu que el juny no era el nostre millor mes. Començà na Xisca Mas amb problemes familiars de malaltia. Poc abans del Retrobament vàrem haver de cercar una nova alternativa. Sort que, ràpidament, la trobàrem en Joana Maria Palou, historiadora de l’Art.
(Tonina)
Faltaven menys de vuit dies i resultà que Tonina Canyelles havia estat unes setmanes amb problemes pulmonars; no es veia amb coratge d’assistir al Retrobament en condicions. Torna fer fues per aconseguir una solució… sort que aviat vàrem trobar l’inestimable ajut i bona disposició de l’artista visual Teresa Matas. Tema resolt…
Resolt ? Ca barret, en absolut.
(Joana M.)
Tres dies abans del Retrobament, Joana M. Palou també ens diu que no podrà assistir degut a problemes familiars… Ja no va ser possible altra substitució; tot i que ens posàrem en contacte amb més de deu personatges; tothom tenia alguna activitat planificada per al dia del Retrobament…
Semblava impossible omplir el buit, fins que parlàrem amb Roser Ramos, una de les participants en els darrers Dinarets. Ella ens donà la possibilitat de, almenys, comptar amb una segona ‘assistent d’excepció’ que donaria un poc més de joc al Tercer Retrobament.
Em dóna la impressió i tenc la confiança que, d’ara en endavant, per malament que pugui anar alguna futura planificació, no resultarà tan complicada com aquesta vegada.
Així idò, el Tercer Retrobament ha arribat a bon port, amb resultat més que notable, conformat per
(Teresa)
(Agnès)
-Teresa Matas i Agnès Llobet, personatges
(Roser i Catalina)
-Catalina Jaume i Roser Ramos, assistents d’excepció
(Lila)
i Lila Thomàs actuant de ‘conductora’.
Mil gràcies a totes elles.
CONEIXENÇA PRÈVIA I EXPECTATIVES
LILA
N’Agnès és coneguda des de sempre, d’Es Pont d’Inca, sí que l’he seguida, a les sèries que han donat per televisió, no totes, però l’he valorada com a molt bona actriu. Amb na Joana M. Palou, des de fa temps, com a directora del Museu de Mallorca, com a tia d’en Jaume de Montuïri, ara recentment com a directora de l’Estudi General Lul·lià, on mon pare en fou Rector. Em crida l’atenció de n’Agnès la perseverança en la seva professió, molt inestable, la seva capacitat de fer papers molts diversos. De na Joana M. una gran professional, que estima la seva feina, que ha tingut el coratge de revitalitzar l’Estudi General Lul·lià després d’etapes més desconegudes.
Teresa , coneguda al parvulari de Ciutat! Després al Pont d’Inca, trobades amb en Miquel Bestard, oficials i més endavant com a veïnada a esdeveniments culturals i d’oci, una artista feminista.
Què esper? escoltar, aprendre i a la vegada passar un dinar ben agradable.
AGNÈS
De na Lila li conec la seva trajectòria política i el seu perfil activista.
De na Canyelles conec alguna obra seva com ‘Piercing’, però no personalment a ella.
De na Joana M. Palou no conec a dia d’avui el seu recorregut professional…
De na Teresa me va agradar escoltar la seva visió sobre el punt de partida de les seves creacions, al darrer dinar que vaig assistir.
El dinar em ve molt de gust, perquè em fa l’efecte que són dones de les que puc aprendre una visió de la vida i posicionament vital compromès i profund
D’aquesta nova configuració del dinar, trob que pot ser interessant fer sorgir converses sobre punts de vista diferents: com es veuen temes des d’una perspectiva més activista i social i una artística. O també conèixer visions de les necessitats i present del pobles, d’habitants pontdinqueres.
ROSER
No tenc relació d’amistat amb cap de les tres.
Tenc coneixement del que s’ha publicat, de l’obra d’art visual i d’algunes representacions teatrals.
Me crida especialment l’atenció Teresa Matas. La seva obra, la introspecció a la que porta l’art conceptual.
D’aquest tercer Dinaret espero conèixer-les un poc més a les tres. Trobo la seva aportació molt interessant.
Les expectatives prèvies tant de TERESA Matas, com de CARRTALINA Jaume, tenint en compte que estan en format vídeo, les podeu veure a l’audiovisual del tercer Retrobament.
LA CRÒNICA
Retrobament amb Lila Thomàs, Teresa Matas i Agnès Llobet
MDR.-
L’espai que ens rep, per més que ens retrobem al mateix lloc, sempre canvia i avui també
és diferent. Ens cobreix la parra replena de fulles verdes i la buguenvíl·lea florida ens regala
una amalgama de colors roses. Els snacks no deceben, hi ha les olives coentes, per
sorprendre’ns encara, tot i saber que hi seran.
El dinar d’avui, des de l’inici es mostra un dinar de tints femenins i feministes, una flaire
que ens acompanya tot el temps. Ben aviat m’adon que estic envoltada de dones valentes,
no importa l’edat, cada una ho duu imprès a la pell, en el seu caminar, en el seu recorregut,
en les experiències i fins i tot en les decisions. No s’amaguen, tampoc en fan bandera ni
apologia, no ho narren com a mèrit, senzillament ho comenten, ho comparteixen. Ben aviat
sé que em podria perdre entre aquest estol de diversitat on cada individualitat és una vida
preciosa.
Amb els entrants de xarrupet fred de pastanaga i cunyes de formatge manxec, compartirem
moments difícils de malalties de la memòria que hem pogut tenir a prop i recordarem una
altra gran dona, na Leona di Marco, mestra d’actors i actrius a Mallorca i quedarà palès
que ella creà escola i l’illa no li va saber reconèixer.
De plat principal, corona d’arròs amb samfaina, un plat deliciós i ben mengívol del que
gaudim encara parlant d’altres plats, com les arengades amb tomàtiga que a voltes ens
regala na Catalina i de la seva mà, de la mà de na Catalina farem un recordatori del que
eren els estudis quan ella era joveneta. Formació de senyoretes, estudis de tenidoria de llibres però sense titulació específica. I encara parlarem de quan a les escoles no podíem
parlar en català per allò que “las niñas bien educadas hablan en castellano”.
Un retrobament emocionant, amb moments dolços i moments de tristesa, sense cap tipus
d’acritud, ni tan sols dels moments difícils de cada una, amb petits espais per a la nostàlgia
però també per a la alegria.
Les postres, del tot estiuenques, gelat de sabors diversos, «cremadillos» de can Pomar, coca de quarto casolana i assortit de galetes dolces, tancaran aquest dinar d’avui, del qual em qued amb la plena convicció que potser sí, potser el futur serà femení, no ho sé, el que sí sé avui és que el present, sens dubte sí que ho és femení.
TORN / RODA / TANDA D’INTERROGANTS I ACLARIMENTS…
De Lila Thomas (‘conductora’): Per a les dues -Teresa Matas i Agnès Llobet- igual:
- Què voldries no haver viscut? o millor, què voldries esborrar de la teva vida?
De Catalina Jaume (assistent d’excepció), per a totes tres:
- Què penses de la I.A. ?
De Lila, per a les dues igual:
- De què et sents més satisfeta, com a feminista, del que has viscut?
De Roser Ramos (també assistent d’excepció), per a totes tres:
- Hi ha un punt de partida que us motivés a prendre el camí que ha marcat la vostra
trajectòria?De Lila, per a les dues igual:
- Què voldries transmetre o recomanaries a les joves d’avui?
Les respostes les trobareu a l’audiovisual d’aquest ‘Tercer Dinaret’…
[ https://www.youtube.com/watch?v=XAN2JIOK0Cc ]
L’OPINIÓ DE LES ASSISTENTS
«Moltes gràcies per organitzar aquesta Trobada!
He gaudit molt de la companyia de les amigues, del dinar, del bon estar… en un dia de Sant Pere ben calorós!
Gràcies de bell nou!»
(Lila T, PI)
«Sembla que sepre dic el mateix, però és que no me cans, m’encanten aquestes trobades amb unes persones entranyables i sobre tot encantadores.
Gràcies per comptar amb mi».
(Catalina Jaume, SC)
«Moltes gràcies, Lila, per convocar-me!
Moltes gràcies, Biel, per la feina monumental d’invocació, producció i humanitat entaulada!
Moltes gràcies, companyes, per aquesta taula en conversa, dolçor i nervis de preguntes vitals i tan necessàries!»
(Agnès Ll., PM)
«Gràcies!!
Quin privilegi!!
Poder compartir amb aquestes valentes dones».
(Roser R, PM)
«Molt bona reunió, sempre misteriosa i sempre positiva.
Un dinar, per mi, innovador i per repetir. Bona conversa, de la vida mateixa, bona companyia».
(Maria D, CO)
«Ens hem refrescat amb un bon dinaret i amb molt bona companyia!!!
Gràcies».
(Teresa M, PI)
