(Perfil ampliat per a «Dinarets amb Personatge»)
Biel Massot i Muntaner.-
No la coneixia personalment, però fa anys que l’havia vista cantar amb la Coral Universitària, dirigida per Joan Company. Sí que és cert que feia relativament estona que li havia perdut la pista. Però ha estat molt bo de fer contactar amb ella i, sobre tot, connectar-hi… ens mouen moltes activitats compartides. Sense anar més enfora, al poc temps d’haver parlat amb ella per telèfon sobre el ‘Dinaret’ ens trobàrem a l’església de Sant Francesc… on havia de ser ?? A un concert de Gospel organitzat pel ‘Projecte Home’. La música, per damunt tot… i si és coral, millor. O de Bach. I ara tenim en projecte la seva participació com a xef als nostres trullets gastronòmics. A més d’un plat, de moment incògnit, també ens adelitarà amb un oli-i-aigua menorquí… una joia, aquesta Joana.
A l’hora de parlar del TEMPS lliure especifica que «cada dia faig alguna activitat, normalment camín; però m’agrada fer esport, caminar, nedar. També viatjar, la lectura, el cinema, la música: jazz, òpera, cant coral, i el teatre. Sent passió per la política i els diaris».
Comenta que sent ADMIRACIÓ per molts de personatges històrics… «Un seria Nelson Mandela, pel qual sent una admiració especial, per la història de la seva procedència i la projecció posterior que va tenir, renunciant a la violència en benefici d’una pau que eliminava l’apartheid anterior. Per mi és un personatge clau i cabdal del sud global, més que del primer món en el qual vivim».
«El CINEMA m’agrada molt i no hi vaig prou, segurament per manca de temps, perquè el temps és limitat. Crec que és una activitat artística molt important dins la societat actual».
«M’agraden, sobre tot, els biopics i en concret els femenins, perquè m’agrada molt indagar dins la història de dones que han estat rellevants, com la filòsofa Anna Arendt o la física i química madame Curie».
De films concrets, triaria «Blade Runner, ja que fou una pel·lícula que al seu moment em va impactar per la línia que marcava entre la realitat i la ficció, entre els humans i els replicants, i la capacitat que tenien aquests de canviar el món».
«Dels darrers, em quedaria amb ‘El 47’. Crec que és crítica social de lideratge d’un grup de persones immigrant oblidades fins la seva reivindicació… També una de les darreres que m’ha impactat és ‘La societat de la neu’, que m’agrada de quina manera aquell avió, amb persones tan distintes, es transforma en una societat on es necessita un líder que sigui el que prengui decisions per sobreviure».
«D’actors, destacaria Eduard Fernández, precisament de ‘El 47’. També Mario Casas. I a nivell de Hollywood, Leonardo di Caprio. Un altre espanyol que admir i em fascina és en José Sacristán».
«Quant a actrius destacaria Laia Marrull i Meryl Streep».
Si pogués triar algun LLOC per néixer es decanta pel seu racó, com tanta gent: «Aquí on vag neixer, Ciutadella de Menorca».
En canvi, per viure, «a mi m’agrada molt Palma».
I per gaudir es mostra ciutadana del món: «Hi ha moltes ciutats per gaudir… Ara mateix aniria a París o a Roma… Montreal és una ciutat que he estimat molt, molt cosmopolita, amb molta oferta cultural, molta diversitat, restaurants de tot colors, menjars de totes les olors…»
Quant a activitats ARTístiques que l’atreguin «a part de la música, m’agrada veure exposicions, sobre tot d’obres del XIX i primera meitat del XX: Impressionisme, Fauvisme, Romanticisme… i més pintura que escultura».
«De MÚSICA m’agrada molt el jazz, especialment el clàssic, però també algun contemporani, tant amb cantants com sense. La música clàssica, també, que té punts en comú amb el jazz. Dins la clàssica m’agrada el cant coral i l’òpera».
«El compositor per excel·lència seria Bach. D’òpera pelluc aquí i allà. De Wagner m’agraden els preludis… Altres òperes, el verisme.
«De Bach no em facis triar… M’agraden els motets, les cantates, les misses… L’univers bachià és un univers que m’envolta quan vull escoltar clàssica i sempre el tenc present, tot i que m’agradin altres coses més antigues».
«De grups, els que ha fet Jordi Savall, per la seva consistència musicològica i, a Mallorca, la coral de la UIB, amb la qual he cantat i m’hi mantenc molt fidel en les seves actuacions».
La cançó de la seva vida existeix: «Sí, és una que diu ‘What a difference a day made. Twenty-four little hours…»
«La PERSONA amb la qual hagués quedat si m’hagués de quedar sola al món amb algú, va desaparèixer l’any vint-i-quatre… Avui ne m’aniria amb una gran amiga o un gran amic».
«De GASTRONOMIA m’agrada el menjar tailandés, i el basat en verdures m’agrada molt. Diria que també m’agrada el menjar italià i el mallorquí perquè forma part de les meves arrels, independentment a la dieta mediterrània si és més saludable o no… ara compt el gust».
«Com a plats concrets m’agraden molt les ensalades, però molt variades, tant cuites com crues. També un plat molt de Menorca, l’oli-i-aigua. El seu secret és que la tomàtiga sigui molt madura i l’equilibri entre tomàtiga, ceba, pebre i all. Un altre secret és que no arribi a bullir; quan comenci a fer ‘salivera’ tanques el foc… Les sopes que s’hi posen m’agraden més amb pa morè com de sopes mallorquines i enmig de la taula ma mare posava patates frites, figues bordissot blanca, peretjal o figa flor i daus de meló, com més madur millor… És d’estiu, no té proteïna, sinó molta vitamina i hidrat de carboni».
«Normalment cuin. Coses senzilles, brou i bullit, mongeta saltejada, bròquil i colflori al forn, cuinat de llegum, verdura torrada, moltes ensalades…»
«Com a ESPORT camín cada dia, ned en s’estiu cada dia, matí i capvespre, i a l’hivern un pic a la setmana. I gimnàstica per l’espatlla tres pics per setmana; quan no en faig no em trob bé.
En canvi no seguesc cap tipus d’esport, mai no m’ha agradat».
«Només quan era petita feia COL·LECCIÓ de cromos, totes les que hi havia: Marisol, Vida i color… Ara m’agraden les pedres, en tenc però no les col·leccion; igual que els obridors de cartes».
«De LECTURA m’agraden les biografies i, sobre tot, els llibres d’història que contin fets històrics, encara que sigui en forma de novel·la, que jo aprengui cosa nova de la lectura, dades que no coneixia, informació històrica que desconeixia…»
«M’agraden molt les coses de la guerra civil, i també diria que m’agrada indagar i llegir literatura femenina, és a dir, escriptura de dones».
«No som de tornar als llibres, no rellegesc mai, com tampoc no subratll llibres».
«L’étranger, d’Albert Camus em va marcar quan tenia 17 anys. I encara més el seu ‘El primer home’. Per a mi es un dels primers llibres de la literatura universal. Crec que és l’únic que he llegit dues vegades»
«Un altre que em marcà per raons diferents és el llibre de Mandela ‘El llarg camí cap a la llibertat’. Aquí vaig descobrir el personatge de Mandela, la seva biografia fins que surt de la presó. Trob que és un llibre de riquesa extraordinària, te dona a conèixer un món molt complex, ètnicament, políticament, territorialment el que es Sudàfrica i et fa reflexionar molt».
«He llegit molt poca poesia. És un tòpic dir Rosalía de Castro, no tenc predilecció ni coneixement, no m’atreu anar a comprar un llibre de poemes».
Li agrada VIATJAR, però assegura que té un «sentiment encontrat»: «He viatjat molt, per feina i he procurat quedar alguns dies més per conèixer i veure coses. Com que la meva parella era quebecois anàvem i veníem molt . Actualment les emissions de CO2 em preocupen molt i ara no viatjaria per lleure».
«He estat per Europa casi per tot, per Espanya també. I a part, per Estats Units, Xile i Argentina. D’Àfrica: Etiopia, Senegal, Marroc…»
«Un viatge especial fou el de Xile, perquè vàrem anar a la casa de Valparaiso de Pablo Neruda; m’impactà molt el nivell de militarització que encara hi havia, i ja era el 2000. A diverses zones hi vaig trobar paisatges impactants, geològicament, morfològicament i a nivell antropòlogic també me va agradar».
«Un RACÓ preferit de Mallorca seria es Barcarès. I del món, m’agradaria molt anar al Nunavut, al nord de Canadà, on hi viuen els inuits, que abans en dèiem esquimals».
A l’hora de destacar alguna VIRTUT seva «tal volta diria que som feinera i constant».
I si en pogués adquirir alguna més «a la millor voldria ésser més generosa, no econòmica, sinó de manera de ser, de donar-me més als demés. I, a cops, no ser tan vehement».
Això darrer, precisament, considera que és el seu principal DEFECTE: «De vegades, la vehemència».
Se DEFINEIX com «una persona molt normal, amiga dels seus amics, que estima molt la família».
No repetiria cap EXPERIÈNCIA: «Crec que no, crec que a cada moment he actuat com havia d’haver actuat i per tant no repetiria el que ja vaig fer».
L’experiència que li va resultar més impactant fou «per exemple, a nivell negatiu, l’ictus de ma mare, amb una hemiplegia durant quatre anys, amb una invalidesa permanent; i veure com patia, el dolor que tenia. Això em va impactar molt, anar perdent aquella relació de mare a filla».
No voldria ESBORRAR res del record «però tal vegada, com a dona i feminista, me sap greu no haver dedicat més temps a la meva filla quan era més petita, degut a la tesi doctoral i a moltes hores de classe quan jo començava la carrera acadèmica i em requeria moltes d’hores. He intentat llevar-me el sentiment de culpabilitat, perquè no m’agrada tenir-lo, però sí que hi hagués pogut dedicar més temps».
«Una gran IL·LUSIÓ és veure créixer els meus nets, amb salut i amb felicitat».
El grau més elevat de la seva escala de VALORS és «la lleialtat, sobre tot».
A les persones que l’ENVOLTEN les demana que «siguin sinceres perquè jo ho som amb elles, i que ens estimem».
El que DETESTA més de la gent és la hipocresia.
Quant a RELIGIÓ «fa molts d’anys que som agnòstica»
«Pecat? Què és, això?»
«En el més enllà no hi crec».
«La mort em fa respecte i, sobre tot, em preocupa el patiment per arribar-hi».
Sobre Déu: «No hi és Déu… Com és possible que si Déu existeix permeti el que es va fent amb el genocidi de Gaza o les violacions sistemàtiques dels drets humans. Potser hi ha una energia que va crear l’univers, hi ha aquest amor que tenim… Però fora d’això, parlar de Déu…»
El seu PARTIT polític ideal seria «un partit que miràs per la justícia social i d’equitat, des d’una escala de barri fins a una escala d’estat, amb les arrels que corresponguin a cada un dels llocs on es desenvolupi; arrels de llengua i cultura, fonamentals».
DONA i/o feminisme: «Som feminista. Com a dona crec que tenim els mateixos drets i els mateixos deures que els homes. Som iguals, tot i que biològicament som diferents, però aquestes diferències no haurien de ser discriminatòries. Ens queda molt de camí per recórrer, però venim de lluny, n’hem recorregut molt; no hem arribat a la igualtat i mentre no hi arribem hem de reivindicar. El feminisme és actuar com a dona demanant la igualtat en cada un dels camps de la vida».
Pel que fa a la NATURA «veig que vivim a l’època de l’Antropocè… L’agredim i no en som conscients suficientment. I el canvi climàtic és una demostració d’aquesta agressió perquè les conseqüències de les emssions de CO2 que provoquen l’escalfament global sobre la natura són nefastes».
Amb MARRATXÍ no hi ha tengut gaire relació: «Vaig conèixer a l’institut d’Inca en Rafel Crespí, que era marratxiner. També conec en Pere Cortès, que va viure a Sant Marçal».
Sobre ENTREVISTAR algú «m’agradaria tenir una conversa amb Clara Campoamor. O amb un personatge molt geogràficament rellevant com Alexander von Humboldt, un personatge de final del XVIII, geògraf, biòleg, botànic, dibuixant… Segurament seria un home que em contaria moltes històries que m’agradaria sentir.
I a ella li demanaria com se sentia com a dona en un món d’homes, com s’empoderava, com ho feia?»
En relació a si està contenta d’aquesta VIDA i d’aquest MÓN: «Molt. Estic molt contenta de ser aquí a on som, estic satisfeta amb la meva trajectòria personal i acadèmica; no tornaria enrere res».
«Del món no, es un món injust. En aquest moment està ple d’amenaces, l’autocràcia domina sobre les lleis internacionals, la manca de drets humans… Impera el genocidi, passar per damunt els organismes internacionals, massa pendents de les ‘fake news’… Estic molt preocupada per la situació que vivim, per les noves generacions, en primer lloc pels meus nets, del món que els deixam. Vull ser optimista i pens que això no serà etern, que les eleccions faran caure partits i faran caure persones».
Mil gràcies
L’anterior personatge en cadena, Bernat Sureda, li va preparar aquestes preguntes:
- Creus que a Balears encara es pot aturar la progressiva destrucció del territori que es viu actualment?
És una qüestió molt difícil de respondre. El model econòmic basat en el monocultiu turístic impacta i és la causa de les grans transformacions territorials, demogràfiques, d’habitatge, de pressió sobre els recursos, en la mobilitat, els residus…. En particular el territori, malgrat les lleis de protecció d’espais naturals existents des de la dècada dels 90. L’aprovació de lleis successives, amb excepcions, amb possibilitats de créixer, s’han anat succeint i els increments de volums i permissivitats, a cops empesos per la urgència d’habitatge han estat a l’ordre del dia. - Quin seria el model d’infraestructura ideal de transport a les Illes?
Un model d’infraestructures de transport equilibrat donaria lloc a una mobilitat equilibrada i el que succeeix és el contrari. A l’ésser illes, l’accés ha de ser pels ports i aeroports i aquesta és una restricció que no tenen el territoris continentals. El creixement de l’aviació en nombre de passatgers, per l’estalvi de temps de desplaçament, en relació al transport marítim, ha provocat el gran desenvolupament dels aeroports, sobre tot del de Palma, el tercer d’Espanya. Ja hi ha un desequilibri en les entrades i sortides de persones: 48 milions en transport aeri i 10 milions en marítim, creuers inclosos. Igual que el trànsit a Formentera, de quasi 2,5 milions de passatgers. Pel que fa al trànsit interior en aquest país, la prioritat haurien de ser les persones i no els cotxes, però no és així. Hi ha un desequilibri entre ús de carreteres i de ferrocarril, molt esbiaixat de cap a les primeres, per la comoditat, facilitat i capil·laritat. I, entre el transport públic i privat, a Palma i molt més a la part forana, el desequilibri és de cap a la utilització massiva del cotxe. L’absència de polítiques públiques que afavorissin el transport públic ha estat la tònica en aquestes illes, des dels inicis de la motorització fins principis del s. XXI.
Com ens diu Europa que hauria de ser la distribució modal (Llibre Blanc del Transport i tota la legislació de descarbonització) i La Llei de Mobilitat Sostenible de l’Estat, per citar la darrera, o el PDSMIB, del 2019. Ha de passar forçosament per un major ús del transport públic, adaptat a la demanda, amb freqüències i priorització, un menor ús del cotxe, més itineraris de vianants, i no sols al centres de les ciutats i pobles, així com carrils per a bicicletes. Una mobilitat no excloent i per a tothom, més justa i equitativa. - Què d’específic pot aportar a l’estudi del territori una visió femenina?
La visió femenina amb l’enfoc de gènere, és un enfoc estereoscòpic que ens permet veure la realitat de manera més global. Quan estudiam el territori, les activitats econòmiques que s’hi duen a terme, les ciutats, la mobilitat, hi veiem diferències en funció del gènere. Ocupacions més masculinitzades (les relacionades amb el sector transport, excepte en el aeri, pel pes de les hostesses) i altres més feminitzades (les cures) o utilització de mitjans de transport en major o menor freqüència (més cotxe o més transport públic per part dels dos gèneres). Els homes viatgen més per motius personals, inclòs l’oci, mentre les dones viatgen amb major freqüència per activitats de cures. I les dones de menor poder adquisitiu tenen doble desavantatge, la de gènere i la de vulnerabilitat, que es reflecteix en la pobresa en el transport. Aquesta visió fa que l’OTLE (Observatori del Transport i la Logística a Espanya) publiqui ja monogràfics dedicats a la Perspectiva de Gènere en el Transport i la Mobilitat (2024) i que Europa també inclogui i demani als estats membres estadístiques de transport per gènere. Però encara hi ha molt de camí a recórrer per disminuir desigualtats. La visió de gènere s’ha d’introduir en tots els camps d’anàlisi, si no, l’estudi de la realitat no és complet. - Donada la nostra evolució demogràfica, tenim a les illes alguna possibilitat de mantenir o crear una identitat col·lectiva?
Aquest, la identitat, és un tema molt relacionat amb els conceptes de país o de nació. Ja abans de l’increment demogràfic continu des dels anys 60 a ara, no era una preocupació per part de la ciutadania i es reduïa més aviat a elits, a intel·lectuals, a polítics nacionalistes. L’evolució demogràfica, amb població d’altres comunitats autònomes, i des del S.XXI, amb immigració del sud global, a més dels turistes residents del nord d’Europa, juntament amb la feblesa d’algunes posicions polítiques, entre altres qüestions, han fet que, malgrat la Llei de Normalització Lingüística, l’ús de la nostra llengua, element cabdal del sentiment identitari i indispensable per la nostra cultura, vagi disminuint entre els joves. Vull ser optimista i pensar que no perdrem el que tenim i que noves generacions de joves prendran la torxa.
Per la seva part, Joana Maria ha preparat aquestes preguntes per a la propera protagonista en cadena, Francesca Mas:
- Que va suposar ser Presidenta del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears? Quina fou la visió de la UIB després dels 4 anys de mandat? Es modificà la imatge que en tenies?
- Creus que el feminisme ha transformat la teva activitat professional com a advocada?
- Creus que a Balears les activitats del Lobby de dones han contribuït a fer créixer el moviment feminista?
- Quines són les diferències entre el feminisme d’ara i els dels anys 70-80??
LA CRÒNICA
Dinaret amb JOANA M. SEGUÍ PONS
MDR.-
Un dia que ben bé podria ser com qualsevol dia, a vegades canvia i, fins i tot, a vegades, ho fa en positiu, de la mateixa manera que, per diferents motius, a vegades els ulls espurnegen, avui, però, en aquesta reunió ho fan de i amb alegria.
D’immediat queda patent i palès que els comensals s’alegren de l’encontre. Arriba la sensació que feia estona que no es trobaven. Al moment es comencen a posar al dia. En diferentes estones del dinar sortiran a taula anècdotes “de joventut”, moments que per un motiu o un altre queden a la memòria, avui els que recorden i comparteixen, són alegres, alguns fins i tot divertits.
Després dels snacks els entrants, croquetes i coca de julivert, ens conviden a esperar amb ganes el plat principal, paella de bacallà i colflori, el plat que ha triat el nostre personatge però que fa les delícies de tots els presents. Un plat bo de bon de veres i presentat talment un quadre a l’oli. Triomfa.
Mentre gaudim de l’arròs encara anirem coneixent un tast de na Joana Maria, pels que no la coneixíem. Es mostra propera, es mostra de casa, transparenta tendresa, s’endevina amiga i companya. El grup continuarà compartint records de moments passats que sens dubte també enriqueixen a la resta. Tendrem temps per parlar un poc del moment terriblement extraordinari que succeeix al món i encara compartirem altres temes.
Conversarem de gallines i de les condicions per tenir-ne a casa, un tema replè de curiositats. De la coherència i la incoherència i fins i tot del misteri del que, potser, trobarem després de la mort.
De postres, rubiols, endolciran el grup, i serviran per tancar un dinar interessant, enriquidor, entretingut i divertit.
L’OPINIÓ DELS ASSISTENTS
«Molt agraïda i sorpresa per aquest dinaret, bon dinar, bona companyia, conversa agradable i rica amb amics creatius, innovadors.
Em sent a gust, amb ganes de continuar parlant, del món que ens envolta. Un món canviant i absolutament trasbalsat, amb caiguda de valors, fins ara vigents.
Avui, tres dies després d’un atac d’Israel i EE.UU. a Iran. Em preocupa la situació, actual i futur i pens en els meus nets.
Gràcies amics per aquest dinar».
(Joana M. S, PM)
«Bona companyia, bona conversa i bon dinar».
(Bernat S, PT)
«Una trobada excel·lent, plena, i amb les incoherències que l’han feta agradosa i amical».
(Andreu R, Llorito)
«Una companyia ideal d’amic i amigues de cor. No hi ha com fer una bona rialla amb gent que estimes. I més si el dia d’avui es fa homenatge a una dona valenta i sàvia com na Joana».
(Climent P, Sant Joan)
«Un bon dinar i una reunió molt interessant, per escoltar i debatre. Alimentici tot».
(Maria D, CO)
«Un dinar i uns companys de taula fantàstics.
Gràcies de tot cor».
(Francesca V, Inca)
