Publicidad
InicioMALLORCAPREMSA FORANAVi, Poesia, Música, Cuina... i més coses

Vi, Poesia, Música, Cuina… i més coses

Retalls de Premsa Forana

Biel Massot i Muntaner


( Punt Informatiu Pollença, 621)

 

Vi d’àmfora


Es tracta d’un vi molt peculiar que ha tret recentment la bodega can Vidalet, ubicada a Pollença. Es tracta d’una edició limitada de 300 àmfores que han reposat submergides al Mediterrani durant 9 mesos. Aquestes àmfores estaven plenes d’un vi de la varietat premsal collit l’any 2019.
És un vi que ha experimenat un procés de vinificació en un biòtop controlat a una profunditat aproximada de 8 metres. Durant aquest perídode de temps, aquesta varietat mallorquina ha evolucionat a partir de la influències dels corrents marins en una tipologia d’àmfores realitzades a mà -una a una- per diversos mestres terrissaires.
Elisabet Fuentes, gerent i enòloga del celler, explica que “des de sempre la possibilitat d’envellir vi sota el mar era un projecte que volíem experimentar i comprovar -en pròpia persona- el resultat tan bo i tan especial que es donava en els vins que havien viscut aquest procés”.
(PiP, 621)

Wislawa Szymborska


La poesia d’aquesta Premi Nobel de Literatura de 1996 va ser la protagonista de la vetlada “Un lluna de poesia” que tengué lloc al terrat del Club Pollença i anà a càrrec de Katarzyna Poks. El coordinador i presentador d’aquestes vetlades, Mauricio d’Ors, conduí aquesta nova cita anual amb la poesia com a llenguatge universal.
(PiP, 621)

Àngels Llobera


Aquesta corredora pollencina va fer un excel·lent paper a la cursa “Ecolo Trail” de l’Izoard (França), on va acabar primera de la categoria fèmina i tercera de la general en invertir 5 hores i 53 minuts per fer un recorregut de 50 quilòmetres i 3.000 metres positius.
(PiP, 621)

Festival MOZART21


Té lloc a Pollença durant el mes de setembre, seguint l’estela del Festival Beethoven, que tan bona acollida va tenir el passat 2020.
Aquest Festival proposa “un viatge musical a través del llegat d’un dels pares de la tradició artística occidental. Simfonies, concerts per a piano, música de cambra, quartet de corda…i també òpera!
Magí Garcies, Bernat Quetglas -de MARRATXÍ- i Herbert Plume són l’ànima d’aquest Festival que té lloc al Claustre del Convent de Sant Domingo els dies 4,11,18 i 25.
(PiP, 621)

Pollença, “poble bonic”


A finals d’agost,l’Associació “Los Pueblos más bonitos de España” lliurà la proclamació de Pollença com a membre de l’Associació després d’haver estat inclòs a la xarxa el mes de gener de 2020.
Però l’acte ha vengut precedit per les crítiques de part dels partits de l’oposició municipal. En concret, Alternativa per Pollença va fer públic un comunicat que, entre d’altres coses, diu: “Entenem que a tothom li agrada que li diguin guapo, però consideram que aquest distintiu no és res més que una nova acció de promoció turística que ve a perpetuar el model de monocultiu turístic i augmentar la massificació que ja patim”. Per la seva part, Podem Pollença es queixa, entre d’altres motius, que aquesta iniciativa no es va dur al Ple municipal, evitant el debat.
(PiP, 621)

Alba Suau

Aquesta artista pollencina multidisciplinar ha guanyat el Premi Barbara H.Weil, amb el qual es vol donar visibilitat a les dones artistes i així reivindicar les seves creacions a l’hora que divulguen, promouen i fomenten la qualitat artística de les illes Balears.
El premi consisteix en una estada artística a Nova York, on Alba Suau -de 24 anys i formada en Belles Arts a Barcelona i Marsella- podrà presentar el seu treball en l’entorn del món de l’art de la ciutat nord-americana a través de Weil Art Exchange. En aquest sentit, Suau, visiblement contenta, es mostra il·lusionada en poder recórrer galeries i conèixer artistes que admira profundament.
(Eva Cerdà, PiP, 621)

Pad Thai mediterrani


El pad thai és un plat originari de la cuina tailandesa que el “foodie” pollencí Josep Andreu Martorell ha “mediterranitzat” aquest estiu amb unes burballes arrissades de Porreres. El mateix Martorell explica que el pad thai diguem que “ortodox” se fa amb fideus d’arròs, unes salses típiques com són la de peix o soja, una part dolça i coenta, gambes, pollastre i fruits secs. Ara bé, el pad thai de Josep Antoni du pebre de cirereta, ametles i les burballes rissades de Porreres, tot un clàssic a les cuines mallorquines. Un autèntic mestissatge.
(PiP, 621)

Vermut

Negroni on ice with rosemary and lemon zest


Aquesta beguda de color caoba i sabor entre dolç i amarg és, sens dubte, juntament amb la cervesa, l’estrella dels aperitius. La seva base és el vi, normalment neutre, de qualitat, jove i amb estructura perquè s’impregni més tard de les aromes i sabors de les herbes aromàtiques i sucre caramel·litzat. És just en com es mesclen aquestes herbes, la quantitat i la combinació, a on radica la diferència entre uns i altres vermuts.
Encara que cada fabricant té les seves receptes i els seus trucs, les més utilitzades són:
-Per a les aromes amargues: llúpol, quina, absenta…
-Per a les aromes dolces: pela de llimona o taronja, alfàbrega, farigola o anís…
-Per a les aromes intermedies: canyella, vainilla, safrà o nou moscada.
També és important el sucre, ja que segons com sigui la quantitat emprada, això donarà lloc a les diferents varietats existents:
-Extrasec: menys de 30 g/litre
-Sec: de 30 a 50 g/litre
-Semisec: de 50 a 90 g/litre
-Semi dolç: de 90 a 130 g/litre
-Dolç: més de 130 g/litre.
La creació del vermut es remunta al metge Hipòcrates, qui va tenir la idea de macerar flors d’absenta en el vi, però no va ser fins a 1838 que els germans Cora de Torino el van industrialitzar.
(Eva Remolina/AMIC, PiP, 621)

Orgue


Aquest instrument de l’església parroquial, que ara ha fet 100 anys, va ser construït pel reconegut orguener llucmajorer Julià Munar l’any 1921. S’utilitzaren elements que encara servien de l’orgue antic al qual va substituir aquest: flauta de vuit peus, octava i flautat estret, dos teclats, tubs per un ple, pedals, dotze baixos, trompetes i flautes.
Com a instrument de concert l’orgue fou inaugurat per mn. Joan M. Thomàs i don Rafel Vich, en concert a dues mans. Tot i que, segons mn. Martí Cifre -vicari que fou de Pòrtol-MARRATXÍ-, aquest “era l’orgue” de don Martí Vives, de can Vicens, notable músic, bon compositor, coneixedor de la tècnica organística, que estimava l’orgue fins a estar-ne gelós.
(Gracià Sánchez Font, Punt Informatiu Pollença, 621, 1-15 IX ’21)

Compartir noticia en redes sociales?
Facebook Twitter
ARTÍCULOS RELACIONADOS

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

Publicidadspot_img
spot_img

Últimas noticias

Comentarios

Compartir noticia en redes sociales?
Facebook Twitter