(Perfil ampliat per a «Dinarets amb Personatge»)
Biel Massot i Muntaner.-
Amb en Raphel ens coneixem des dels temps històrics de l’adolescència. Quan encara era ‘Rafel’ hi va haver un moment que va venir a viure a Pòrtol, a una casa devers can Marill, davant el carrer Garriga. No hi va estar massa temps. Posteriorment vàrem compartir sessions a can Carrió, de sa Cabaneta, amb les tribus dels Planes o dels Font. Durant una temporada fou col·laborador de la revista Pòrtula, mentre simultanejava treball amb diversa premsa escrita i ràdio. També visquérem plegats la seva època «after Pet» quan va treure el ‘disc-ensaïmada’ i va esdevenir ‘Raphel’. I és que el personatge d’avui és polifacètic: periodista, músic, actor, tertulià, amant de la cuina i de la gastronomia… què dir? I, a més a més, és bona gent, no es pot demanar res més…
La seva visió del TEMPS lliure és particular, com ell mateix: «Bàsicament, la meva planificació filosòfica i global de ma vida després de la jubilació es bíblica… Només pastar per un camp o no fer res… Crec que planificar no fer res és el meu camí, despertar-te mb l’agenda en blanc i res planificat… Ho faig domèsticament en el moment que en tenc ganes, ho deix i vaig a regar, amb un ritme arbitrari, sense ordre ni concert…»
A l’hora de parlar de l’ADMIRACIÓ per algú surt la seva visió panoràmica: «Triar una persona és impossible perquè n’hi ha moltes. Ho faré més genèric: els filòsofs, perquè són lo més allunyat de la comercialitat a ultrança que ha podrit el mon; per lo vist pels altres és fer doblers en el menys temps possible… Els filòsofs dediquen la vida al que els és més útil, que és pensar per trobar nous camins. I els músics podrien anar en segon lloc, perquè han creat un llenguatge molt més complet que el de la resta d’humans que no saben música».
Amb el CINEMA «m’hi duc molt bé; no vaig mai al cine, el veig per televisió.
«El que més m’interessa actualment són els misteris de n’Agatha Christie i n’Enid Blyton».
«Si he d’esmentar un film, em decant per ‘Dublinesos’ de John Houston, amb guió de Joyce».
«Destacaria l’actor Ian Mckellen, el vell dels ulls blaus de ‘El senyor dels anells’.
«Si pogués triar algun LLOC per néixer seria al Pirineu, a un poble de més de cota mil, sense pista d’esquí».
«Per viure, sempre he viscut bé a on he viscut. Si m’obligassin, per viure me n’aniria a Romania, en concret a Transilvània, ja que he descobert que els paisatges són meravellosos i el clima m’agrada perquè és fred».
«De les ARTS m’atreu la música. I també la pintura per practicar; m’agradava pintar».
«De MÚSICA em pot agradar qualsevol cosa, de qualsevol gènere. Hi ha gent de la qual m’agrada tot, com en Bach».
«El moment d’escoltar sense cap transcendència pot ser qualsevol. Si és bona, la música m’agrada tota, però diria que m’atreu més la música romàntica i també la barroca».
«D’intérprets crec que, indubtablement, Maria Callas».
«La cançó de la meva vida és la ‘Marxa fúnebre’, de Chopin. No és broma, és de les meves preferides, m’agrada molt».
«Si m’hagués de quedar sol al món amb alguna PERSONA m’agradaria quedar sol, sense cap persona. Ja ho tenc, estic molt bé sol, amb una cussa. No havia trobat mai tanta felicitat com no tenir ningú a prop».
«M’agrada la GASTRONOMIA mediterrània».
«Plats me n ‘agraden molts, pel seu interès antropològic. Un plat que trob excels és un pancuit amb brou de mongetes (blanques); el trob prodigiós. O els crespells de na Maria d’Esporles, que es feien amb un tassó d’anisat dolç, un d’oli i la farina que prengui. Per a mi, això és alta cuina»
«Cuin, i el plat que me surt millor és la pilota amb col; també les sopes amb caragols (viudetes)».
Practiques algun ESPORT?: «Involuntàriament, perquè la sala de la casa a on visc té set escalons des de la cuina. He calculat que faig molts d’escalons cada dia perquè sovint puj i davall.
Pel demés, no en seguesc cap, en absolut… Només el so que té el vulgo pegant crits ja me repugna totalment».
«Quant a COL·LECCIONS quan tenia 7 o 8 anys la meva àvia de Girona em regalà una capsa antiga de minerals. La vaig conservar perquè em va fer il·lusió… Amb les mudances va desaparèixer. També vaig fer àlbum de cromos, de ‘Vida y Color».
«Pel demés, aplec herbes aromàtiques per fer servir per a la cuina, tot el que trob pel camp».
Té una FRASE que recorda amb relativa assiduïtat… «Sí, aquesta coneguda shakesperiana ‘ser o no ser… aquesta és la qüestió’ perquè cream molts del problemes a la vida, però llavors les coses desapareixen, som o no som és l’únic tema, no hi ha punts intermedis… o estam vius o estam morts. És la cosa més meravellosament absoluta que hi ha».
«DE LECTURA m’interessa qualsevol tipus de llibre, tret dels científics i dels filosòfics elevats, pels quals no estic preparat».
«Tenc interès per l’època victoriana anglosaxona. Crec que, de títols, m’agrada qualsevol de na Jane Austen o d’en Dickens. Per a mi ‘Grans esperances’ és la novel·la cimera, la que trob més completa…»
«Pel que fa a poesia, consider que hi ha glosadors que estan més a prop de la poesia que suposats poetes».
«VIATJAR ara no m’agrada, en absolut. Fa 26 anys que no he trepitjat un aeroport o un moll. Viatjar s’ha convertit en una ampliació de l’eixam global que són els humans; viatjar per viatjar. Els responsables de la massificació mundial són els ‘tour operadors’, amb la baixada de preus dels viatges».
«Al seu moment vaig ésser a Rússia, Sibèria, Brussel·les i Estrasburg, Dinamarca, Itàlia i Espanya.
«Un viatge especial fou el de Sibèria, per lo diferent. És radicalment diferent tot, com un altre planeta, a 45 sota zero».
«El RACÓ preferit de Mallorca per mi és el pou d’en Rotget, una font àrab de l’Alqueria d’Andratx, entre aquest poble i es Capdellà».
«Del món, per contemplar, tal vegada seria Las Hurdes, que és un territori que va ser antic fins molt tard, quan havia arribat el progrés quasi per tot arreu».
No destaca cap VIRTUT pròpia: «No crec en les virtuts ni en els pecats. Cada dia neix una virtut en tu i cada dia neix un pecat, i ho apliques o no…»
En canvi, admet molts de DEFECTES: «Són tants… tal vegada destacaria la multicapacitat per tenir defectes».
Assegura que repetiria alguna EXPERIÈNCIA: «Sí, alguna sí».
La que li va resultar més impactant «fa molt mal dir, perquè són d’àrees tan diferents… Pot ser la primera vegada que vaig sortir de Mallorca amb un vaixell que es deia el ‘Ciudad de Burgos’ per fer viatge d’estudis amb el Lluís Vives… Sempre la primera vegada s’enduu el principal impacte, positiu o negatiu; tot el demes ja són bisos».
No li cal ESBORRAR res del record: «Tenc facilitat per bloquejar i esvaesc ràpidament els temes que no interessen».
Sobre una gran IL·LUSIÓ: «No ho sé, tal vegada que em tocàs la loteria… Seria una festa poder donar coses a la gent».
Els graus més elevats de la seva escala de VALORS són «salut, intel·ligència, estratègia, emocions controlades i aquí hi entra l’amor, que va la darrera, en tercer lloc».
A les persones que l’ENVOLTEN no les demana res: «I què has d’anar a demanar? Quan ets jove dius com t’agradaria que fos la gent, quan et fas major te n’adones que t’és igual com siguin…»
El que més DETESTA de la gent «actualment és la violència, que s’ha disparat, com la violència política, la personal, la de la parella. La violencia és la demostració que l’educació ha fallat».
Considera que «la RELIGIÓ catòlica és com les tragèdies gregues, que té un patiment oposat. Per una banda és necessària per què la gent necessita una guia. I per l’altra és profundament corrupta i pervertida. La religió és un verí, però també conhorta molta gent… tot i que està podrida pels doblers i la pederastia».
«El PECAT és un gran invent. Existeix, però de forma quirúrgica… Seria fer les coses amb dolentia».
«Del MÉS ENLLÀ no puc dir res perquè no tenc cap dada més que llegendes i intoxicació religiosa… fins i tot no podem dir que existeixi».
«De la MORT, el mateix, no en sabem absolutament res».
«De DÉU només es pot dir una cosa: Déu existeix perquè si la humanitat el té present cada dia, ja existeix, sigui el que sigui. I els ateus també, perquè el moment que el negues ja creus en ell».
El seu PARTIT polític ideal seria «qualsevol partit que fos realment d’esquerres, no dels que hi ha. Que procuràs per damunt de tot la justícia real, que la propietat estigui convenientment distribuïda, que no hi hagués tanta distància entre uns i altres».
«DONA i/o feminisme és una lluita que no acabarà mai, perquè no es una lluita intel·lectual, sinó que topa de front amb l’home agressor, que és una entitat regida per les hormones i per una necessitat insalvable».
«La NATURA desapareixerà aviat del món. El meu destí actual es envoltar-me de natura, tot i que som les darreres generacions d’humans que veurem natura».
«MARRATXÍ és el meu redol de terra, aquí hi he viscut d’infant i de major. No m’hi han passat grans drames, és d’agrair. Alegries, les que toquen. I des de ca nostra teníem molt bona vista; no es pot demanar més…»
«M’agradaria ENTREVISTAR en Juan Jose Millas. El trob del millor que hi ha, és un gran filòsof i plasma molt bé el que pensa, processa lo domèstic amb certa elevació, de manera magistral per mi, molt creatiu…»
«De preguntes, n’hi faria tantes… Però m’agradaria que parlàs de quina és la millor manera de tramitar la vida actual, quin seria el manual d’ús correcte de la vida per a la gent d’avui».
A l’hora de valorar si està content d’aquesta vida i d’aquest món, fluctua: «A estones. Però com a per renunciar, no. Som conscient, com tu mateix, que és important ser conscient de no tenir mal i no haver d’esperar a tenir-lo per tenir la idea d’estar bé… ‘que bé que estic que no tenc mal’ seria un pensament adient».
Mil gràcies, Raphel.
LA CRÒNICA
Dinaret amb RAPHEL PHERRER SANXO
MDR.-
Avui és un encontre de companys i coneguts, i quan ho vius des de defora això sempre es nota, un bri de pau i alegria acompanya cada salutació. Amb els snacks ens rep també la conversa, com una norma no escrita, però tan comuna com parlar del temps, el grup es posa al dia, fins i tot de la propera sembra de tomatigueres, qui en pensi sembrar. Parlarem una estona del proper eclipsi de sol que serà total a Mallorca el proper 12 d’agost i dels problemes de mobilitat que es poden produir aquest dia.
Tranquil·litat, aquest és l’adjectiu que defineix la trobada d’avui i és que en Raphel en supura, de tranquil·litat.
Els entrants: truita de verdures i canapès diversos, venen a taula i amb la seva companyia continuarà la conversa. Parlarem de la vida mateixa i del temps que ens toca viure, d’aficions i gustos. Filosofarem una estona enfrontant la realitat a la veritat, bon tema de conversa, pens. En Raphel es mostra conversador, relativament pausat, quasi diria que és fàcil contagiar-se de la seva serenor i calma. D’alguna manera és engrescador formar part del temps i ritme de la reunió.
Arriba el plat principal, paella de verdures, arròs al seu punt i gustós, que assaborim amb plaer i afalagant el cuiner.
Continua l’encant de l’encontre i la conversa, malgrat alguns dels punts compartits siguin exposició de fets d’avui que pensàvem ja tendríem superats com a societat i com a persones però que resulta que anam a pitjor. Parlant de grans catàstrofes que es viuen darrerament algú deixa anar sentències com – si anam així no ens queden 100 anys- , o –qui mos ho havia de dir que veuríem l’anticrist. Sortirà a redol com s’ha perdut la neteja als boscos que feien els carboners i fins i tot de com va arribar la cabra a les illes – foren els romans, que deixaven cabres per trobar cabrits i llet.
Quasi diria que agraïm l’arribada de les postres. Fruïm de pastissos ‘borratxos’ i cardenals, que avui venen del Pla de na Tesa, una explosió de delicadesa que ens permet calmar una estona la tristor que feia intenció d’acostar-se. Encara parlarem una estona de cinema i fins i tot de vacunes.
Però avui també arriba el moment de tancar l’encontre, encantats i agraïts ens acomiadam fins a la propera.
L’OPINIÓ DELS ASSISTENTS
«La vida dona poques oportunitats per a gaudir de la bona conversa en bona companyia; per això és d’agrair aquesta convocatòria d’un precursor de la concòrdia i els bons aliments.
Llarga vida !»
(Raphel Ph, ets Antigons)
«Molt bon dinar, amb uns comensals dels que podem aprendre vivències i fets interessantíssims, amb moltes ganes de tornar i gaudir d’aquesta fabulosa paella del gran cuiner. Moltes gràcies per tot».
(Miquel V, PT)
«Una reunió quasi perfecta, perquè la perfecció no existeix».
(Maria D, CO)
«Aquests dinars sempre són un aliment per al cos i per a la ment.
Gràcies per l’acollida».
(Josep Lluís P, SC)
«M’ha agradat molt compartir taula, conversa i llepolies amb voltros.
Moltes gràcies».
(Catalina S, PM)
«Dinar agradable amb comensals entranyables.
Moltes gràcies per comptar amb mi».
(Rosa A, SC)
