(Perfil ampliat per a «Dinarets amb Personatge»)
Biel Massot i Muntaner.-
Diria que amb la doctora Barceló, medievalista, ens coneixem dels temps històrics de la Premsa Forana. Deguérem coincidir en alguna eixida de l’Associació, ella per part de Llum d’Oli, de Porreres, amb en Joan Barceló, i jo per Pòrtula, de Marratxí.
Després hem coincidit sovint per qüestió d’investigacions històriques i per la seva amistat amb el meu germà Josep.
Tota disposada es va prestar sense cap problema al ‘Dinaret’, malgrat les seves múltiples tasques. Una atenció ben d’agrair.
Precisament, parlant del TEMPS lliure conta: «El temps lliure no sé gaire què vol dir. Ara m’han jubilada pero seré catedràtica emèrita vitalícia d’Història Medieval. Procur cuidar tot el millor que sé el que he heretat de la família. Estic damunt les terres i les cuid. M’agrada molt llegir, llegesc molt. També anar d’arxius perquè encara que sigui part de feina, tambe gaudesc molt. Camín molt poc, per problemes d’esquena. Organitz, de sempre, visites culturals i eixides amb tres sectors: amb la Societat Arqueològica Lul·liana, amb l’Agrupació Cultural de Porreres i amb un grup d’amics. I feim eixides per Mallorca. Des de 1971, que la fundàrem, particip amb l’Agrupació Cultural. I, endemés, les feinetes personals que puc fer de la casa».
La seva ADMIRACIÓ es centra en un grup concret: «Sent admiració per totes aquelles persones, siguin d’on siguin, que han lluitat per superar situacions difícils de la vida o personals… és el cas de mon pare i ma mare, gent molt honrada, feinera, però sobre tot la padrina Miquela, la materna, que a 24 anys quedà viuda i tres fills morts, per mortaldat infantil; va quedar molt tocada, no la vaig veure riure mai. Llavors es torna a casar i va tenir a ma mare, va patir molt».
Amb el CINEMA s’hi duu bé… «De jove hi anava cada setmana, m’agradava molt. Ara no hi vaig, no sé perquè, o un pic cada any. Trob que l’oferta actual no umpl el meu interès, en general».
«M’agradaven les pel·lícules franceses o angleses dels anys 60 o 70. O les comèdies italianes de Marcelo Mastroianni o la Loren».
«De films preferits, diria John Ford, ‘La diligència’. ‘Casablanca’, també».
«Un director que m’ha interessat molt és Visconti i repàs adesiara la seva filmografia. També alguna històrica, com ‘Becket’ o ‘El nom de la rosa’, que les he vist moltes vegades».
«D’actors destacats, al seu moment, Bogart o Mastroianni; Paco Rabal, també. I d’altres…»
Si pogués triar algun LLOC per néixer… «Allá on he nascut, a Mallorca, i concretament a Porreres, però m’importa tota Mallorca».
«Per viure, Mallorca i, per ventura, a casa, a Porreres. Tot i que m’agrada el Pla, a qualsevol lloc; la Serra molt sovint ha estat mitificada, com si la resta no tengués tant d’interès».
«Per gaudir, fora Mallorca m’agrada molt Catalunya, Galícia i Castella. Lleó es riquíssim en patrimoni cultural i dins ell, tot el que és el món medieval i jo som medievalista… Itàlia és un deu. Dins Europa tenc debilitat pel món balcànic».
«D’activitats ARTístiques m’atreu la música. I si seguim l’esquema tradicional de les arts, m’agrada molt l’arquitectura i la pintura o escultura antiga, sobre tot del romànic i, més modernament, el modernisme. I les arts en general; no tant el contemporani».
De MÚSICA és variada: «Me n’interessen diferents tipus. M’agrada molt la clàssica».
«Parlaria de Bach, Beethoven, Mozart… També els nacionalistes, com Smetana, Dvorak… I també dins l’espanyola del XIX, Falla, Albéniz o Granados. També m’interessa la música medieval i renaixentista, que és molt diferent i, evidentment, el gregorià».
«Al segle xx me varen interessar molt els Beatles a la seva época, ara no els escolt mai. També vaig sentir molt d’interès per la Nova Cançó; de tots ells, n’hi ha dos que encara escolt: Raimon i Lluís Llach. I d’aquests dos, la balança aniria a Raimon, l’escolt molt».
«També m’agrada la música dels anys 60, italians especialment. Dins els castellans, destacaria Paco Ibáñez».
La cançó de la teva vida? «Veles e vents’, ‘Viatge a Itaca’… les destacaria».
Si t’haguessis de quedar sola al món amb alguna PERSONA…? «En aquests moments no ho sé. En altres moments potser algú amb qui tengués moltes afinitats, de sensacions, de gusts».
Parlant de GASTRONOMIA «darrera la nostra cuina hi podria haver castellana, italiana, andalusa o gallega. Jo a ca nostra només faig coses de tradició i de temporada».
«Plats concrets, per exemple, en l’estiu el tumbet i en l’hivern un aguiat de pilotes A la tardor m’agrada un bon frit de matances i per primavera, frit de Pasqua».
«No som gens cuinera, però faig el que he de fer. Sempre, a ca nostra, menjar com el que feia ma mare o la padrina. De la terra, res modern… L’altre dia vaig fer un escabetx i va anar bé, però a vegades no té gust de res».
Quant a ESPORT, ni en practica ni en segueix: «No, de cap manera; no en seguesc cap ni un».
En relació a COL·LECCIONS «ara ho he deixat anar, però abans, de joveneta, moltes postals i vaig començar segells. Però ara no. La revista ‘Llum d’oli’, òbviament».
«Aplegar sí, llibres sobre tot de temàtica medieval, també cròniques de Porreres i procur tenir tot el que surt».
No té cap LEMA especial, «però alguns poemes tenen versos que utilitz… ‘Voler l’impossible ens cal,
i no que mori el desig’, de Marià Villangómez. O versos de Salvador Espriu que diuen ‘ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble’… I jo hi afegesc ‘la meva identitat mallorquina i la meva cultura catalana».
Sobre LECTURA comenta: «Som molt lectora de novel·la històrica, amb preferència de temàtica medieval, però el denou m’interessa. Llegesc poesia, teatre no, i assaig per la meva professió. Procur estar al dia de les coses. També m’interès per les biografies i les memòries».
«Títols n’hi hauria molts…»
«De poetes, Ausiàs March, el triaria com a medievalista, o Salvador Espriu».
Pel que fa a VIATGES exposa una diferència fonamental: «Sempre m ‘he considerat una viatgera i no una turista».
Ha estat a moltes bandes, sobre tot, a Europa. En canvi no coneix Amèrica: «No, perquè no vull estar tantes hores damunt la mar».
Per Espanya, moltes vegades, i fent de guia: «Les prepar molt: literatura, geografia, historia, gastronomia… N’he organitzat molts».
No troba un viatge especial per damunt els demés: «Especials, tots; un més, un manco. Però tots».
El seu RACÓ preferit de Mallorca, en general, el Pla.
I del món, en canvi, «no en tenc cap de preferit un per damunt l’altre».
En demanar-li que destaqui alguna VIRTUT seva, diu: «Per ventura la fidelitat d’amistat. I com a aspecte molt puntual, valoració dels ancestres, del meu poble -Mallorca, Porreres- i de la meva cultura».
Si pogués triar alguna virtut que no té seria «per ventura la que suplís algun defecte».
Els seus principals DEFECTES considera que són que «a vegades me pos molt nerviosa, m’enfad i surt alguna paraula fora de to. O voldria que tothom fos com jo, i no és així. A vegades no tenc constància en segons quines coses».
En relació a una possible DEFINICIÓ comenta: «Pens que són els que m’observen els que m’han de definir, no jo. En tot cas, una persona molt normal i molt corrent».
Però sí ens aporta les principals característiques del seu CARÀCTER: «Ordre i disciplina, puntualitat».
A l’hora de repetir alguna EXPERIÈNCIA s’hi mostra predisposada: «Sí, per què no? Sobre tot la meva dedicació – vocació – passió pel coneixement del passat, de la nostra identitat».
«Una de les experiències més impactants va ser quan el meu poble em va declarar filla il·lustre. No me’n podia avenir, em va venir molt de nou. Vaig pensar molt en mon pare i ma mare, vaig plorar. I estic molt contenta i agraïda de tothom, tant a Mallorca com a Porreres».
Així mateix li agradaria ESBORRAR del record «alguna mala experiència que hagi pogut tenir, sobre tot a nivell personal».
Una gran IL·LUSIÓ seva és que «aquesta estimada terra i cultura meva, no fos malmenada cada dia com la malmeten».
Els graus més elevats de la seva escala de VALORS són «fidelitat, i repetiré tres frases de mon pare, Julià Barceló, com a tres premisses fonamentals: fer favors, quedar bé i tenir paraula. Per a mi formen part d’aquest cadena de valors».
A les persones que L’ENVOLTEN les demana «que siguin fidels, bons amics, bon companys; que no hi hagi traïció p’enmig».
En la gent DETESTA sobre tot «la hipocresia, poca responsabilitat, poca estima pels valors tradicionals, egoisme. Estufera i bravegera tampoc no m’agraden gens».
Quant a RELIGIÓ manifesta: «Som cristiana catòlica, però no som practicant al cent per cent. Fent broma, dic que som una beguina del segle XXI. Ara, com a medievalista, tenc molt present el cristianisme, que hom no podria entendre la història medieval sense tenir present la religió.
Pel demés, som molt respectuosa amb les religions; és una cosa molt personal, l’espiritualitat l’ha de viure cadascú».
«Del pecat no pens res, però tot el que sigui malintencionat i fer mal no ho accept en absolut… Matar i robar és inacceptable».
«El Més Enllà és un enigma, és una incògnita. No el conec, no en sé res i no puc opinar… No sé a on és ni què és».
«La mort? Un altre gran enigma, molt difícil de parlar-ne. La mort és una mostra de justícia en la vida, perquè tots hi anam a parar».
«De Déu, ésser suprem, no sé què n’he de dir, pero tots els pobles i civilitzacions han tengut una creença i un ésser per damunt, bé sigui creure en el foc, la natura, l’aigua, Crist o Al·là… Alguna cosa hi ha, però és molt difícil dir què és. No som atea ni agnòstica, però interpret l’espiritualitat un poc a la meva manera».
Sobre el seu PARTIT polític ideal «jo voldria un partit demòcrata, evidentment arrelat a la meva terra i cultura, i que defensàs aquesta identitat pròpia nostra, europeista i que s’allunyàs de tota corrupció».
Entre DONA i/o feminisme «m’inclinaria per la dona, que vull que tengui allò que no ha tengut i pugui arribar a tenir les mateixes oportunitats i drets que els homes. Que hi hagi equiparació en drets i deures».
«La NATURA per mi és un bé de Déu que hem de protegir, salvaguardar, estimar, conèixer… Però avui està molt amenaçada per interessos egoistes, de negocis, etc».
Té poca relació amb MARRATXÍ… «quasi cap, només et conec a tu i al teu germà, he estat alguna vegada a la Fira del Fang i vaig fer una conferència al Pont d’Inca en temps del batle Martí Serra».
A qui t’agradaria ENTREVISTAR? «D’actuals, a Biel Ensenyat o Toni Mas per les seves inclinacions històriques i d’identitat. Són persones que les tenc molt a prop.
D’altres èpoques, alguns del personatges que he estudiat, com na Beatriu de Pinós o n’Agnès de Pacs».
Sobre aquesta VIDA i aquest MÓN té sentiments encontrats: «Sí i no, perquè he gaudit de moltes coses, he estat una afortunada i he passat un guster del que he fet. Però en el món actual hi veig aquest menyspreu per la cultura, el fet que malmeten la terra, que la llengua de Ramon Llull no sigui la principal d’aquesta terra, coneguda per tothom i respectada per tothom, això m’emmalalteix».
Moltes gràcies, benvolguda Maria
La crònica
Dinaret amb MARIA BARCELÓ CRESPÍ
MDR.-
La trobada d’avui, d’entrada, ens regala una magnífica sorpresa. La parra, a qui aquests
darrers mesos, més d’un li havia augurat un futur del tot incert, es desperta i mostra les
seves primeres fulles.
Els snacks preparats, el temps encantador i una companyia que esperàvem de molt bon
grat. Avui tenim de personatge principal na Maria Barceló, que des de bon inici es mostra
encantadora i encantada. Comparteix sabers sense bri d’altivesa, ans al contrari, na Maria
desprèn energia del poble, senzilla quan parla però també traspua absolut coneixement de
qui és.
Amb els entrants, un tast d’ensalada d’endívies i rodanxes de botifarró coent, la conversa
serà diversa. Parlarem de la poca afició als esports de molts dels presents, de si amb les
plogudes d’aquest hivern, enguany tendrem prou aigua i sembla que encara hi ha gran
sequera profunda i que ha de ploure molt per arribar a la capa freàtica.
Na Maria provoca admiració, és un pou de saviesa i generosa en el compartir, els meus no
són els únics ulls que llueixen de goig d’escoltar-la, na Maria no se n’adona. Sortirà a redol la
Llotja de Palma, na Maria comparteix que va ser un edifici mercantil des del principi, i ens
contarà del document de 1426 referit a la seva construcció, tot i que estava començada. Na
Maria ens parlarà del problema dels boters que feien renou i la gent es queixava, anècdotes
com que existeix un pregó que informa que es multarà a qui llanci pilotes a l’edifici. Na
Maria es mostra vital i encara ens participarà que tot i la jubilació està engrescada en
conferències, estudis i fins i tot és voluntaria de la Creu Roja i enguany conferencia amb
un grup de 12 dones marroquines.
Amb el plat principal a taula, deliciosa paella de verdures, hem parlat una bona estona de la cuina del Marroc i d’aliments beneficiosos contra algunes dolències com les carxofes i les
sardines.
Les postres d’avui, un saborós, seductor i gustós flam casolà amb nata recent muntada i
cireres tancarà la reunió. Un espai i temps del tot profitós compartit amb una dona sàvia i
bona comunicadora, na Maria Barceló.
L’OPINIÓ DELS ASSISTENTS
«Un bon dinar i encara molt més bona companyia.
Moltes gràcies per aquest Dinaret.
Que els déus vos donin salut per seguir organitzant aquestes bauxes i saraus.
Gràcies! «
(Maria B, Porreres)
«Un bon dinar amb personatges estimats i rellevants. I en particular amb l’estimada Maria, excel·lent professora i companyia del Pla de Mallorca. Sense deixar de banda l’arrosset.
Afectuosament».
(Climent P, Sant Joan)
«Un dinar extraordinari -arrosset- amb una companyia no menys extraordinària, un col·loqui agradabilíssim i moltes ganes de repetir-lo. Gràcies per la convidada i per tanta amabilitat».
(Biel E, Andratx)
«Sempre un goig, avui també.
Mai me’n vaig de buit, sempre alguna descoberta i molts aprenentatges».
(Maria D, CO)
«Moltes gràcies per aquest dia inoblidable. La companyia, el dinaret, l’espai acollidor i el record de la tia Mercè.
Un dia ple d’emocions. Molta salut i alegria i una llarga vida».
(Bel V, Santanyí)
«He gaudit d’un bon dinar i més encara de conèixer na Maria Barceló, gran historiadora i conferenciant».
(Anna M, Selva)
