(Perfil ampliat per a «Dinarets amb Personatge»)
Biel Massot i Muntaner.-
No ens coneixíem de res i ha semblat com si ens coneguéssim de tota la vida. Bé, he de dir que, de fet, dins els anys 70 del segle passat ja sentia parlar d’una «activista de la llengua que ensenyava català i feia poemes»; es tractava de Tonina Canyelles. No n’havia tengut ocasió i, ara, gràcies al bon ofici, tarannà i esperit de ‘public relations’ de l’amiga Glòria Forteza-Rei, l’he poguda conèixer en persona. I n’estic ben satisfet, de la coneixença. Què de coses en una sola persona: Autònoma, decidida, avançada, transgressora, vitalista, incisiva, irònica, optimista, ferma, rebel, punyent, positiva, divertida… i encara més coses. La llista es faria difícil d’abastar en la seva dimensió, immensa. En breus -però vitals- idees: una gran dona, un gran esperit, una gran persona.
En aquests moments, de mobilitat reduïda, dedica el seu TEMPS lliure a llegir, escoltar música i escriure, tasca que exerceix diàriament.
A l’hora de sentir ADMIRACIÓ per algú «diria que per Chopin, que va fer coses que no havia fet ningú».
Al CINEMA actualment no hi va gaire, «però hi he anat bastant, tal vegada dues vegades per setmana».
«M’agraden les pel·lis del ‘far west’; sempre m’han agradat, fins i tot els ‘espaguetti western».
«Me varen impactar molt ‘Amèrica, Amèrica’ i ‘L’Evangeli segons Sant Mateu’, de Passolini».
«Si hagués de destacar algú, m’agradaven Vittorio Gassman i Bette Davis».
Si pogués triar algun LLOC per néixer «seria Mallorca, no ho canviaria per res del món».
«Viuria a Girona. La ciutat de Girona m’agrada molt».
«Per gaudir, París m’agradava molt; ara ja està fet un oiet. França, en general, m’agrada».
D’activitat ARTística, «la pintura m’agrada molt, per veure-la; de jove la vaig practicar, però no era creativa».
Li agrada la MÚSICA «de tota casta. Ara cada dia, dues o tres hores de música clàssica. Els francesos, també: Jacques Brel, Aznavour, Edith Piaf… Adesiara repàs la Nova Cançó. I el flamenc bo, no ‘l’espanyoleo».
«De compositors, Chopin m’agrada molt, el de Maria Joao Pires o Marta Argerich. Brahms, també. Txaikovski, també. Dels francesos, Satie. En canvi, Mozart sempre m’ha costat… Beethoven és un gran músic, però no m’interessa massa».
«Si m’hagués de quedar sola al món amb alguna PERSONA me quedaria amb George Sand; crec que devia ser molt mala d’anar entorn, però era una persona ‘avant la lettre’. M’hauria agradat conèixer-la».
«De GASTRONOMIA m’agraden els menjars que tenen verdures i són senzills, un arròs de verdures, un tumbet, unes sopes.
A l’hora de triar un plat seria una paella d’un temps: un arròs sec.
A l’hora de cuinar me surten bé les sopes i els arrossos».
«D’ESPORT, en temps, feia excursionisme. Ara, l’atletisme m’agrada veure’l, i les curses de velocitat, també».
«De nina feia COL·LECCIONS; tots els cromos, que me fascinaven, i taps de botella. Durant molts d’anys vaig col·leccionar postals antigues, de Mallorca i de fora. També tenc una col·leccioneta de ceràmica antiga, popular de Mallorca i catalana. I de pintura també tenc cosa, quatre quadres».
«Ara ja no, perquè me menjaven, però abans replegava papers de tot tipus, postals, catàlegs… «
«Com a LECTURA des de fa molts d’anys llegesc poesia. Tambe m’agraden els contes curts, la narrativa curta; la novel·la llarga ara me cansa, de jove en vaig llegir molta».
«Hi ha un llibre de Blai Bonet que m’agrada molt, i hi torn: «L’Evangeli segons un de tants».
«Com a poeta, m’agrada molt Anne Sexton; rellegesc la seva obra completa».
«M’agrada VIATJAR, però no ho ho he fet massa per qüestions econòmiques, perquè, de jove, era molt car, viatjar.
He estat per França, pel Regne Unit. He estat a Roma, a Grècia.
També a Algèria, en un intercanvi amb poetes berbers; és el més especial que he fet, era perillós i no ho sabíem, hi havia perill d’un atemptat. És el viatge més interessant que he fet».
Un RACÓ preferit de Mallorca: «La zona de Valldemossa, m’agrada molt».
«I del món, pentura algun poblet de Grècia».
A l’hora de desitjar alguna VIRTUT «voldria no ser tan impacient, tot ho vull aviat».
I el seu principal DEFECTE «precisament, és aquest de la impaciència».
Com a DEFINICIó pròpia «crec que dels pares vaig heretar la bondat, allò que vaig veure, no criticar, no fer mal a ningú, no tocar res que no fos teu…»
«Com a EXPERIÈNCIA repetiria estudiar música d’una manera mes seriosa. Sempre me n’he penedit d’haver-ho deixat».
L’experiència més impactant fou » quan tenia 26 anys es morí ma mare, al cap de quinze mesos, mon pare. I al cap d’uns mesos em diagnosticaren una tuberculosi… Vaig haver de fer tres anys de repòs, que no podia anar ni d’excursió i vaig dir ‘no em queixaré mai».
No li fa falta una gran IL·LUSIÓ: «Sempre he tocat molt de peus a terra, no tenc tendència a la tristesa, ni depressió, ni negativitat. Del que faig no li puc demanar res més a la vida… Mai m’havia imaginat estar tan bé».
Quant a VALORS «per mi té molta d’importància l’amistat, la lleialtat amb els amics. Com que no tenc família pròpia, la família són els amics i em donen molta tranquil·litat
No demana res a les persones que l’ENVOLTEN, lògic: «No res, elles m’ho donen».
En la gent DETESTA especialment «les mentides i la hipocresia».
En termes de RELIGIÓ «procur fer les coses bé. No practic, però no em puc desferrar l’educació cristiana que he tengut».
«Del pecat, no i sí, és relatiu i un poc arbitrari».
«Sobre el més enllà… jo estic a les portes de morir, i no me vull morir. No tenc cap pànic, però no m’imagín un Déu justicier. Pens que si hi ha, hi haurà per tots i si no, no».
«De la mort no en sé res, no estaré molts d’anys a conèixer-ho, però no ho podré contar».
«Sobre Déu, no sé si existeix, per tant no en puc dir res».
En relació al seu PARTIT polític ideal: «No sé si seria partit; però voldria veure el meu país independent, i sobre tot ben tractat».
DONA i/o feminisme: «Jo som feminista, però no és de bandera, sinó de vivència. Ma mare i les meves ties ja eren ben autònomes».
«Veig la NATURA molt malament perquè trob que fa molta via a deteriorar-se. Noltros, que hem vist una Mallorca que era una meravella… acabarem amb tot, sort que no ho veuré».
«Amb MARRATXÍ hi he tengut poca relació, només tret de quan veníem a veure uns amics i alguns de Palma que vivien aquí».
«M’agradaria ENTREVISTAR Anne Sextton, una poeta americana que es va suicidar. Li demanaria per què vius tan descontenta si ho tens quasi tot?»
«D’aquesta VIDA i d’aquest MÓN no n’estic ni contenta ni descontenta; ho visc, m’ha tocat això i una manera intel·ligent és anar fent, no cercar massa coses més».
La crònica
Dinaret amb TONINA CANYELLES i COLOM
MDR.-
Avui sí, avui la tardor és aquí, els snacks ens esperen sota la parra però ja es veuen algunes jaquetes passades. Ens reunim un estol de coneguts amb na Tonina, personatge absolutament natural, impossible endevinar que ens acaben de presentar, més aviat sembla un retrobament. Els snacks d’avui tenen sorpresa, les olives no són coentes.
Na Tonina parla amb contundència, puc pensar que és la que dóna l’edat, “l’edat és un grau”, però ella, na Tonina, ho fa un graó més elevat, no sols amb convicció, que també; ella parla amb certesa, amb confiança, jo diria que parla amb saviesa.
Al menjador, amb acollidora temperatura, ens reben els entrants: xarrupet de crema de carxofa i aladrocs marinats. Mentre els assaborim, amb plaer, continua la conversa. Parlam de política, tots els presents amb relativa harmonia ens permet trabucar damunt de la taula certa preocupació i certa incertesa pel que ens depara el futur, no tenim resposta, sols opinió. Una paraula duu a una altra i de cop conversam entorn a la família i l’amistat. Na Tonina comparteix de manera generosa la importància de l’amistat, “família en tens o no en tens, però amistat sembla que és vital”, hi ha acord en el grup.
Amb el plat principal, saborosa paella de verdures, encara continuarem compartint temes que avui estan en primer ordre del dia. Els actuals i sagnants preus del lloguer de la vivenda, na Tonina parla de la seva personal situació en aquest tema. Ho fa amb generositat, amb fermesa, sense estridència, però amb el to de qui sap que la raó l’acompanya. Ho fa deixant entreveure preocupació i solidaritat amb qui no pot fer front a la situació.
La conversa anirà girant en temes diversos i parlarem de llibres, de biblioteques particulars, de col·leccions, de pintures, de viatges exòtics i fins i tot de morts i de cementiris. Ho farem entorn d’una taula de delicioses postres: coca casolana de xocolata, acompanyant una safata de pastissos de cardenal i un ‘panetone’ de xocolata del forn del Pla de Na Tesa. Els elogis al dinar no aturen, de principi a fi. Na Tonina es mostra complaguda i ho manifesta sense recel.
En tot moment na Tonina se seguirà mostrant convençuda del que en pensa i del que creu de cada punt de conversa. Manifestant que viu segons les seves conviccions, no ho defensa, sols ho apunta. D’alguna manera, sent que aquest estat la fa Gran, en majúscula, sent que el que en realitat ens diu és que ja no vol perdre temps i que cada un pensi i faci segons trobi.
Com sempre arriba el moment de desfer la reunió. Un gust conèixer i compartir aquest temps.
L’opinió dels assistents
«Ai, Biel, si ens haguéssim conegut abans, hauríem fet vertaderes filigranes plegats.
Amb amor».
(Tonina C, PM)
«Avui he tengut el plaer de dinar amb na Tonina Canyelles, important poeta mallorquina, gràcies a la reunió organitzada pel meu cosí germà.
Altres comensals importants com en Miquel Vidal, Jutge de Pau de Marratxí, i altres senyores de Palma i Pòrtol.
Ha estat una memorable reunió amb una bona tertúlia. Moltes gràcies».
(Gaby M, PM)
«Hem tengut un dinar i unes converses molt interessants. Com sempre, agrair aquests dinars i aquests moments tan fabulosos».
(Miquel V, PT)
«Molt contenta d’aquesta companyia, gent molt culta i agradable. Un dinar súper i la companyia molt millor. Gràcies»
(Xisca B, PO)
«Agraïda de compartir aquests ‘dinarets’ de can Biel amb bona companyia, Gabriel Montaner, en Miquel Vidal, na Xisca Bibi i na Maria Deià, fins a la propera serà un plaer».
(Glòria F, PM)
«Avui hem dinat de ‘boníssima’ paella: paella de verdures.
Hem conversat, amigablement, de tot el que recomanen no conversar: política i religió. Una trobada ‘de luxe’ «.
(Maria D, Consell)
