Publicidad
InicioMALLORCAPREMSA FORANAEditorial, Germania, Festival, Font i Roig, Ferriol ... i més coses

Editorial, Germania, Festival, Font i Roig, Ferriol … i més coses

Retalls de Premsa Forana

Biel Massot i Muntaner


(Fent Carrerany, 420)

 

Fent Carrerany és la publicació local mensual de Maria de la Salut. Neix gràcies a un grup de gent amb moltes inquietuds culturals i lingüístiques, en un poble del Pla de Mallorca i en 1986, moment que hi ha moltes mancances tant d’activitats com d’associacions. La publicació ha anat sempre molt lligada a les activitats que han organitzat l’associació del mateix nom, fent-se’n sempre ressò i servint de portaveu de l’associació, de tots els veïns del poble i també essent fidel notari de la vida del poble.
Funciona amb un consell de redacció, el cap del qual és Magí Ferriol.
Les seccions habituals són: Editorial, Bullit de noticies, Sa xerradeta amb…, Demografia, El temps, Carrerany esportiu. També hi ha estudis històrics i geogràfics, seccions d’opinió, poesia i gloses, i reportatges.

Editorial reivindicativa

L’Editorial passa revista als diferents fets que fan que Maria destaqui als mitjans de comunicació. Després surten algunes de les malifetes que ens arriben d’aquí i d’allà “posant en perill la col·lectivitat mateixa que ells amb les seves decisions haurien de protegir”. Per acabar amb aquesta conclusió: “Massa interessos i massa voltors operant sobre un territori estressat, xuclat, maltractat per massa interessos egoistes i fins i tot allunyats físicament d’aquest mateix territori”. I un oferiment final: “Des de la nostra limitada capacitat com a Associació, com a revista, per donar veu i presència a tots aquells que s’esforcen a fer un poble millor, més culte, més solidari, més orgullós de la seva identitat; però també més alegre, més optimista, més festiu… Comptau amb nosaltres.”
(Fent Carrerany, 420)

Els teus somnis

@ 44 els teus somnis

Es tracta d’un conte adaptat a partir d’una cançó del grup Sopa de Cabra. El llibre ha estat publicat per l’editorial Nanit, especialitzada en la publicació de contes a partir de cançons conegudes de grups o cantautors catalans. En aquesta proposta concreta, que es va presentar a Maria el mes de juliol, “és on la mà, la sensibilitat i la mestria artística de la marianda Maria Antònia Roig s’ha mostrat amb tota la seva força. Perquè l’admiració que el cantant de Sopa de Cabra, Gerard Quintana, havia mostrat per l’obra artística de la marianda fou el que va fer possible que fos ella la il·lustradora elegida per fer l’adaptació en forma de conte, d’una cançó del grup”.

La Germania mallorquina

@ 44 germania

Aquest és el titol, amb l’afegitó “Un estat de la qüestió”, de l’obra guanyadora del VI Premi Font i Roig d’Assaig de l’any 2019. L’assaig, de la jove historiadora marianda Maria Margalida Perelló Pons, ha estat publicat per Lleonard Muntaner, i també fou presentat el mes passat.
L’editora, Maria Muntaner, fou l’encarregada d’obrir l’acte explicant l’interès de l’editorial per posar a l’abast d’un públic no especialitzat un obra com aquesta, que presenta el tema de la Germania de manera prou entenedora.
L’autora, entre d’altres coses, comentà que “el tema de la revolta popular a Mallorca no era una anècdota històrica, sinó que han estat moltes les vegades que els ciutadans d’aquesta terra s’han alçat contra un poder despòtic i opressor”.
(Fent Carrerany, 420)

I Festival de Música Classica

@ 44 Festival

Tendrà lloc al llarg d’agost i setembre, sempre a l’església parroquial de Maria. El primer haurà estat un sextet de corda. El segon, 28 d’agost, el Trio Colombram, format per violí, violoncel i piano, amb obres d’Haydn, Schubert i Mendelssohn. El darrer, el 25 de setembre, un duet de violí i piano amb obres de Debussy, Stravinski i Prokofiev. Al violí, sempre, la violinista Catalina Sureda Colombram.
(Fent Carrerany, 420)

Premi Font i Roig d’Assaig

@ 44 Premi

Ja està decidit el guanyador de la VII edició d’aquest Premi. Es tracta de l’obra “La dissort de Jaume Garcia Obrador, presidentd de la Diputació Provincial de les Illes Balears. La causa 2/1939” de Manel Suàrez Salvà. Les obres finalistes foren “Maria Antònia Salvà (1869-1958). Fragments d’una vida” de Lluïsa Julià Capdevila i “Les migracions interiors d’Espanya en el segle XX, l’arribada dels peninsulars a Mallorca; els casos d’Alaró, Binissalem, Consell i Lloseta entre 1930 i 1973” de Maria dels Àngels Pujadas Torres.
(Fent Carrerany, 420)

El llinatge Ferriol

@ 44 Ferriol

Segons una estadistica feta el 2019, Ferriol és el que més es repeteix a Maria, comptant la suma de vegades que apareix tant en primer com en segon lloc. A Sineu el més usual és Gelabert; Perelló a Llubí i Muro; Riera a Petra; Mestre a Ariany. A Palma, Santa Margalida, Llucmajor, MARRATXÍ, Calvià, Andratx i Inca el més usual és Garcia. [En el cas concret de Marratxí aquesta majoria deu ser de l’any de l’estadística, abans el llinatge Garcia -existent de forma documental al nostre municipi ja des del s.XVI- estava en una proporció diguem-ne “normal”. Històricament, els llinatges més usuals eren Amengual, Serra i Canyelles].
(Fent Carrerany, 420)

Llengua i Policia local

@ 44 llengua

El facebook d’Eulàlia Ferriol conté aquesta entrada: “Quina tristor veure que ni les nostres institucions defensen la llengua pròpia de les Illes Balears… El cartell de la Policia municipal, en castellà”. La revista s’afegeix a la crítica: “La compartim perquè hi estam ben d’acord: l’Ajuntament i les institucions han d’utilitzar el català, que és la nostra llengua”. Idò això.
(Fent Carrerany, 420)

Més sobre el seudofilòleg Casado

La secció “Qui dies passa…” de Joan Gelabert Mas, entre d’altres temes, comenta: “I Déu digué… ‘Que existeixi la llum’. I la llum va existir I així un dia i un altre fins al setè dia en què Déu, abans de descansar de tanta creació (…) digué: ‘Arribarà un dia en què enviaré, als humans, un savi de Palència, que explicarà coses que només ell sap i que posaran llum a una gran confusió. Carregat de màsters i d’experiència filològica i avalat per les millors universitats del món, entre elles la del rei JuanCa, anirà pel món explicant als homes que aquells sons que treuen per la boca i que fan per comunicar-se entre ells, els diuen llengües, i els anirà posant noms per tal que els ignorants aprenguin de la seva saviesa posant llum a les tenebres filològiques’.(…) I mira per on, moltes llunes després, tal dia com ahir (…) aparegué aquest anunciat profeta de les llengües, amb el nom de Pablo Casado, i va anar batejant i posant nom a aquelles llengües” (…)
La conclusió de Joan Gelabert és més que lògica: “Mala peça al teler tenim per aquestes contrades si qualsevol capbuit i forassenyat, sense escrúpols ni mania de cap casta, que pretengui assolir el govern de l’estat, mostra tal nivell intel·lectual i és capaç d’amollar qualsevol bajanada, mentida, exabrupte… apel.lant als instints més baixos de qualsevol col·lectivitat que l’estigui escoltant per aconseguir la seva complicitat (…) Si aquest és el nivell de qui parla i la resposta de qui l’escolta, i arriben a dirigir l’orquestra, anam a ballar-la magra. Necessitam trobar aviat la porta de sortida”. Just i fet.
(Fent Carrerany, 420, VIII ’21)

Compartir noticia en redes sociales?

Facebook Twitter

ARTÍCULOS RELACIONADOS

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

Publicidadspot_img
spot_img

Últimas noticias

Comentarios

Compartir noticia en redes sociales?
Facebook Twitter