domingo, octubre 24, 2021
spot_imgspot_img
InicioMALLORCAPREMSA FORANAEspecial, Corresponsals, Premsa Forana, Dones… i més coses

Especial, Corresponsals, Premsa Forana, Dones… i més coses

Retalls de Premsa Forana

Biel Massot i Muntaner


( Sa Plaça, Especial 400 )

Celebrar un aniversari sempre té el seu punt. I, sens dubte, dins el món de la Premsa Forana encara el té més, d’alguna manera resulta més rellevant. Si més no, per allò de dir «encara hi som, seguim existint i anam tirant envant». Perquè només els que hi hem estat anys, sabem de les dificultats que s’arriben a acumular i del que costa superar el dia dia. La gran majoria d’opinions que recull aquest 400 de Sa Plaça, així ho entenen, expressen i agraeixen. M’hi unesc per desitjar molts d’anys més a la publicació i la més cordial enhorabona als amics Damià, Antònia i a l’equip de col·laboradors que la fan possible número a número.

De cent en cent


L’editorial d’aquest especial pega, com no pot ser d’altra manera, una ullada -succinta, això sí- a la trajectòria iniciada fa algunes dècades. Al final, ho resumeixen així: «De cent en cent números hem anat fent un repàs als canvis que ha experimentat la societat, des del primer número 100 de la revista el maig del 2001. Mentre el maig del 2006 vam fer un altre número 100 com a quinzenal. I així recordant, els 200 números el 2010 i els 300 el 2016. Fins arribar a on som ara. Dins cada un d’aquests períodes SA PLAÇA ha mantingut viu el caliu dins l’entorn social on es mou. No s’han escatimat esforços per connectar i col·laborar mútuament amb artistes, fer exposicions i festes com la celebració el 2017 dels 25 anys de la capçalera a sa Pobla (…) Ara els temps no estan per tanta festa, però SA PLAÇA espera recuperar el frec a frec amb lectors i clients a peu de carrer. Mentre, gaudiu de llegir-la!»
(Sa Plaça, Especial 400)

Prenent el pols


Munió d’opinions i felicitacions sobre què suposa la revista en general i, sovint, per a cada una de les persones que hi surten: empresaris, periodistes, escriptors, cooperativistes, tècnics de Cultura, publicistes… i els batles o batlesses del pobles que recull el radi d’acció de la publicació: Binissalem, Sineu, Llubí, Alaró, Mancor, Selva, Campanet, Búger, Muro, sa Pobla, Santa Margalida, Consell, Alcúdia, Costitx, Lloseta, Lloret, Maria, Inca i Pollença.
«Tasca necessària, veu dels pobles, informació local de primera mà, notícies properes, actualitat social i cultural, equip de professionals, independència informativa, periodisme honrat i honest, ús normal i normalitzat de la llengua, gran iniciativa del ‘Calendari mallorquí’ » són els trets més destacables de les diferents opinions.
(Sa Plaça, Especial 400)

Titulars concrets


D’entre les múltiples opinions, en destaquen una sèrie que duen títols incorporats, que no són totes. Però, a vegades, amb aquest titular ja resumeixen l’esperit dels 400 números: «Sou un patrimoni viu, Una fita important, Una història d’exit, Enhorabona als lectors, La realitat més propera; Sa Plaça, revista necessària; Mantenir viu el periodisme, El mèrit de fer les coses bé».
(Sa Plaça, Especial 400)

El crepuscle del corresponsal


És el títol de l’article de l’amiga periodista Antònia Coll. Esmenta una feliç frase de la recentment anomenada directora del diari ARA, la inquera Eugènia Quetglas: «el facebook és el fax de fa 25 anys». Encertat.
Al marge de la citació, Antònia escriu del corresponsal: «Una figura a punt d’extinció, malgrat alguns d’ells fa més de tres dècades que s’hi dediquen en cos i ànima. Un dels darrers que ha deixat l’ofici és en Biel Bergas de Maria, corresponsal del Diario de Mallorca, i d’aquesta revista. El cuquet per comunicar fets del seu poble amb tota mena de detalls, encara el porta a recuperar reportatges i penjar-los a les xarxes (…) Els veterans corresponsals, també del DM i de la revista, Joan Payeras de sa Pobla i Joan Pons de Campanet, són altres dos dels periodistes de carrer i de poble actius a dia d’avui. Són la cara i ulls on es miren els veïns a l’hora de comunicar-se amb el món informatiu. Per aquest públic proper, el corresponsal és el seu periodista, el que li dona la credibilitat i també el que per la proximitat amb els veïns, associacions i també polítics rep de primera mà totes les queixes. I qualque enhorabona!»
(Sa Plaça, Especial 400)

La tasca de la Premsa Forana


Moltes són les persones que reconeixen la importància d’aquest periodisme de proximitat que suposen les diferents capçaleres d’arreu de Mallorca, així com l’ús normal de la llengua. Algunes de les opinions en aquest sentit són:
«Les revistes de la premsa forana de Mallorca sou un bé que cal conservar. Vosaltres ens mostrau qui som i qui hem estat i arribau allà on els mitjans de comunicació més globals no ho fan. Vosaltres, a més, heu estat i sou una peça clau per a la normalització de l’ús de la llengua catalana» (Francina Armengol, Presidenta del Govern)

«La premsa comarcal vertebra econòmicament el territori, ja que suposa fer apostes empresarials més enllà de la Via de Cintura. I és del tot encoratjador comprovar la gran feina en favor de la nostra llengua i cultura fan les publicacions foranes a Mallorca.
Publicacions d’informació local com Sa Plaça són part del nostre patrimoni, un element propi i genuí de Mallorca, que duu dècades oferint notícies que probablement cap altre mitjà oferirà» (Catalina Cladera, Presidenta del Consell de Mallorca)

«Les publicacions locals pens que són imprescindibles ja que trobam molta informació global i poca de l’àmbit més proper. Pens que aquest tipus de publicacions els hi hem de donar suport i si ho feim a nivell comercial i publicitari és perquè sempre hi ha un retorn. Per a una empresa com la nostra és important estar i que se’ns vegi a una revista de proximitat com SA PLAÇA» (Pau Nadal, Publicista/U energia)

«Sempre he cregut en les publicacions de la part forana que omplen l’espai d’oferir la informació de proximitat, tan important i, de cada vegada més» (Antoni Pons, Director de Di7 consultors)

«Quan parlam de premsa local, anam més enllà de simples eines de comunicació ja que compleixen una altra funció molt important: crear identitat, pertinença a una població o comarca determinada i defensa de la nostra història» (Tomeu Mulet, batle de Sineu)

«Tota publicació en català aporta a la riquesa cultural de la nostra terra. Malauradament ens trobam en desavantatge i sempre va bé tenir una revista propera i en llengua pròpia» (Bernat Quetglas, Batle de Maria)

«Els mitjans locals són, sense cap dubte, la principal font d’informació que tenim actualment els ciutadans per conèixer les notícies de proximitat i descobrir la informació més rellevant sobre el nostre municipi i els pobles que ens envolten. D’altra banda, ens ajuden també a descobrir les arrels que conformen un poble a través dels articles publicats sobre els costums, persones, esdeveniments, etcètera, els quals estructuren la identitat d’un territori i la idiosincràcia dels seus habitants» (Virgilio Moreno, Batle d’Inca)
(Sa Plaça, Especial 400)

Dones i política


El professor de la UIB, David Abril, fa un repàs dels canvis polítics i socials dels darrers anys. Un dels subapartats del seu escrit és dedicat a «La irrupció de les dones en política». Diu això: «Un altre dels canvis importants que també té les seves arrels en bona mesura al 15M és la irrupció amb força de les dones, tant al moviment feminista -el més important del darrer lustre, aquí i a nivell mundial- com a la política. En l’actualitat no sols tenim una presidenta del Govern i tres als consells insulars, sinó que cada vegada més són les dones que prenen la vara municipal, també a la comarca, des de Llubí fins a Alcúdia. Fins i tot avui dia estaria mal vist un govern, municipal o al nivell que fos, amb majoria d’homes. La sensibilitat davant el masclisme i la violència de gènere també han fet més present no sols la presència de les dones a la política, sino de les polítiques per afavorir la igualtat entre dones i homes, que tant molesten als talibans que malauradament també habiten entre nosaltres».
(Sa Plaça, Especial 400)

Morir d’èxit


El professor Rafel Ballester fa una reflexió sobre el constant increment de la població a les nostres illes. Acaba dient encertadament: «No podem esperar més, no podem créixer sense límit ni sense planificar, aquí no es tracta de ser bonista i no dir les coses pel seu nom, hem estat una terra d’acollida que ha crescut i ha deixat créixer a moltíssima gent ben arribada, una terra que ha acollit extraordinàriament bé donant oportunitats a tots, sense tenir en compte la procedència però sí volem que les pròximes generacions tenguin les mateixes oportunitats que han tengut els seus pares o padrins i padrines, si volem que aquesta societat no perdi els seus trets característics cal diversificar i créixer amb seny, a poc a poc i bé, com dirien per aquí, no podem morir d’èxit, repensem el present per tenir un futur, no podem quedar diluïts i sense identitat com a poble i com a terra, el que ens fa singulars és el que ens fa tenir èxit».
(Sa Plaça, Especial 400)

Sa Marjal


L’investigador Pere Perelló parla sobre la transformació d’aquesta zona de sa Pobla. D’esponerosa terra pagesa a conreu d’aprofitament turístic. Només demana que es faci amb equilibri i no es perdi l’encant d’aquestes terres. La visió que dona del model que s’acaba ens deixa un gust agredolç: «De cada dia hi ha menys gent que treballa a sa marjal. La majoria s’han jubilat i no hi ha relleu generacional. No em ve gens de nou. Abans, quan érem joves, podíem triar entre vendre a un preu fix o entregar a compte; avui en dia no. Lliures el gènere i ja ho veurem… la Cooperativa que havia de servir per defensar el pagès jo no existeix».
(Sa Plaça, Especial 400, 3 IX ’21)

Compartir noticia en redes sociales?
Facebook Twitter
ARTÍCULOS RELACIONADOS

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

spot_img

Últimas noticias

Comentarios