Retalls de Premsa Forana
Biel Massot i Muntaner
(Sa Veu, 1711,1712)
Quart de segle
«Fa 25 anys que el túnel de Sóller va entrar en servei (…) Com podria ser Sóller avui si el túnel no s’hagués perforat? Si la iniciativa del Govern Balear no hagués tengut èxit o si les campanyes anti-túnel haguessin tengut efecte? Com seria avui Sóller i els sollerics?
Durant aquest quart de segle Sóller ha evolucionat amb grans infraestructures com el túnel de sa Mola (que ara farà 15 anys), la peatonalització de la primera línia del Port de Sóller o la remodelació de la zona portuària. Ha arribat un nou model de turisme lligat a la ruralia i al lloguer d’habitatges, ha tancat el darrer cinema, s’ha modificat el teixit comercial i el preu de l’habitatge ha augmentat exponencialment. També es va aprovar un nou Pla General d’Ordenació Urbana, notablement restrictiu.
Però no només Sóller ha canviat durant aquest temps. També ho han fet les Illes Balears i el món en general. En aquests 25 anys s’ha produït una onada migratòria molt important, el parc mòbil s’ha revolucionat i ha augmentat, s’ha incrementat l’oferta de transport públic, s’han obert nombrosos centres comercials, el turisme ha experimentat un creixement desorbitat i ha augmentat amb els habitatges de lloguer vacacional, la Serra de Tramuntana ha estat reconeguda per la UNESCO.
Les Illes Balears, en el seu conjunt, han experimentat en aquest quart de segle un augment del 56% de la seva població (han passat de 780.000 habitants a 1.219.000), però curiosament Sóller ha crescut la meitat, un 28% i ha passat dels 10.500 habitants que hi havia quan es va obrir el túnel als 13.500 d’avui en dia».
(Gabriel Mercè, Sa Veu, 1711)
Oliva blava
La campaya de recollida d’aquest tipus d’oliva va arrancar dins el febrer per tal de proporcionar a la cooperativa agrícola Sant Bartomeu 9.000 quilos de fruit que comercialitzarà envasada.
Les previsions que fa la institució agrària és la de reunir les nou tones d’oliva ja madura dels olivars de la Serra que guardarà en 60 botes per, després, comercialitzar-la envasada en pots
El president de la cooperativa, Miquel Gual, ha explicat que la campanya «serà molt superior al que havíem previst» gràcies al factor climatològic. Ha explicat que el bon temps que ha predominat aquest hivern sense neu, ventades i pluja ha propiciat una maduració òptima del fruit, la qual cosa servirà per aconseguir una anyada que feia anys que la cooperativa no aconseguia. Gual ha recordat que l’any passat no es va poder produir oliva blava, mentre que l’any anterior tan sols va assolir els 1.500 quilos. Lluny queda el 2008 quan aleshores la cooperativa va envasar més de 23 tones d’oliva madurada.
(Joan Mora, Sa Veu, 1711)
Quaresma
El «Parenostic» setmanal ens informa i aconsella costums que semblen d’un temps: «És a punt d’arribar la Jaia Corema, per tant, fora menjar carn (que això ens ajudarà a destruir greixos i toxines) i a fer abstinència de coses que ens agradaria fer, que els sacrificis que no atempten a la salut i no són desproporcionats, no són dolents (…)».
(Sa Veu, 1712)
Català
«Els canvis introduïts a darrera hora a la Llei d’Educació que ha aprovat el Parlament Balear apropen la norma al que l’Obra Cultural Balear hauria volgut. Insistim, tanmateix, en la necessitat que la Conselleria d’Educació faci una passa endavant en favor del català i implementi, sense dilació, les 10 mesures urgents proposades per la nostra entitat (…): Català, llengua vehicular. Compliment del marc normatiu. Competència oral. Projectes lingüístics. Suport als centres i als equips directius. Formació del professorat: recuperació del Servei d’Ensenyament del Català. Instruments per a l’acolliment lingüístic. Dinamitzadors lingüístics a tots els centres educatius. Cursos de català per a famílies. Recursos multimèdia».
(Obra Cultural Balear, Sa Veu, 1712)
Calçots
La irrupció del calçot a les nostres vides data de fa pocs decennis, ja que fins a finals del segle XX aquesta varietat de ceba dolça no va aconseguir fer-se un lloc entre els gustos gastronòmics dels illencs. Tot i això, sí que és veritat que d’any en any el calçot compta amb més seguidors que no dubten a reunir-se a taula per gaudir del consum d’una hortalissa que, gràcies a la seva forma peculiar de consum, va lligada a un esperit festiu de germanor i companyonia.
És així que el mes de febrer, mes per antonomàsia de consum del calçot, s’ha convertit en el moment idoni per dur a terme les calçotades que, un cop iniciades, ja va assolint caràcter de tradició tant per la subtilesa del seu gust com per l’esperit festiu i de bauxa que envolta el seu consum.
(Guillem Puig, Sa Veu, 1712)
Romesco
Aquesta salsa és el complement ineludible de qualsevol calçotada, ja que no es pot entendre el consum de calçots sense l’acompanyament d’aquesta meravella de la cuina popular catalana.
La salsa romesco és una salsa freda, crua, espessa i emulsionada amb la consistència necessària perquè s’enganxi als calçots.
Els seus ingredients bàsics són all, tomàtiga, fruita seca (avellanes i ametlles), nyora, pebe coent, pa, oli d’oliva verge, sal i vinagre «.
(Guillem Puig, Sa Veu, 1712)
Moviments sísmics
Deià va ser l’epicentre d’un dels dos moviments sísmics qeu es varen detectar a Mallorca a finals de febrer. El petit terratrèmol -de magnitud 2’2- es va notar a les 19:46 a sa Cabaneta, el Pla de na Tesa, Pòrtol -[totes elles poblacions de MARRATXÍ]- i Santa Maria del Camí, segons d’Institut Nacional Geogràfic, sense causar cap tipus de ferit ni danys materials.
Dues hores més tard, a les 21:36 h. els detectors varen registrar un altre moviment de magnitud 2’5 amb epicentre a Bunyola. En aquest cas, el petit terratrèmol va deixar sentir els seus efectes a es Caülls, Palma, Pla de na Tesa, Pòrtol, Santa Maria, es Figueral, sa Cabaneta, s’Arenal, Son Ametller, Son Ferriol i Son Ramonell».
(Joan Vicens, Sa Veu, 1712, 25 II ’22)
