Publicidad
InicioMALLORCAPREMSA FORANATórteres, Gloses, Agermanament... i més coses

Tórteres, Gloses, Agermanament… i més coses

Retalls de Premsa Forana

Biel Massot i Muntaner


(Sa Veu, 1685)

 

Tórtores

Del número anterior destacam que la tórtora europea (Streptopelia turtur) és una de les víctimes més evidents de la mala gestió mediambiental que estam realitzant a nivell global i local. Davant el descens de la població d’aquesta espècie migratòria la Comissió Europea va aprova un Pla d’acció que contempla: la millora dels hàbitats de reproducció, l’erradicació de la caça il·legal, la gestió sostenible de la caça i la millora dels hàbitats a les zones de descans i hivernada.
@ 52 tórtores 200px-European_Turtle_Dove_(Streptopelia_turtur)
En aquest moment hi ha una moratòria en la caça de la tórtora. Tot i que la caça no és el principal problema d’aquesta au, i no és la causa fonamental del seu declivi poblacional, sinó la destrucció o alteració de l’hàbitat de cria per intensificació o abandonament de l’agricultura.
Cal aprofitar aquesta treva per treballar la qüestió de fons, i abordar decididament la conservació i millora qualitativa del medi agrari i la sostenibilitat del seu aprofitament.
(GOB, Sa Veu, 1684)

Sporting Sant Marçal

@ 52 sporting

Una nova versió -tot i que el fons coincideix plenament- del partit entre aquest equip de MARRATXÍ i el Port de Sóller, al camp del primer: “El Port de Sóller va ser el clar dominador durant els 90 minuts de joc i, de fet, haurien pogut fer més gols a la porteria contrària si haguessin tengut sols una miqueta més d’encert. El Port es va col·locar amb un 2-0 en el marcador i a causa d’una errada, els locals varen poder celebrar el gol de l’honor a la recta final del partit”.
(Gabriel Mercè, Sa Veu, 1685)

Glosadora

@ 52 glosadora

Cati Eva Canyelles és una sollerica que va començar a fer gloses el 2013. Segons relata, va ser perquè “la repadrina vivia a ca nostra i sempre la vaig sentir glosar de forma normalitzada, en moltes circumstàncies diàries, com quan ens passava la sal asseguts a taula”. Va començar a apassionar-se per fer gloses arran d’un taller impartit per Mateu “Xurí”. De fet, ella comenta: “Si ell -Xurí- no hi hagués estat no s’hauria produït el moviment que veim ara mateix en el món de la glosa. Ell és la veta que uneix els glosadors majors amb les generacions d’avui en dia. En Mateu va aprendre a glosar a l’antiga, perquè abans no es feien tallers, sinó combats. I és un referent. A mi em va engrescar la glosa, però també la passió que ell transmet”. Considera que la glosa “és un aprenentatge, com tot. Com més practiques aquest saber més ho domines, i com més ho domines més pots expressar”. Per ser un bon glosador diu que cal “sobretot memòria i molta pràctica, i també tenir uns esquemes mentals de com estructurar la glosa. Moltes vegades has de saber primer com acabar per després anar construint la glosa cap enrere. És necessari molt d’entrenament”.
(Gabriel Mercè, Sa Veu, 1685)

Tomeu Hernández

@ 52 Tomeu

Es tracta d’un jove artista que exposa per primera vegada en solitari. Es decanta per la tècnica a l’oli i ho justifica així: “El que més m’atreu d’aquesta tècnica principalment és la seva versatilitat, ja que em permet poder reprendre un projecte setmanes després i la pintura segueix com el primer dia, permetent noves barreges de color… Es tracta d’un fet que la pintura acrílica no permet. A més, els colors, les textures, les enormes possiblitats que dona aquesta pintura són per a mi imprescindibles a l’hora de pintar un quadre”. Quan li demanen en què es basa a l’hora de treballar una obra, respon: “Quasi sempre en la imaginació pròpia, ara bé, algun cop m’inspir en obres d’altres artistes, en imatges de les xarxes… Sempre tenint en compte que aquests són just la base d’una obra que llavors adapt al que vull fer, donant quasi sempre resultats molt diferents a la font d’inspiració o de la meva idea inicial”.
(Joan Mora, Sa Veu, 1685)

Maria Bernat

@ 52 maria bernat-

Una altra artista sollerica, que exposa aquests dies una col·lecció d’obres que giren al voltant del món dels líquens, del quals li agrada “la seva estructura complexa, els colors, les formes i el fet que siguin petits. Allò que fa que m’agradin tant és la seva composició. Els líquens són organismes formats per una unió íntima (simbiosi) entre un fong i un organisme fotosintètic. S’aferren a una gran varietat de superfícies, arribant a ser els primers colonitzadors, és a dir faciliten la futura arribada tant de plantes com de fongs com de petits animalons. Allò que m’atrau és la perfecta simbiosi de la qual sorgeixen que és una unió de dos organismes en la qual ambdues parts en surten beneficiades”. En relació als artistes que la inspiren, diu: “Podria parlar de molts, moltíssims artistes que m’inspiren a l’hora de posar-me a treballar, també he de dir que igual cada obra compta amb els seus materials, compta també amb els seus referents. Però a l’hora de presentar les que crec que són els meus referents parlaré de dones artistes i en concret de Louise Bourgeois i Yolanda Domínguez”.
(Joan Mora, Sa Veu, 1685)

Catalina Trias Nadal

@ 52 catalin a

El Centre Cultural can Dulce l’ha premiada enguany amb el “Reconeixement de mèrits”. És professora de taller de costura i quan els seus alumnes comencen de zero els recomana: “En primer lloc cal començar amb la base, que són tots els punts que hi ha en el cosir: Treballar amb agulles petites, el didal, saber manejar tisores i, sobretot, tenir molta paciència. I el gust està un poc a les mans de cada un. La tela ajuda. Però les mans són les que ho fan”. En relació a les habilitats personals per a emprar agulla i fil, diu: “Tothom pot fer-ho. Però tal vegada no tothom serveix. Si un té paciència i gust, pot aprendre qualsevol cosa en aquesta vida”. Les coses clares.
(Joan Vicens, Sa Veu, 1685)

Agermanament

@ 52 agermanament

El polític, geògraf i navegant Felip Bauçà (1764-1824) és el nexe d’unió entre Deià i Sant Quintí de Mediona, d’on eren el seu pare i la seva mare, respectivament. Això ha fet que comenci la tramitació burocràtica perquè els dos municipis esdevenguin pobles germans. Tot i la seva filiació deianenca, Felip Bauçà és poc conegut al poble, més enlla de donar nom a un carrer. Suposam que les coses canviaran a partir d’ara.
(Joan Vicens, Sa Veu, 1685)

Teresa Mas

@ 52 teresa mas

Aquesta jugadora sollerica es va proclamar campiona d’Espanya en representació del Volei CiutatCide. Això tengué lloc al Campionat d’Espanya de Volei Platja de Clubs que durant tres dies d’agost reuní els millors equips d’arreu de l’estat.
(Joan Vicens, Sa Veu, Sóller, 1685, 20 VIII ’21)

Compartir noticia en redes sociales?

Facebook Twitter

ARTÍCULOS RELACIONADOS

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

Publicidadspot_img
spot_img

Últimas noticias

Comentarios

Compartir noticia en redes sociales?
Facebook Twitter