Biel Massot i Muntaner.-
Si el Primer havia anat bé, aquest Segon no va ser menys; si de cas va anar millor i tot, si això era possible.
El panorama era totalment femení, tot i que vàrem tenir una fallida. En el darrer moment, l’assistent d’excepció va tenir problemes de salut, fins al punt d’haver d’anar a Urgències. D’alguna manera, el Segon Retrobament començava coix, però l’esperit i l’empenta de les demés participants varen fer que tot anàs de primera.
La ‘conductora’ d’aquesta vegada fou l’artista visual Teresa Matas.
Vos deia que el panorama era femení… na Teresa, com a conductora, va triar tres fèmines per dur a bon port el Segon Retrobament: l’actriu Agnès Llobet, l’ocarinera Carme Hermoso i la siurellera Coloma Canyelles. Per afegitó, l’assistent d’excepció, en aquesta ocasió també era dona: na Tonyi Serra, de ca na Company, de Pòrtol; llàstima de la seva absència, tot i que ens va deixar la seva part de les preguntes que després contestaren les demés assistents.
Teresa Matas, la conductora, és bona coneguda nostra. Afincada al Pont d’Inca, i amb les arrels del Pla de na Tesa, de can Vador, per més senyes; no de bades és cosina de la saga Matas que, encapçalada per Joana Maria -puntal que fou de la revista Pòrtula- integren en Vicenç, na Maria i na Bel, tot i que na Teresa -i a molta d’honra, assegura- va néixer, com el seu germà major Vicenç, a la ciutat tarragonina de Tortosa, just devora la desembocadura de l’Ebre. Seves són una sèrie de portades que il·lustraren la revista Pòrtula, entre les quals cal fer referència especial a la que obria el número especial dedicat als tres-cents números de la revista.
Agnès Llobet, actriu i pontdinquera ella, tot i que visqui a Palma i, a temporades, segons la feina que tengui entre mans en aquell moment, a Madrid. Ens toca molt de prop perquè és filla de Maria Deià, la cronista dels Dinarets i fidel companya en tasques organitzatives. Precisament fou al Pont d’Inca on s’inicià en l’aventura del teatre, de la mà de Leona di Marco i de l’escola teatral que aquesta gran dona tenia muntada damunt el que havia estat Tinència de Batlia.
Carme Hermoso, afincada a Algaida, és l’única dona que fa ocarines a Mallorca. I també la toca. Fins i tot té un grup, a mode de petita banda, que oscil·la quant al número de components, tots dedicats a sonar l’ocarina, instrument de vent fet en fang. Aquesta característica fa que Carme sigui una assídua de la Fira que tenim a Marratxí dedicada a aquest material des de fa quaranta anys, fins al punt que, ara que ja està jubilada, és l’única fira a on va i per la qual encara crea algunes peces.
Coloma Canyelles duu l’artesania dins la sang. Per alguna cosa és neta de madò Bet des Siurells, la mítica artesana siurellera de sa Cabaneta, on viu i treballa ella. Endemés, pare i oncle eren ollers i obraven a Son Ros, de Pòrtol on, fins fa no massa, havia agafat el testimoni el seu germà Toni, avui ja jubilat. És curiós de saber que na Coloma, juntament amb na Teresa, tenen una cama dels mateixos Capó, ascendents meus. Això vol dir que tenim uns redepadrins comuns, sense els quals, cap de nosaltres no hi seria.
L’assistent d’excepció que, en aquest cas, per desgràcia, resultà ser l’assistent absent, havia de ser na Tonyi Serra, ja ho havia avançat. Ja fa anys que, igual que na Maria, la cronista, fa part del grup de «facebookeres» -actualment «whatsapperes»-, que ens reunim cada mes per celebrar que ens coneixem i que ens ho passam bé plegats arreglant el món i la bolla i, sobre tot, el poble marratxiner que, tanmateix no té remei. També resulta curiós que és parenta, però per una altra cama; també relacionada indirectament amb els Capó. Malgrat no va poder assistir per raons mèdiques, ens havia deixat les preguntes que més avall veureu per a cada una de les demés assistents. I a l’hora de l’audiovisual sentireu la seva veu quan les formula.
El resum d’aquest Segon Dinaret, doncs, és positiu del tot; també un luxe de persones, igual que resultà el primer; a veure si tendrem la mateixa sort en les properes edicions; d’entrada, diria que sí, veurem si s’acompleix el presagi.
LA CRÒNICA
Retrobament amb Teresa Matas, Agnès Llobet, Carme Hermoso i Coloma Canyelles
MDR.-
Des d’un bon principi s’ensuma una reunió majoritàriament amb energies femenines i ben aviat es fa present que no decebrà la primera flaire, tal vegada ajuda el fet que la presència femenina és quasi absoluta. La conversa extraordinàriament emocional des de diferents caires, com correspon a diferents maneres de ser i pensar. No ha mancat detall, fins i tot un petit moment dedicat a la menopausa, però, i ha estat l’embruixament que ens ha mogut, han planejat les emocions a diferents nivells i moments.
El que significa en la vida de cada una el ser artista, cada una des del seu camp i moment, cada un tan diferent i cada un tan proper. No costa compartir amb el talent que avui ens acompanya o a qui avui acompanyam o amb qui avui gaudim de la conversa.
També parlarem de malalties, algunes professionals i altres ben inesperades, de bàcteries, d’antivirus i de cops massa tristos que ens ofereix la vida, de visites a un quiròfan i na Teresa ens conta com es va rompre l’espatlló fent una ‘performance’ en memòria del seu fill; ho té gravat en un vídeo, l’encontre, i es conclourà que sols hi ha un remei: viure el dia d’avui cada dia.
La fira de Fang de Marratxí també serà a redol una bona estona i encara més de la importància pels nostres petits, fills i nets, filles i netes, de tenir al seu abast llibres i contes, paper i color i materials diversos per experimentar, i gaudir.
Tota una experiència d’unió d’artistes acompanyada d’un bon menú, snacks i entrants coronats per una paella marinera i un esplet de dolç a les postres.
Costa desfer la festa, perquè en el fons és una festa, però les obligacions esperen. De ben segur que ens trobarem.
RONDA AMB CACAUETS
Qüestions plantejades per la «conductora» a les demés Personatges:
De Teresa a totes tres:
1-Passat: Què volies ser quan eres nina? què desitjaves ser?
2-Present: Com te sents en aquest moment que estàs treballant? T’identifiques amb allò que pensaves de nina?
3-Futur: Què esperes a partir del que estàs fent? Com te veus més endavant? Com veus que desenvoluparàs la teva feina en els darrers anys de la vida?
De Tonyi Serra Bibiloni (assistent d’excepció) a:
-Agnès: Quin ha estat el major repte al qual t’has enfrontat… i com l’has superat ?
-Carme: Supòs que ja t’ho han demanat altres vegades però, d’on te ve aquesta afició per les ocarines? És un instrument poc habitual…
-Coloma: Això de fer siurells te ve dels teus avantpassats. És una professió artística molt ‘xula’, però t’hagués agradat dedicar-te a una altra cosa?
-Teresa: Fas un ampli ventall de coses: pintura, joies, escultura, instal·lacions, etc… Quina t’ha gratificat més, t’ha aportat més ?
Les respostes les trobareu a l’audiovisual d’aquest ‘Segon Dinaret…’
L’OPINIÓ DE LES ASSISTENTS
«Un bon ‘dinaret’ amb ‘personatges’ meravellosos:
Coloma
Carme
Agnès
Gràcies!!!»
(Teresa M, PI)
«Encantada d’aquest dinaret. He disfrutat.
Gràcies».
(Carme H, Algaida)
«Moltíssimes gràcies per un dinar meravellós.
Unes dones genials».
(Coloma C, SC)
«Un dinar per celebrar el cicle de la vida, la transcendència i l’amor pels nostres oficis»
(Agnès Ll, PM)
«Un dinar/reunió saborós, divertit, engrescador i femení.
Encantada un cop més».
(Maria D, CO)
