miércoles 08 diciembre 2021
spot_imgspot_img
InicioMALLORCAPREMSA FORANAUrbanisme foraviler, Preveres, Pesca submarina femenina… i més coses

Urbanisme foraviler, Preveres, Pesca submarina femenina… i més coses

Retalls de Premsa Forana

Biel Massot i Muntaner


(Cent per Cent, 911)

Cases a fora vila

L’Editorial i les primeres planes, sempre atents a l’actualitat, s’enfronten en aquesta ocasió a un tema que no només és de Manacor, sinó de tot Mallorca: la quantitat de cases que es poden construir a fora vila sense estar vinculades a la productivitat del sòl rústic. Argumenten la problemàtica d’aquesta manera: «Avui l’us originari i primigeni del sòl rústic està en perill d’extinció. L’agricultura i la ramaderia representen amb prou feines un u per cent del producte interior brut de les Illes Balears. Les terres abandonades es compten per milers d’hectàrees. I sembla que la productivitat vinculada a la terra pot ser només una, precisament, ai las, la mateixa que s’ha pensat per a vorera de mar. L’habitatge propi (sense vinculació professional amb el treball de la terra) i també l’habitatge destinat al lloguer vacacional s’implanten a gran velocitat al camp mallorquí. Sí. A tothom li agrada no tenir veïnats. I tenir terra per davant, i espaiar la vista. Però no és eficient ni sostenible. No és eficient per al particular que hi viu, que ha d’agafar el cotxe per gaudir dels serveis que la comunitat, com és d’ordre i de lògica, ha fixat en els nuclis urbans. Anar a fer feina, acompanyar infants a escola, anar al metge, anar a comprar, anar a fer un cafè, anar a fer una cervesa, anar a sopar el cap de setmana… Però és que a més, tampoc no és sostenible per a la col·lectivitat: consums d’aigua exorbitants, consum d’energia elèctrica (que s’ha de conduir fins allà de forma costosa i incòmoda), gestió d’aigües brutes, inexistència d’aigua corrent… Hi ha massa arguments que conflueixen. No podem pretendre viure a fora vila com es viu a la ciutat (…) És per això que cal que els governants mallorquins, i els manacorins, facin un pensament. Cal que es freni aquest desastre que ja és en camí (…) Però on ha de viure la gent, és fora cap dubte, als pobles i ciutats de Mallorca (…) Permetre que continuem per aquí és una irresponsabilitat. Hi posem fil a l’agulla?»
(CxC, 911)

Els tabús de les xifres


En relació al tema de l’ocupació urbana a fora vila, el portaveu de Terra Ferida, Jaume Adrover, esmenta tres tabús que hom no sap contestar «essent com som un lloc pioner en la indústria turística». I són: «Saber quantes places turístiques hi ha; saber quina quantitat d’hectàrees ens queden; i saber quants de xalets es poden construir a fora vila».
(Antoni Riera, CxC, 911)

Capellans avui, més risc que atreviment

Marc Capó (Son Ferriol, 1992), s’ha ordenat de capellà i és vicari de Manacor. Li demanen si fer-se capellà és feina segura, i respon: «És una feina segura perquè anam minvats de preveres. Però jo no cerc aquesta seguretat, sinó una resposta a la meva felicitat. Hi pot haver qui ho faci per aquest altre motiu, però no és el meu cas. I no vull jutjar a qui ho hagi fet. Avui dia ser capella és un risc més que un atreviment».
(Antoni Riera, CxC, 911)

Morlanda

Aquest és el títol d’una nova revista de creació literària i artística gestada a Manacor. Una de les impulsores, Margalida Galmés, especifica: «Hi tendran cabuda la il·lustració i qualsevol dels gèneres literaris existents entre els quals destaquen la glosa, la poesia, els relats i el microteatre. Això sí, sempre en català».
Una vegada que tot arrenqui, d’aquí a tres mesos, la revista es publicarà en paper cada mig any.
«Es dirà Morlanda perquè Cala Morlanda és un espai idíl·lic que evoca tranquil·litat i el que la converteix en el lloc perfecte per a llegir, consumir art i desconnectar».
(Cristina Bauzà, CxC, 911)

De Palma, Las Palmas i La Palma

Tres topònims que fan part del títol de la secció «Apunts de patrimoni», signada per Antoni Puig. Tot ve, com és de suposar, arran de l’erupció d’un volcà a Cabeza de la Vaca.
Explica que «la confusió més freqüent es produeix -per la importància de les dues ciutats- entre el nom de Las Palmas, capital de l’illa de Gran Canària i el de Palma».
El nom de Las Palmas, diu, prové d’un bosc que hi havia a la part més antiga de la ciutat. Eren palmeres, anomenades també ‘palmas’ en castellà. El talaren i hi van deixar tres palmeres -‘las palmas’- que donaren lloc al nom de la ciutat.
Acaba dient que tal vegada sí hi ha relació entre el nom de l’illa de La Palma i el de la Palma mallorquina. Una hipòtesi de l’origen del nom d’aquella illa atribueix a mariners mallorquins que arribaren a aquelles costes el bateig de l’illa amb el nom de la seva ciutat d’origen. [Si non è vero…]
(CxC, 911)

Primer mundial femení

Parlam de pesca submarina i fou guanyat a finals de setembre per Malen Sart (Palma, 1969), del club Perlas Manacor. En relació al que va sentir en verificar que havia guanyat l’or, comenta: «Estàs en un nigul. Ho havíem passat molt malament i no sabia si riure o plorar. Ets la primera dona a guanyar el mundial i ja ets allà, has fet història».
(Cristina Bauzà, Cent per Cent, 911, Manacor, 1 X ’21)

Compartir noticia en redes sociales?
Facebook Twitter
ARTÍCULOS RELACIONADOS

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

spot_img

Últimas noticias

Comentarios